Bhaktapur: la vaixella de diumenge de la Vall de Kathmandú

Per: Ricardo Coarasa (text i fotos)

La immaculada Bhaktapur és la nena bonica de la Vall de Kathmandú. L'antiga capital del regne del Nepal hauria de mostrar als turistes només posar un peu al país, per temperar així l'inevitable xoc cultural. Aquesta joia medieval admirablement ben conservada va ser declarada Patrimoni de la Humanitat a 1979 i des de llavors llueix com una pinacoteca a la intempèrie en què els quadres són els temples, les pagodes, les estàtues i les cases de finestres newaris de la coneguda com "ciutat dels devots". Aquí no hi ha escombraries pel carrer, ni ambulants que s'enganxen a la teva ombra, ni tampoc motocicletes sortejant vianants entre clàxons, perquè el trànsit està prohibit a totes les zones històric al voltant de Durbar Square, la plaça real de Bhaktapur. Passa que si ja has recorregut abans el centre de Kathmandú, no pots evitar una certa sensació de polida irrealitat, com si un comercial et estigués ensenyant un catàleg amb somriure d'orella a orella. Bhaktapur són, en aquest sentit, la vaixella de diumenge que vam treure per quedar bé amb les visites. Lluent, polida, impecable, però al cap ia la fi excepcional.

Tot just creuar la porta dels Lleons (després de pagar religiosament l'entrada, d'uns deu euros), vaig recordar les paraules de David-Neel escrites un segle enrere. "Es té la impressió de trobar-se en l'escenari d'un teatre enmig dels decorats. Sembla que es va a sentir un xiulet i apareixeran els tramoistes que, sobtadament, es duran aquests palaus i temples fantàstics ".

Els guardians de Nyatapola

La calor és terrible, i com les ombres escassegen, la ciutat fundada pel rei Ananda centre comercial, capital del Nepal entre els segles XII i XV, es recorre una mica atordit, sense saber ben bé a on dirigir-se davant la profusió de temples i santuaris (va arribar a sumar en la seva major esplendor més de 170), a quin més formidable. Un sobresurt per sobre de tots i, almenys en el meu cas, és la imatge de Bhaktapur (també anomenada Bhadgaon) que perdura a través del temps. No es troba a la plaça principal, sinó en Taumadhi tole i res més veure-ho exerceix una irresistible atracció en el visitant. El Temple de Nyatapola emergeix sobre la calorosa plaça amb els seus cinc pisos d' 30 metres d'alçada. L'escala de pedra que condueix fins al santuari és enlluernador, amb els seus cinc parelles d'estàtues escrutándolo tot. Estan situades en funció de la seva força, de manera que als peus se situen dos lluitadors professionals, i per sobre d'ells una parella d'elefants, dos lleons, mateix nombre aixetes i, dalt de tot, les deesses-felí Singhini i Vyaghini. Quin plaer tan majúscul observar-ho tot des d'aquesta talaia! És un lloc màgic, privilegiat, on relaxar uns minuts a l'abric d'una ombra, observant tranquil el formigueig de turistes i els tres teulades de la pagoda de Bhairabnath, que a diferència del de Nyatapola resultar molt danyat en el terratrèmol de 1934 que va sacsejar "la ciutat dels devots".

Nepal és una de les destinacions predilectes dels lladres d'art i algunes escultures robades a temples com aquests s'exhibeixen en l'actualitat sense pudor algun en famosos museus de la vella Europa.

Caminant cap a l'est per carrers empedrats arribem a Tachupal Tole per trobar-nos amb altres de les icones de Bhaktapur, l' Temple de Dattatraya, aixecat al segle XV i que presumeix de suggerents talles eròtiques. Pel camí ens topem amb tallers de terrissaires que estan assecant al sol els seus atuells, un gest de complicitat medieval. La ciutat compta, no en va, amb un nodrit gremi d'artesans que ara viuen bolcats cap al turisme.

De nou a Durbar Square, em crida l'atenció un ancià que està escapçant una migdiadeta recolzat en dues aixetes mil · lenaris. A un li falta el cap. Els estralls del pas del temps o simple pillatge? Nepal és una de les destinacions predilectes dels lladres d'art i algunes escultures robades a temples com aquests s'exhibeixen en l'actualitat sense pudor algun en famosos museus de la vella Europa.

La columna del rei

Al costat del inconfusible teulada d'estil hindú (en forma de triangle isòsceles) del Vatsala temple
Durga
, a un pas de la campana Taleju, ambdós del segle XVII, m'aturo als peus de la columna del rei Bhupatindra Malla, el mecenes que va impulsar la construcció de la majoria de temples del Bhaktapur actual. La seva estàtua de bronze, asseguda i amb les mans juntes a l'altura del pit, està enfilada a la columna com si d'un estilita es tractés. Però no és un mer anacoreta: el Munífic sobirà està assegut en un tron, sostingut per lleons, col · locat damunt d'una flor de lotus i un para-sol sobre el seu cap denota la seva condició real.
Sota els 16 braços de la deessa Taleju Bhawani de la Porta Daurada s'accedeix al Palau Reial i als cinc patis que es poden visitar (antigament va arribar a tenir gairebé un centenar), amb especial menció a l'estany on es banyava el monarca, El Kamal Pokhari. Per fugir de la calor, ens refugiem en la terrassa d'un restaurant situat en una cantonada de Durbar Square. Amb una cervesa a la mà, l'art s'aprecia sempre molt millor.

  • Facebook
  • LinkedIn
  • Twitter
  • Meneame
  • Share

Comentaris (1)

  • Juancho

    |

    Què fantàstic, Nepal. Enorme la imatge, la vaixella de diumenge… Millor haver anat abans a Khatmandú, perquè si vas després de Bhaktapur pot donar-te alguna cosa. Un país intensament recomanable.

    Contestar

Escriu un comentari

Últims tweets