"Guadarrama. Parc Nacional", d'Eduardo Martínez de Pisón i amb fotografies de Javier Sánchez, és una radiografia geogràfica i sentimental de la serra madrilenya
"Excursió a Collarada". Així havia encapçalat el meu pare, i 1944, una quartilla que ara semblava incapaç de resistir una bufada: la de la seva pujada a Collarada des Villanúa, un dels més grans desnivells de Pirineu. Feia temps que em rondava el cap intentar emular-. Setanta-un anys després, havia arribat l'hora.
Els dotze quilòmetres de sorra verge de la platja de Cofete, protegits per una successió de muntanyes que sembla aixecar-se sobre tones de sutge, contrasta amb la vasta extensió de sorra azafranada que el separa de l'Atlàntic.
Saragossa és una ciutat enfosquida pels tòpics i per una icona, el Pilar, que històricament ha postergat, a ulls del visitant, a la resta de l'urbs. Anem a buscar Saragossa a les antigues muralles i, sobretot, a les seves desaparegudes portes.
Té alguna cosa d'especial anar a la recerca del gel mentre Espanya es fon. Cada vegada són menys les geleres que resisteixen als Pirineus la temporada estival però, ¿I el gel? Per trobar-cal endinsar-se en les entranyes de la serralada.
Segons els estava veient, a la intempèrie mil·lenària entre els antics límits de les dues Castelles, es em va venir al cap la imatge dels bàrbars jihadistes destrossant a cops de mall les escultures assíries de Mossul.
La aclaparadora història de Mèrida se't ve a sobre res més posar un peu a l'amfiteatre, una el·lipsi de pedres mil·lenàries que és una picada d'ullet al gloriós passat d'Augusta Emerita, l'antiga capital de la província més occidental de l'Imperi romà.