Conca: el rastre de la muralla inexpugnable

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

[pestanya:el viatge]

Una ciutat de carrers estrets i costeruts en la qual la història es palpa al ritme dels peus. Conca és una d'aquestes viles espanyoles que és d'obligat pas. La seva catedral i les seves arxiconegudes cases penjades han fet d'aquest enclavament una icona que tots tenim a la memòria. La ciutat mereix un passeig lent des de la plaça Major, en què inevitablement comença la ruta, en direcció al castell. Després, a mà dreta de la catedral, surt el curt entramat de carrerons que porta fins al Pont de Ferro i les Cases Penjades. El nostre consell és que creuin el famós i bell pont abans del capvespre i contemplin com els colors del cel esclaten just darrere de les famoses habitatges que pengen de l'aire. (En cas que dormin al Parador Nacional, antic convent de Sant Pau, tenen aquestes vistes assegurades). Tota la ciutat és un museu, espectacular, però quina és la història d'aquesta ciutat que sembla perduda en el no res? La ciutat vella és una fortalesa, natural i artificial, que mai va poder ser presa. Per què?

La fortalesa de Conca

L'arribada dels musulmans a la Península converteix Conca en un important enclavament. Els àrabs conceben aquest lloc com un centre estratègic, ben protegit per les falçs que l'envolten, i amb una bona comunicació amb l'àrea de l'actual Llevant. Decideixen els musulmans aixecar una important fortalesa a la qual es creu que van cridar Conca (aquest és un dels orígens etimològic que s'apunta sobre Conca). Era un lloc segur, al qual només calia protegir part de l'horitzó, ja que les imponents roques sobre les quals s'assenta fan d'inexpugnable mur defensiu. A més, des de dalt d'aquella talaia es controlava una important porció de terreny. Per arribar fins a les millors vistes de les falçs cal prendre el carrer de Sant Martí i creuar el pont de Sant Pau, sobre el riu Huécar.

El nostre consell és que creuin el famós i bell pont abans del capvespre i contemplin com els colors del cel esclaten just darrere de les famoses habitatges que pengen de l'aire

Després el castell, els àrabs van anar construint una ciutat que va comptar amb una mesquita, un alcàsser i una plaça de comerciants. En l'actualitat, el castell, reconstruïda des de l'última temporada a Felip II, no té amb prou feines fragments de la muralla musulmana., encara conserva part de la seva esplendor d'antany.
Però VAP té vocació de viatjar i entendre la història i els que llegeixin aquest article podran veure amb altres ulls la bella ciutat castellana quan entenguin que aquesta urbs va ser realment un lloc inaccessible per a tots. Aquesta vegada el viatge és realment per la història per poder comprendre el present. Perdonin si hi ha més història que viatge, però l'ocasió ho mereix.

Primer atac

És en l'any 1076 quan l'aragonès Sancho Ramírez posa per primera vegada lloc a la vila. No obstant això, els musulmans demostren que van saber triar un bon enclavament defensiu i, malgrat la inferioritat numèrica, repel · leixen aquest primer intent de conquesta que xocava contra els seus murs infranquejables. Quinze anys després, un nou front de batalla s'obre a Espanya. Els almohades han creuat l'estret i el rei moro de Sevilla, Al Mutamid, demana ajuda al monarca lleonès Alfonso VI. A canvi dels seus serveis en el camp de batalla, els cristians obtenen un botí en el qual s'incloïa la ciutat de Conca. (També va manar a la seva nora Zaida, que es va convertir després en la concubina del rei i mare del futur monarca. A la ciutat hi ha un carrer amb el nom d'aquest controvertit personatge). En 1093 i sense vessar una gota de sang, la cobejada fortalesa passa a mans cristianes.
Però el domini del monarca espanyol sobre aquestes terres dura poc. Els berbers arribats des d'Àfrica són un imponent exèrcit que, poc a poc, va recuperant part del terreny perdut de la incipient reconquesta. Diversos són els fronts oberts i en gairebé tots surten vencedors els musulmans. En 1098, les tropes cristianes amb Alvar Fañez són derrotades per les del cabdill almohade Ben Aisa, el que provoca la retirada dels cristians de diverses fortaleses, per replegar, inclosa la de Conca.

