El repte d'explorar el món al segle XXI

Per: Miquel Silvestre (Text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

La Ruta dels Exploradors Oblidats dóna la benvinguda al Nepal a un nou membre. Mercedes Silvestre, aventurera de 74 anys i la meva mare s'ha unit a Katmandú a la REO per pujar com passatgera i fotògrafa en Atrevida, la BMW GS 1200 30 aniversari. Hem recorregut junts el sinuós Vall de Katmandú i arribat a la ciutat nepalesa de Pokhara, porta d'accés als mítics Annapurna que tantes vides d'alpinistes s'han cobrat, com va passar amb el mallorquí Tolo Calafat i el navarrès Iñaki Ochoa de Olza, a qui la REO ha vingut a retre homenatge com autèntics exploradors espanyols del segle XXI.

Assolir el cim ha de ser semblant al que sento quan aconsegueixo una destinació llunyà o difícil després d'haver rodat sobre un milió de pedres

Molts pensaran que els alpinistes estan bojos per obstinar-se a pujar muntanyes posant en perill les vides però jo els entenc més enllà del que es pugui explicar amb paraules. Hi ha alguna cosa allà dalt. Assolir el cim ha de ser semblant al que sento quan aconsegueixo una destinació llunyà o difícil després d'haver rodat sobre un milió de pedres. Hi ha una satisfacció especial en això. Una cosa que ens treu d'aquí. No sé que és exactament, però sé que existeix i que és una cosa que val la pena. Realment, val la pena.

Viatjo amb moto per explorar, exploro per escriure i escric per emocionar. He recorregut fins a la data més de vuitanta països i escrit un llibre de viatges per Àfrica. Iraq, una de Zimbabwe, de Mauritània 01:00 Kazakhstan, de Síria a Canadà. Crec que a hores d'ara he de ser el viatger motociclista espanyol amb més adhesius a les maletes i, però, encara avui sento vertigen davant la proximitat d'una nova frontera, d'un horitzó desconegut. En aquest ofici, doncs el meu de escriure de viatges en moto és ja professió, un mai sap prou ni acaba d'aprendre. L'únic que avui sé del cert és que demà cometré una altra malaptesa, que cauré de nou en un error, que tornaré a perdre el camí correcte.

Perquè encara és possible l'exploració, perquè és incert i perquè un sempre és un principiant a la carretera que s'acaba de trobar per primera vegada

Per això és tan apassionant viatjar amb moto. Perquè encara és possible l'exploració, perquè és incert i perquè un sempre és un principiant a la carretera que s'acaba de trobar per primera vegada. El transport aeri ha omplert el planeta de passatgers amb bitllet d'anada i tornada, però viatjar en moto és, encara avui, guanyar. El motorista solitari que es perd després del horitzó apareix avui com l'hereu del cavaller medieval. Podria moure d'una manera més confortable, però tria patir perquè empassant pols, vent i sorra es converteix en nòmada, en explorador, en part del paisatge i de la història que narra.

I d'històries es tracta. De la nostra història. Però no d'aquesta gran Història que s'estudia en els llibres de text sobre batalles, reis i imperis. Em refereixo a la història dels petits homes que es van fer grans superant adversitats. El nostre passat és ple d'exploradors, de quixots, de viatgers llançats, d'herois el temps sembla haver-se anat. No obstant això, les seves peripècies són tan sorprenents que si els donem una oportunitat, ens apasionarán com si fossin personatges de la millor pel · lícula d'acció. Són personatges com el Capità de Cuellar a Irlanda, nàufrag de l'Armada Invencible que després de set mesos de fuga, va aconseguir escapar dels anglesos; o el jesuïta Pedro Páez, qui al segle XVII va ser fet presoner per pirates i va passar esclau sis anys al Iemen abans de poder arribar a Etiòpia i esdevenir descobridor de les fonts del Nil Blau.

És injust aquest oblit, però intentar rescatar el seu record també és una oportunitat per als que com jo pensem que l'exploració no ha acabat ni tampoc el temps dels exploradors. Com els muntanyencs que superen els seus límits i els motoristes que viatgem més enllà de l'horitzó perseguim el mateix anhel d'exploració, anhelem les mateixes emocions que arribem cim o arribem a la destinació, paladeamos una dolça victòria, però només sobre nosaltres mateixos ja que com sabien els grans exploradors, res més que la por i l'oblit són els nostres adversaris.

  • Compartir

Escriu un comentari