El so del foc trenca el silenci. Està allotjat en una estufa quadrada de ferro. El foc és el cor de la llar mongol, la iurta o "ger", orgull i base del seu estil de vida.
Vaig viatjar a Mongòlia per mirar als ulls a aquesta gent que viu a 40 graus sota zero al mig de la plana, a aquesta gent que té tan poca inclinació a les coses que canvia la seva casa de lloc cada sis mesos.
Les motivacions per viatjar són infinites. Vam viatjar darrere de paisatges, de gents, de ciutats o després de l'estela d'un somni infantil o d'un escenari literari. Viatgem, també, pel simple plaer de fugir de la rutina. I tu, ¿Per a què viatges?
Aquest reportatge el vaig realitzar al febrer de 2018, abans de deixar voluntàriament la corresponsalia d'El Mundo a Mèxic el passat mes d'abril. El diari no ho ha publicat encara i segueixo rebent missatges setmanals del conflicte, vídeos de desplaçats, declaracions de més violència i la petició expressa dels col·lectius de víctimes perquè per favor ho publiqui i així es conegui un conflicte del que amb prou feines hi ha informació sobre el terreny.
Calakmul està al sud de la pluja i el vent i al nord de la ira dels volcans. On els camins es creuen en una selva espessa per la qual els homes caminen silenciosos per ensopegar una nova vida envoltats de felins i militars. No es veu, a cap, perquè el verd quan és dens té la virtut de camuflar els errors.
Dos dies a Moscou donen només per endur-se una petita idea del que és aquesta ciutat de 12 milions de persones, però són suficients per tirar per terra moltes idees preconcebudes
Per:
Daniel Landa (Text) D.Landa / Sonia García (Fotos)
Jo crec que bussejar és submergir-te en un somni, que tot és mentida, perquè no és possible tal coordinació d'algues i peixos que no es toquen, de barracudes i anemones, d'aletes irisades i de silenci, tot alhora, com una posseïa marina.