Canaima arran de terra

Allà baix, en l'espessor dels boscos, els rius fan filigranes a la roca. Allà baix, entre els arbres del tròpic, hi ha camins de jade, gorgs com de vidre, aigües color vi negre, serps maragdes. Aquí baix vaig escoltar el refilet d'aus exòtiques i l'estrèpit de les cascades. Aquí baix tot és vida, i jo vaig estar aquí.

Endinsar-se en Canaima és obrir una finestra a emocions noves. Havíem assolit aquesta part del món després de més d'un any conduint i aparquem el 4X4 a Santa Elena d'Uairén. Aquest és el final de moltes carreteres i el començament de camins de sorra i pedres que es tornen sendes que es perden en un laberint verd, ple de bells sobresalts.

El nostre guia ens precedia amb aquesta ganyota de mig somriure, aquest gest segur de qui sap que serà impossible resistir-nos a la propera sorpresa. Perquè tot està mesurat en el caos de meravelles. "Què us sembla?"Deia assenyalant una cascada coneguda com El Vel de la Núvia. L'escuma d'un riu descendeix blanca per una mena d'escalinata de pedra que es remata en un gorg que venia de gust beure sencera. Ens traiem la samarreta com a resposta abans de la capbussada.

Poc després caminàvem per una via de pedra de jade, una plataforma ocre i relliscosa, com el sòl d'un palau, per on fluïa un riu delicat, gairebé cursi. I llavors el riu desapareixia de cop saltant al buit, brusc, fins i tot vora. I jo m'asseia a mirar des de la roca aquells precipicis.

Poc després caminàvem per una via de pedra de jade, una plataforma ocre i relliscosa, com el sòl d'un palau, per on fluïa un riu delicat, gairebé cursi.

Més tard caminàvem entre rius vermells a causa del color d'unes algues que tenyeixen les seves aigües. Y entonces nuestro guía volvía a jugar a la sorpresa y presentaba una cascada enorme y en la orilla una barca de goma, que a mi em va semblar petita al costat d'aquella tromba d'aigua.

La idea era creuar els ràpids del riu Yuruaní. Minuts més tard ens preparem per al descens. Les roques que sobresortien del riu amenaçaven la goma de la barca. "A una banda!"" A baix!"" Remad a l'esquerra "" Remad a la dreta!"Cridava l'instructor. Les roques eren cada vegada més grans i aconseguim esquivar els remolins que formaven els ràpids. En un instant la barca accelerava sense control. Immediatament després remàvem embogits per esquivar una altra roca.

En una altra demà buidada ens preparem per conèixer el Aponwao, un nom indígena per a un espectacle universal. Ens vam anar desplaçant en canoes fins al peu d'un nou camí que completem amb un passeig de mitja hora. El Aponwao era el símbol de la naturalesa desbocada. Des del mirador contemplem la paret d'aigua diluint entre el núvol de vapor que ella mateixa provocava. Un arc de Sant Martí intens completava l'escena.

I una mica més enllà, amb els ulls encara brillants d'alegria, veiem la resplendor verd infinit, la selva de les selves, el veritable laberint: L'Amazones.

Allà ens dirigíem.

  • Compartir

Comentaris (8)

  • Juan Antonio

    |

    A la propera m'apunto, Daniel ¡¡¡¡vagi cúmul de sensacions i emocions haureu de sentir experimentant aquestes meravelles del món ¡¡¡i jo aquí, des d'una farmàcia provant si Internet funciona bé o no…….. Fantàstic el vídeo. Ja ens avisarás quan ho emetin en TVE2.

    Contestar

  • Daniel Landa

    |

    Hola Juan Antonio, doncs et va albirar que aquesta mateixa nit a les 22h s'emet el capítol de Canaima de la sèrie Un món A part, a La 2. Espero que t'agradi. Et busquem un lloc per a la pròxima aventura. Tu t'encarregues de la farmaciola, Eh?

    Contestar

  • Juan Antonio

    |

    jajajjaja…… Gràcies Daniel per oferir-me ser botiquinero ¡¡¡¡guauuuu, què luxe ¡¡¡¡No em perdré el programa, el sòl veure tots els dijous. Et torno a reiterar la meva enhorabona pel mateix. Una abraçada

    Contestar

  • Daniel Landa

    |

    Clar, Juan Antonio, ho deia perquè escrivies des d'una farmàcia no?

    Contestar

  • Irene

    |

    Puc apuntar jo també? M'ofereixo d'intèrpret en anglès, encara que vosaltres ja controleu… 😛 Se está acabando el espacio en el 4×4 jejeje…

    Contestar

  • Juan Antonio

    |

    Eficaç. El pc tenia problemes de connexió a internet i ho estava provant, i què millor prova que llegir i escriure en VAP…. digues què cal per a la farmaciola i ho preparo a la propera farmàcia que em trobi….. 😉

    Contestar

  • Brigi Hernández

    |

    M'encanta el vídeo… ha de ser impressionant gaudir d'aquests paradisos naturals. Gràcies per mostrar-nos cada dijous un trosset d'ells.

    Contestar

  • Leonor Lallanilla-Linares

    |

    Em quedo sense paraules cada vegada que llegeixo una de les teves poètiques descripcions en castellà fluid, exacte i florit. Que talent. Que valentia anant a aquests llocs perillosos. Cuidense molt. Déu els beneeixi.

    Contestar

Escriu un comentari