Bárcena Major, el llogaret varada al temps

Per: Javier Ramos (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

En la nostra ruta per les verdes valls de Cantàbria, després de deixar enrere Fresneda, poble de caçadors i pescadors, una desviació ens obre el camí cap a una de les aldees amb més encant del nostre itinerari, Bárcena Major. Es tracta d'un poblet perdut entre muntanyes i en els carrers empedrats les vaques encara passegen tranquil·lament.

Sens dubte, l'aïllament ha contribuït en gran mesura a la conservació del seu caràcter medieval i muntanyenc, que es manifesta en els vetustos vestíbuls, safareigs, forns de pa, pallers, estables o finestrons dels seus casonas rurals dels segles XVI i XVII. Encara que el seu traçat urbà es remunta ni més ni menys que al segle IX, resulta admirable com ha aconseguit mantenir la seva personalitat camperola de poble perdut entre les muntanyes.

Vam passejar per la seva carrers que, tancades al trànsit rodat, constitueixen una experiència inoblidable

Probablement hi hagi pocs pobles com Bárcena Major, considerat per molts com el més antic d'Espanya i declarat Conjunt Històric Artístic en 1979. Vam passejar per la seva carrers que, tancades al trànsit rodat, constitueixen una experiència inoblidable, ja que, quan vam aterrar aquí podem percebre com era la vida molts anys enrere.

Diu la llegenda que es va allotjar a Bárcena el rei Carles I camí de Castella, afligit de mals. Haurem de comprovar-ho. Del que sí ens assabentem, després exhalar un sospir d'admiració per l'extraordinari entorn que ens embarga, és que el nom de la població, de origen preindoeuropeo, és antiquíssim i ve a significar "racó petit, pla i cultivable format per un riu ".

Per aquestes terres van habitar els foramontanos, uns aguerrits muntanyencs que van repoblar l'altiplà de fa més de 1.000 anys

Encara queden restes de l'antiga calçada romana que, com a amants del passat, ens apuntem a l'agenda per visitar quan puguem, encara que les primeres dades històriques de la localitat es remunten a l'Edat Mitjana. Per aquestes terres van habitar els foramontanos, uns aguerrits muntanyencs que van repoblar l'altiplà de fa més de 1.000 anys.

Bárcena Major, emplaçada al terme municipal de els Tojos, cor de la Reserva del Saja, és un pintoresc enclavament medieval a la falda d'una vall fistonat de verds turons. En aquest lloc sembla haver-se detingut el temps. El constato en comprovar la seva peculiar arquitectura i l'enyorança que senten els seus vilatans.

En aquest lloc sembla haver-se detingut el temps. El constato en comprovar la seva peculiar arquitectura

Totes les cases són les típiques de la zona rural, la majoria d'elles construïdes en època fernandina: façanes de pedres orientades al migdia o l'orient i flanquejades per tallavents. Gairebé totes tenen dos pisos, l'interior amb portalada i el superior amb les balconades de fusta típiques de la muntanya quallades de flors i vistosos esquimals. En la seva església, del segle XVII, hi ha un bell retaule barroc d'un segle després. En Bárcena Major hi ha molt bons artesans de la fusta, com s'aprecia en les teulades i balcons del poble i en altres elements que formen part de l'escenografia de la comarca: avarques, cavachas, coberts i altres estris.

Res millor contra l'estrès viatger que un bon bullit muntanyès

Després d'aquesta històrica aventura, ens disposem a recuperar forces amb un bon bullit muntanyès, que ja toca; res millor contra l'estrès viatger. Donem fe de la seva vigor revitalitzant. Gairebé sense temps per reposar el menjar, reprenem el viatge. Bárcena Major ens serveix com a caserna general per emprendre esplèndides jornades de senderisme. Potser ens atrevim amb l'ascensió al alt Bedolls, a més de 1.400 metres d'alçada, entre el riu Fuentes i el Volent. O potser puguem entreveure la presència d'algun cérvol, cabirol o senglar entre fagedes i rouredes. Però això mereixerà un altre reportatge.

 

Si vols visitar altres llocs amb història: www.lugaresconhistoria.com

 

  • Compartir

Comentaris (4)

  • Abelardo

    |

    Hola Javier. En realitat Carles I no va dormir en Barcena Major, sinó en el veí poble de Los Tojos, l' 14 d'octubre de 1517. Está todo muy bien descrito en por su cronista Laurent Vital en el libro » PRIMER VIAJE DE CARLOS I CON SU DESEMBARCO EN ASTURIAS», en el qual relata el primer viatge del llavors jove Carles I a Espanya.

    Contestar

  • Javier Ramos

    |

    Hola Abelardo. Gràcies per la teva apreciació. Com bé va assenyalar en el text, no asseguro que Carles I dormís a Bárcena, sinó que circula una llegenda en el poble que així ho contempla; però només es tracta d'això, d'una tradició, no d'una afirmació.
    A part del seu desembarcament a Astúries, si no m'equivoco, Carles I, en el seu retir al monestir de Yuste, després d'arribar a les costes de Laredo, va passar per diversos municipis de Cantàbria; no va poder allotjar a Bárcena? Podria ser una possibilitat.
    I crec que Bárcena Major és una localitat que pertany al municipi dels Tojos, a?
    Salutacions

    Contestar

  • Abelardo

    |

    Hola Javier. Efectivament Barcena Major pertany al municipi dels Tojos i només està a 8 kms d'aquest poble per l'actual carretera. És possible que en el seu camí a Reinosa Carles I passés per Barcena Major, ja que un dels dos ramals de la calçada romana uneix Els Tojos i Barcena Major en menys distància que l'actual carretera.
    D'altra banda en el seu viatge al monestir de Yuste, després del seu desembarcament a Laredo, no va passar per Barcena Major (que està a l'altra punta de Cantàbria) sinó que va accedir a Castella a través del port de Los Tornos seguint el recorregut Laredo, netes, Ramales de la Victoria, Lanestosa, Medina de Pomar.
    Una salutació i felicitats per la revista.

    Contestar

  • Lydia

    |

    Per descomptat val la pena visitar aquest poble. Vaig estar fa uns anys. Em va encantar i per descomptat, Tasteu el bullit muntanyès, que encara que era agost, entrava molt bé. Cantàbria té uns paisatges preciosos i molts altres pobles que mereixen ser visitats.

    Contestar

Escriu un comentari