Uyuni no és un lloc especialment agradable, no hi ha molts hotels i la polseguera sembla perseguir tenaç fins l'últim dels seus racons. Un inequívoc i lànguid aire de Far West recorre un poble en què els seus habitants treuen el cap per les escletxes de casa com gàrgoles pansides i el cementiri de trens de les proximitats sembla voler transportar lladres de bestiar d'un altre temps.

Una hora després ens planta dos sonors petons i ens deixa a la porta del Thaj Majal, els dos joves motxillers contemplen aquesta meravella gairebé amb indiferència, en els seus ulls només hi ha espai per al fulgor de les aiguamarines, i fan plans, molts plans. No hi ha temps per perdre, Què faran amb la pasta?

La Policia m'ordena que em tregui el turbant, els semblo sospitós, inspeccionen el meu passaport i em pregunten perquè em vist com els d'Al-Quaeda; els responc que per amagar d'ells. Estupefacte el policia em mira, sospito que cap dels dos sabem realment quina és la moda tardor-hivern del terrorista islàmic 1/2

Si hi ha un destí que mereixi un lloc d'honor en el turisme necrològic i una meca de pelegrinatge per als groupies de les mortalles, aquest no és altre que el cementiri de Père Lachaise i la joia de la seva corona, La tomba de William James Morrison.