Sèrie Pacífic en DVD i Blueray
El mundo de equipaje. El primer libro de Ediciones ViajesalpasadoEl Maconde Africano de Javier Brandoli. Un libro de Ediciones Viajesalpasado

Namíbia: encara dues nits i 6 núvols de pols

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
A Namíbia les distàncies són pols. Es calculen a ull, o això compten a el menys que fan les aus quan travessen les llargues tàlvegs de fusta i sal amb la paüra de equivocar-se i arribar a un lloc. No hi ha temps a Namíbia, no és possible, no ho permeten els dies morts que sempre han d'arribar. I com fer llavors? "No hi ha manera, res es fa perquè res passi. Així ocorre tot ", ens contestaven uns ulls.
  • Compartir
 
 

Aquelles belles fotos de South Luangwa

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
Un país que té molt de la meva imatge i el meu cor en aquest continent. Sempre em costa entrar i d'alguna manera mai em deixa anar. Ara també, per avaries, per compromisos i perquè Zàmbia mai sé del tot on acaba. south Luangwa, com ja ho va ser el parc del Lower Zambeze, aniran sempre amb mi, aniran sempre en el meu record d'Àfrica.
  • Compartir
 
 

I 25.000 quilòmetres després… va arribar la fi
Per: Javier Brandoli (text i fotos)

miràvem el mar, que en L`Agulhas es bressola violent, a la recerca de les inexistents ombres de l'horitzó. I a l'entendre que no estaven, que allà no hi ha racons, vam entendre que s'acabava el camí i que havíem arribat al nostre destí. I sentim l'emoció de l'infant que somia i la de l'adult que fa realitat els seus somnis. Ho havíem fet, estàvem allà.
  • Compartir
 

La millor posta de sol que vaig veure a l'Àfrica
Per: Javier Brandoli (text i fotos)

Era un hotel nou, Creixement, l' 15 euros el quart, que tenia un restaurant amb grans llaços a les cadires i llustroses jardineres al pàrquing. No obstant això, aviat vam descobrir que el nostre quart feia olor de claveguera. El net forat a terra que era l'excusat desprenia una olor que ocupava tot el petit dormitori fins gairebé donar arcades.
  • Compartir
 

Sud d'Etiòpia: la tribu de les mirades mortes
Per: Javier Brandoli (text i fotos)

I dies després baixem a Konso i ens vam creuar per casualitat amb els samai. Estàvem asseguts en un bar rústic quan van aparèixer espectres com jo mai havia contemplat. No semblaven homes ni bèsties, semblaven motlles d'argila que amb prou feines feien ombra. I tota la gent de Konso va començar a envoltar-los i a mirar-los com es mira als fantasmes.
  • Compartir