Andilana: la millor platja del món està a Madagascar

Per: Mayte Toca (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Quan el caos, la pol · lució i l'enrenou de Antananarivo es em entravessaven a la gola i als pulmons, vaig decidir anar-me'n uns dies a explorar alguna de les illes de Madagascar, de les quals tant havia sentit parlar. Anar amb cotxe durant 15 hores i després en vaixell a qualsevol d'elles suposava una ostensible barbaritat. Em vaig anar a una agència de viatges i em vaig comprar un bitllet a Nosy Be. Nosy significa illa en Malgaix.

Un avió d'Air Madagascar em portaria fins a la capital d'aquesta illa, situada al nord-oest de Madagascar, en contra de Antsiranana, anomenada Diego Suárez des 1975, a causa del navegant portuguès que la va visitar cap 1543.

Em vaig muntar en un atrotinat Citroën taxi llest per al desballestament, i em vaig endinsar en les profunditats de l'illa, per una carretera verda i frondosa

El vetust aparell va aterrar no gaire lluny de Hell Ville, fantàstic nom per començar una ruta per qualsevol lloc. Em vaig muntar en un atrotinat Citroën taxi llest per al desballestament, i em vaig endinsar en les profunditats de l'illa, per una carretera verda i frondosa. El taxista parava cada deu minuts a posar gasolina al dipòsit d'una ampolla de plàstic, mentre jo esperava dins d'aquesta màquina de calor i humitat que em anava a poc a poc fonent fins a les idees. En una situació normal això m'hagués enfadat fins el trastorne, però aviat vaig descobrir que enutjar a Nosy be és com impossible.

Nosy be va ser ocupada per França 55 anys abans que la resta de Madagascar, pel fet que els vaixells podien tirar allí l'àncora amb facilitat. Aviat es va convertir en un lloc estratègic per al comerç i en una gran colònia agrícola: es va cobrir de camps de canya de sucre, cafè i sèsam entre d'altres, dels quals ara ja no queda res.

A l'illa es cultiva i exporta oli de Ylang-Ylang, una bonica flor de conegudes propietats afrodisíaques i depuratives que acomiada una fragància exquisida

Des 1920 i fins avui, a l'illa es cultiva i exporta oli de Ylang-Ylang. Aquesta bonica flor de conegudes propietats afrodisíaques i depuratives acomiada una fragància exquisida. L'aroma que impregna l'illa es colava per la finestra del vell cotxe i m'anava temperant l'ànim.

Hell Ville, en el passat centre de reunió de pirates i corsaris, és poc més que un petit poble amb un fascinant mercat ple dels més sucosos mànecs de tot el Índic, tomàquets de vermell sagnant, bitxos de pell llisa que amb només olorar et treuen llàgrimes, fulles d'enciam tan verdes com algues, esvelts pals de canyella ...

Vaig poder visitar l'illa de nord a sud i vaig decidir que podria quedar allà per sempre. Puc dir que clar que hi ha el paradís a la terra i es diu Andilana

En uns dies vaig poder visitar l'illa de nord a sud i vaig decidir que podria quedar allà per sempre, i encara que soni a clixé de fullet de guia de viatges, puc dir que clar que hi ha el paradís a la terra i es diu Andilana, al nord de Nosy be. Encara que en realitat hauria de dir "existia", perquè quan jo vaig trepitjar per primera vegada Andilana, i 2001, era molt diferent al que és avui.

Un parell de somrients malgaixos havien plantat quatre taules a la sorra, cobertes de pètals de buganvilla, i rostien peixos acabats de treure del mar

Aquesta largísima i serena platja de sorra fina i suau, acollint a un mar maragda i plàcid, era realment un regal per als sentits. Lluny de l'enrenou de Hell Ville i d'altres platges que ofereixen plaers més exuberants, com la de Ambatoloaka, amb els seus hotels passats de moda, la calma solitària de Andilana era un obsequi per a qui busca tranquil · litat. Enmig d'aquest aïllat delit, un parell de somrients malgaixos havien plantat quatre taules a la sorra, cobertes de pètals de buganvilla, i després d'una feble prop de fusta rostien peixos acabats de treure del mar.

Per sort per als italians, però per desgràcia dels altres éssers del planeta a la recerca de paradisos perduts, aquest recòndit lloc del món ja no és el secret paradís des de fa uns vuit anys. Una important companyia italiana d'hotels de luxe va plantar un opulent hotel sobre les seves sedoses sorres. En les esponjoses ribes on abans descansaven els mol · luscs amb la panxa al sol, es recreen ara els turistes italians, mentre esperen el seu torn per menjar el millor proscruitto portat directament de la mare pàtria.

Nosy be segueix sent una illa gloriosa a l'Índic, on camaleons i tortugues conviuen feliços al ritme lent del seu hàbitat

Malgrat això, Andilana segueix mantenint part de la seva màgia. Nosy be segueix sent una illa gloriosa a l'oceà Índic, on camaleons i tortugues conviuen feliços al ritme lent del seu hàbitat, ignorant als occidentals que xoquem fins amb el paisatge.

Nosy be està al seu torn envoltada de petits illots que suren en el seu mar transparent com apetitosos trossos de nata i que la fan encara més interessant. Però això és per a un altre capítol.

  • Compartir

Comentaris (4)

  • Albena

    |

    Que bonic ho has escrit i les fotos – precioses! Gràcies

    Contestar

  • Juan Antonio

    |

    He pogut assaborir els mànecs, atragantarme amb els tomàquets sagnants, plorar amb els bitxos i ajudar a repostar al teu taxista…. i finalment aspirar l'aroma de la canyella….. tot un ventall de sensacions que al final conviden a donar-me una capbussada en aquestes aigües transparents i càlides….. és un plaer da viatger de forma virtual amb tu Mayte… gràcies

    Contestar

  • amaya

    |

    Encara no m'he anat de vacances però a través del teu relat és com si hagués agafat un vol cap a aquesta platja i m'hagués deixat bressolar per la seva brisa.

    Contestar

  • Alfonso

    |

    Tard o tem primerenc anire per aquelles terres. Gràcies Mayte

    Contestar

Escriu un comentari