El Gran Tauró Blanc: pànic al sud d'Àfrica
A l'mirar la seva boca oberta em va semblar veure el mateix infern. El gran tauró blanc governa les aigües entre l'oceà Atlàntic i l'Índic, com si volgués sotmetre la vida de tots els mars. Es mou amb la calma d'un assassí en sèrie i té els ulls inerts, negres, com la mort. Llavors, amb un sobresalt, desencaixa el morro per mostrar la gola més terribles de el regne dels vius. Té diverses fileres de dents que són espases i les genives vermelles rematen l'estampa del més dolent entre els dolents de la mar. és implacable. Quatre metres de múscul tiren de la presa, la desballesten sense pietat. Tots som titelles sota l'aigua per l'esqual.
Llavors, amb un sobresalt, desencaixa el morro per mostrar la gola més terribles de el regne dels vius.
Tals pensaments ombrívols em abordaven en aquella gàbia. Havíem partit del port de Gansbaii, a prop de el Cap de les Agulles, el punt més austral d'Àfrica, bastant més a sud que el Cap de Bona Esperança. L'atracció de la por és el reclam de moda en aquesta part de Sud-àfrica. Diversos turistes amb ganes d'un bon banquet d'adrenalina, parteixen cada dia a la mar per trobar-se amb el tauró.
El camí ens va regalar l'aperitiu dels llops marins ballant al costat de les roques, fent acrobàcies sota l'aigua per deslligar les úniques somriures de la jornada. els llops, si són d'aigua, semblen més aviat anyells. El depredador és un altre, era a prop, només, sense renous ni cabrioles. I el caminàvem buscant.
El depredador és un altre, era a prop, només, sense renous ni cabrioles. I el caminàvem buscant.
Els operaris d'aquella excursió van preparar la carnada. Una galleda plena de sang serviria per cridar l'atenció de l'peix sinistre. Després, en torns i molt a poc a poc, per la paràlisi que provocava la situació, ens introduíem en una gàbia escanyolida que se submergia en l'aigua. El tauró té alguna cosa de vampir i d'atleta i de vaixell de guerra i de dofí. És una barreja rara, única, diabòlica. Tan insòlita que la sola visió del seu aleta dorsal provoca l'esglai de qualsevol. No cal escoltar la musiqueta de Spielberg ni recordar la seva fama de sanguinari. El seu menyspreu a l'passar pel costat de nosaltres és el que més em va impressionar, potser perquè, normalment, no som dignes d'entrar al seu menú.
En un moment donat, vaig captar amb la meva càmera com el tauró blanc es va llançar a per la carnada equivocant la mossegada i va acabar encastant les seves dents en els barrots. L'home que estava davant el tauró, en aquell moment va poder olorar el seu alè.
Fins aquí les sensacions, la descripció subjectiva d'aquest enemic per defecte. La veritat és que, oh pobre tauró, només es tracta d'un peix. Un peix enorme que provoca el pànic, sí, una mole poderosa que esquinça la vida si té gana… "Com qualsevol", pensaria ell ¿quina culpa té el tauró d'obrar segons el seu instint? En realitat, és un ésser formidable, devastador perquè va ser concebut així. No ataca per capritx, no caça per trofeus, el que passa és que sobreviu amb feresa perquè va néixer tauró. La seva imatge és la que associem nosaltres a l'horror, però jo diria que és tot menys horrible.
"Tots els dies de l'any, aquella dona nedava prop de la riba. L'any passat se la va menjar un tauró "
Quan vam acabar la jornada, a la calor d'una cervesa en un petit bar que treia el cap a la mar, un pescador ens va explicar històries en veu baixa, que és el to que s'usa contra els mals auguris. Ens va dir aquell home envellit per les hores de barca i salnitre que ja no pescava amb embarcacions de poc calat, "Ja no deia- des que vaig veure a un de vuit metres. Podria bolcar una barca gran, és massa arriscat sortir a la mar sense totes les precaucions ". No li agradava pescar, confessar, ja no, amb tants taurons blancs a la zona.
També ens va explicar la història d'una dona gran que des de nena nedava a les platges de Gansbaii. "Tots els dies de l'any, sense excepció, aquella dona nedava prop de la riba. L'any passat se la va menjar un tauró ", va sentenciar el pescador cansat de tragèdies.
"Peixos que mengen gent- pensament-, avui, aquí, en aquestes platges, al sud del sud d'Àfrica no només els turistes albiren la por.» Hi ha drames, morts tan paoroses que no podem ni imaginar. I, tanmateix, ells, els taurons blancs, només busquen el seu dinar, com tothom.