Alfonso VIII pren Conca

Un altre Alfonso, aquesta vegada VIII, torna a encaminar les seves tropes cap a la fortalesa de pedra. Estem en 1177 i han passat gairebé cent anys de la primera vegada que els cristians han pres la ciutat. Una altra vegada, però, sembla que es pot repetir la història del primer intent, aquell que va liderar Sancho Ramírez. Un nombrós contingent cristià arriba fins a les muralles de Conca. Cavallers castellans, aragonesos i lleonesos, al costat de membres de les més importants ordres militars que hi ha a la Península (Santiago, Calatrava i Monteagudio) munten les seves tendes de campanya davant de les muralles. El setge per nombre sembla factible, però l'enclavament és inexpugnable. Però aquesta vegada hi ha més temps i una constant pluja de fletxes i projectils va minant la moral dels musulmans que aguanten després dels murs. El "alcalde" àrab de la ciutat, Abu Beka, demana ajuda per intentar repel · lir l'atac, però el cabdill Yacub Yusuf acaba d'emprendre una campanya al nord d'Àfrica i les seves tropes no poden acudir a socórrer-. Així i tot, els àrabs llancen un atac sorpresa a la desesperada per matar el monarca espanyol que resulta infructuós. Sí perd la vida l'Nuño Pérez de Lara.
És el 21 de setembre, festivitat de Sant Mateu, quan els moros, sense queviures i amb sensibles baixes, es rendeixen i Alfonso VIII pren la immaculada ciutat. La fam rendeix a la ciutat, perquè tampoc el monarca castellà va poder creuar els seus murs pel pes de la seva acer.

La llegenda del pastor

A Conca hi ha una bella llegenda, molt estesa, que diu que va ser un pastor, Matín Alhaxa, el que va possibilitar la presa. Expliquen que al pastor, que professava en secret la religió cristiana, se li va aparèixer la Verge i li va comunicar que havia d'ajudar als cristians. Diuen que Martín sortia al costat d'altres companys per una porta secreta a donar de menjar als seus ramats al costat de les muralles. Un capvespre, una patrulla de cavallers d'Alfons VIII va observar uns moviments estranys al costat dels murs i es va acostar a veure que passava. Va trobar als tres pastors, la matança dels Ells, i perdonant la vida a Martín que resava i implorava clemència. El pastor els va comunicar als cristians que entrava i sortia de la fortalesa per una porta secreta, la de Aljaraz, actual porta de Sant Joan (poden contemplar). Alguns homes es van endinsar amb el pastor a la ciutat ia la nit van obrir les cancel, el que va possibilitar l'entrada de l'exèrcit comandat per Alfonso. Fins i tot en les festes de la ciutat es festeja aquest fet com a cert.

[pestanya:el camí]
L'autovia de Castella la Manxa, des de la A-3 fins a Conca, ha millorat molt l'arribada per carretera a la ciutat.

[pestanya:una becaina]
El Parador Nacional de Conca, a l'antic convent de Sant Pau del segle XVI, té les millors vistes de les Cases Penjades, el pont de ferro i la ciutat vella. Bon menjar, piscina i habitacions amb encant. www.paradores.es

[pestanya:a taula parada]
Mesón les Cases Penjades: situat en les mítiques habitatges Conca. Dinar local de qualitat com el morteruelo, ajoarriero… Els rostits exquisits. www.mesoncasascolgadas.com

Figón del Huécar: Local amb encant i menjar de luxe. Prop de la catedral, la carta combina plats típics amb algunes propostes més modernes. Francament val la pena. www.figondelhuecar.es

[pestanya:molt recomanable]
-Pueden leer el libro «Historia de la muy noble y leal ciudad de Cuenca», editorial Extramurs. Es troba per internet i el preu ronda els 40 EUR.
[pestanya:FINAL]

Més informació sobre a veure a Conca

  • Compartir

Comentaris (1)

Escriu un comentari