Sèrie Pacífic en DVD i Blueray
El mundo de equipaje. El primer libro de Ediciones ViajesalpasadoEl Maconde Africano de Javier Brandoli. Un libro de Ediciones Viajesalpasado

Antigua i Barbuda: una setmana a l'illa de M

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
A la porta de l'aeroport de Antigua i Barbuda ens espera M. Es va oblidar el seu nom, així que la trucaré M. Aquesta vegada no va ser culpa meva, M parlava poc, el just, no hagués estat fàcil recordar-la encara que haguéssim passat junts sis anys. M era una dona de mitjana edat, esquerpa, que economitzava les seves paraules i els seus gestos. Ara que ho recordo, no estic segur que M em digués el seu nom. Afinant una mica més la memòria, no estic segur que M digués alguna cosa.
  • Compartir
 

El conyàs de Miami

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
Dir obertament que no t'agrada EUA pot ser cool. Et col·loca en aquest egocèntric món viatger de les xarxes socials, on es presumeix de fang, en el grup dels viatgers interessants. A pocs se li ocorreria criticar un viatge a un poblat africà, 1 llogaret del Nepal o una d'aquestes viles centreamericanes en què les rotondes són la millor atracció turística. Tant és, encara que a penes hagis sortit del hotelucho en què dormies i candaras la porta quan es ponia el sol (molt millor si dormies en una tenda de campanya) tot va ser fascinant.
  • Compartir
 
 
 

El cementiri de calaveres i la xocolata dels morts
Per: Javier Brandoli (text i fotos)

El moribund era cuidat pels seus familiars a la casa. Quan moria eren els més propers els que a la vetlla realitzaven el P'O'Keban. Amb molt de compte feien una neteja del cos sense tocar les zones sexuals amb un drap humit. Amb aquesta aigua, segons els mitjans econòmics de la família, es realitzava una xocolata, els més acabalats, i els que tenien menys recursos un pou
  • Compartir
 

Nicaragua: cromoteràpia contra la pobresa
Per: Javier Brandoli (text i fotos)

Managua té una mica de cicatriu per tancar en la qual s'aprecien encara sutures en la seva pell. Les capitals centreamericanes manegen un desordre en el moviment lent que té alguna cosa d'atractiu. Probablement no són llocs bells des d'un punt de vista estètic però en aquesta complexitat de l'anar i venir un troba sempre una distracció per la qual passejar.
  • Compartir