Allaus a Panticosa: ¿Per què no escoltem la muntanya?

Per: Eduardo Martínez de Pisón (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Els Banys de Panticosa (Huesca), incomunicats aquest hivern en tres ocasions per les allaus, són un enclavament urbà internat en excés a la muntanya i això es manifesta sempre a efectes del seu accés, però més intensament en condicions hivernals. Els 1.630 m. d'altitud dels Banys introdueixen aquest enclavament en el domini d'un àmbit nival estacional d'hivern i, de vegades, de part de la tardor i la primavera.

Per l'orografia del lloc, de la cubeta dels Banys i de la gola d'accés pel Escalar o aigües avall de Caldarés, seus forts pendents, seus angostures, canals de despreniments i torrencials, per l'altitud del balneari i per l'altura del massís muntanyenc en el qual s'obren la cubeta i la gola, no només l'accés estiuenc obliga a un traçat de la carretera pendent i sinuós, sinó que sempre els hiverns han donat lloc a allaus, de vegades molt destructius, en tots dos llocs.

El Balneari tenia tradicionalment un ús turístic només estival, per la qual cosa les allaus no tenien repercussions econòmiques

El Balneari tenia tradicionalment un ús turístic només estival, de manera que aquests allaus, normals en aquesta orografia a les estacions dites al voltant de l'hivern, no tenien repercussions econòmiques, excepte si destruïen instal · lacions dels Banys. Això va passar, per exemple, a principis del segle XX, a causa del mateix emplaçament dels Banys en el fons d'una cubeta en què convergeixen diverses conques escarpades de recepció de neu inestable.

És impossible corregir en aquest sentit tota la muntanya on es generen, es desplacen i cauen tals allaus. Les obres de retenció de neu en alçada, que ja existeixen, són sempre insuficients i, més, desfiguren amb el seu artifici l'entorn i el paisatge (claus de l'atractiu turístic) d'aquest sector de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala. Pretendre una escalada de correccions dels dinamismes propis de la muntanya perquè l'home penetra cada vegada més en ella, i durant més temps, pot traspassar una ratlla en què la seva acció es converteixi en anar contra la naturalesa d'aquesta mateixa muntanya que l'atrau ia la que colonitza.

El problema rau en la seva utilització com a residència d'hivern associada a les estacions d'esquí de Formigal i Panticosa

No sembla tampoc viable corregir l'emplaçament insegur de tal enclavament, ja que és un ús tradicional i està basat en les aigües termals que, justament, sorgeixen allà. Aquest ús termalista, de tradició molt pirinenca, i l'encant de les seves velles instal · lacions, avui molt desfigurades per noves arquitectures, aconsellen, doncs, seva continuïtat com un valor. El problema rau en la seva utilització en un arc d'oferta i de temporada no només termalista, és a dir, com a residència d'hivern associada a les estacions d'esquí de Formigal i de Panticosa, que busquen allà un punt més d'allotjament per als seus usuaris.

Per molta obra antiallaus que es pretengui escometre, amb la consegüent desnaturalització inacabable de la muntanya, sempre seguirà havent allaus o lurtes en aquesta orografia.

L'única solució consisteix a limitar, com abans, l'obertura turística als mesos sense neu potencialment inestable

L'única solució raonable des del punt de vista geogràfic, encara que no des de l'explotació econòmica intensiva, consisteix a limitar, com abans, l'obertura turística dels locals del Balneari als mesos sense neu potencialment inestable. La pretensió d'obtenir alts beneficis hivernals és, senzillament, arriscada i pot tenir conseqüències pitjors, per l'increment de la circulació per El Escalar, que les dels successos d'aquesta Setmana Santa. Mentrestant es posarà un nou pegat, però la muntanya és la muntanya i no es podrà anar interminablement contra la realitat de les coses.

  • Compartir

Escriu un comentari