Decàleg de l'Atlàntic a rem

Per: Pere Ripol

encapçalament informació

contingut d'informació

Quan algú diu: «Això no es pot fer», serà sorprès per algú que ho faci. Sens dubte, el risc assumit i l'esforç lliurat a allò en el que veritablement creus, compensa. Tomas consciència que els límits els posem nosaltres; que les barreres estan en la ment més que en cap altre lloc. Que si vols, pots. «Entre el 80 i el 90% del teu èxit depèn de la teva forma de veure la vida, de les teves actituds, de les teves emocions i menys del 10% dels teus coneixements », considera Emilio Duró.

Versos, frases fetes, màximes… Moltes tanquen una saviesa immensa, però al final sempre em repeteixo: Enfoca el teu destí i míma't complint-. Molts em pregunten què vaig aprendre de l'aventura. Tot això ho he intentat plasmar en el llibre, però com qui ho hereta no ho furta, i la meva família és gran refranera, m'atreveixo a repetir algunes de les idees nascudes o reforçades en aquest aprenentatge.

Enfoca el teu destí i míma't complint-

El meu rem l'Atlàntic Decàleg:

1. Amor, actitud positiva i educació. A l'hora de tractar les persones existeixen dues formes: la primera, amb la bota militar al coll per l'autoritarisme i, la segona, per la via de l'amor; si et volen, si hi ha emocions, la relació és més fàcil i profitosa per a tots.
2. Determinació, concentració i preparació: La por és, en gran mesura, conseqüència d'una falta de preparació. Amic mai Arribar l'Barbados remant; o s'enfonsava la barca, o arribàvem.
3. El professional et estalviarà temps i diners: De la teoria a la pràctica es baixa en vol picat, però de la pràctica a la teoria va un tros que triga molt a recórrer ... si és que s'aconsegueix.
4. No confiar mai, anticipar-se al perill i tenir sempre un pla B al barret de copa: El convenciment-erroni-que el veritable perill podria venir durant el viatge creuant l'Atlàntic ens va fer subestimar travessies entre les illes durant els entrenaments que, a priori, semblaven fàcils o no tan arriscades i gairebé no ho expliquem.
5. Mai treballis massa, perquè si ho fas no tindràs temps per pensar i si no penses no aconseguiràs els teus objectius, els teus somnis…
6. Un bon equip marca la diferència; és bàsic tenir bons col · laboradors. Sigues dur amb el problema però suau amb les persones. S'ha de reprovar en privat però lloar en públic.
7. Veure les coses amb perspectiva, des de certa distància i dedicar-los temps intel · ligent. De vegades, les branques no ens deixen veure el bosc.
8. L'ordre és indispensable per a l'èxit. Sovint, l'estrès innecessari que suportem ens ho hem generat nosaltres mateixos.
9. Fer el que t'apassiona. Si no pots ara, doncs quan puguis. És fàcil seguir el camí, el difícil és saber quin.
10. I acabo aquesta llista amb una frase que em fa relativitzar la vida i els projectes en què m'embarco, i mai millor emprada la paraula. Un dia el meu avi Alejo, als seus 80 anys i perfectament lúcid, em va agafar de la mà i amb una mirada de tendresa em va dir: Pedro, te lo juro, jo ahir tenia 20 anys…

La vida és el que et passa mentre fas altres plans

La meva estimada amiga i experta en coaching Mónica Pérez-Zorrilla va voler saber més sobre el per què i per a què de la travessia. El primer que va observar és que jo desitjava despertar un potencial callar en el meu interior, possiblement sense ser-ne conscient. Quan estudiava vaig tenir dues matrícules d'honor: una a gimnàstica i una altra en art, lògicament just en les dues matèries que m'apassionen. Potser per aquí deu estar el meu talent únic, el meu propòsit en la vida. Segons la llei del Dharma es tracta d'aquest talent que tots tenim però que no tots coneixem i desenvolupem. Aquest podria haver-me portat per altres camins però… La vida és el que et passa mentre fas altres plans (John Lennon).

Desconeixia llavors els refranys de Rafael Feliu Blanes (1915) recollits en un manuscrit denominat "L'art de fer fortuna". El primer d'ells diu així: Tria la classe de negocis (o projectes) que més s'adapti a les teves inclinacions. Potser el no haver desenvolupat aquestes habilitats naturals m'instava a buscar algun projecte que em fes vibrar i la pregunta d'Ann Goulden de si volia creuar l'Atlàntic a rem obrir la vàlvula d'escapament i alguna cosa va fer que contestés que si en l'acte. Aquest sí que va sortir de l'ànima, de la meva essència, i va desafiar el racional de la meva situació alliberant, alhora, un anhel acumulat en el meu interior. Aquest sí que va fer vibrar de llibertat, passió, felicitat, confiança i autoestima. Compaginar emoció i raó no és fàcil. Jo vaig voler trencar amb la rutina, despertar del tedi-potser per això també sóc bomber voluntari-viure l'emoció del risc, tallar amb el racional ... M'atrau tant estirar de la corda que arribat l'altre extrem-en què la mort et mira fixament als ulls-em fa tornar de nou al racional, a allò del que fugia. Aconseguit aquest punt s'equilibra de nou la balança de la roda de la vida. Allò contra el que lluito és també el que em salva.

Un s'ha de comprometre però tampoc obligar-de forma imperativa

Aquests dos reptes, l'encreuament de l'Atlàntic i la redacció d'aquesta obra (honestament, no sé quin m'ha resultat més difícil) m'han brindat l'oportunitat de: en primer lloc, ratificar que hi ha gent meravellosa; i, en segon lloc, aprendre a navegar per l'oceà, sobreviure en situacions límit, sentir emocions adormides, aclarir una mica les idees… M'he adonat que un s'ha de comprometre però tampoc obligar de forma imperativa. Ser massa estricte i poc flexible amb un mateix, que restringeix, et limita la teva llibertat i la dels altres, et nega l'opció de renegociar els compromisos, cosa que en general són factibles.

En definitiva, quan aconsegueixes consumar un repte així, guanyes la confiança suficient com per creure't capaç d'aconseguir tot allò que et proposis. La meva vida la lidera ara aquest pensament. El meu objectiu a relatar les meves vivències de la travessa no és altre que el de compartir i difondre les emocions i tot allò après d'aquesta experiència. Així ho han fet i segueixen fent-ho amb mi altres navegants als que llegeixo, gaudeixo i aprenc amb els seus viatges. Desitjaria haver-ho aconseguit al llarg d'aquest text que representa, més, el compliment d'una paraula donada: si arribo amb vida, escric un llibre.

  • Compartir

Comentaris (2)

  • Juan Antonio Portillo

    |

    Enhorabona, Pere ¡¡Gràcies per compartir les teves experiències, refranys i pensaments. Una abraçada

    Contestar

  • Emilio Pou

    |

    Fas referència a un manuscrit de refranys de Rafael Feliu Blanes, el meu avi, tens aquesta informació? on puc aconseguir una còpia?

    Contestar

Escriu un comentari