El ventre sec de Mama Fatuma

Per: Maria Ferreira (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

A les mans de Mama Fatuma es llegeix tota una vida; motius preciosos de henna, cicatrius, cremades i anys. Passejàvem fa un any pel barri somali de Sant -Eastleigh- a la festa Musulmana de l'Eid al-Adha, en què es commemora la voluntat d'Abraham de sacrificar el seu propi fill, passatge recollit tant en la Bíblia com en l'Alcorà.

Mama Fatuma anava coberta amb un niqab; només es podien veure els seus ulls maquillats. De tant en tant s'aixecava una mica el vel que li cobria la cara, amb molt de compte, per donar-li un glop a la coca-cola que acabava de comprar.

A les mans de Mama Fatuma es llegeix tota una vida; motius preciosos de henna, cicatrius, cremades i anys

Els bens eren sacrificats al mig del carrer i els nens es tacaven les mans de sang per deixar les seves empremtes en els murs de les cases.

-Ho fan per espantar el mal d'ull- em va explicar Fatuma.

Els homes vestien les seves millors túniques (jellabiyad) i les dones es cobrien amb teles plenes de brodats i colors. Totes les mesquites de la zona s'havien omplert de vida: els nens corrien entre els bens que seguien vius i les famílies que s'ho podien permetre donaven una part de la carn a les famílies més pobres. Tots els musulmans del barri van tenir la seva ració de menjar.

Per Fatuma no era un dia alegre: el seu marit acabava de divorciar-se d'ella

No obstant això, per Fatuma no era un dia alegre: el seu marit acabava de divorciar-se d'ella. Es va casar amb ell fa 25 anys i sempre va presumir de ser la primera de les quatre dones que formaven part de la família. Era, també, la que més fills li havia donat.

Però Fatuma havia deixat de tenir la menstruació feia uns mesos i el seu marit va decidir casar-se amb una dona fèrtil. L'Islam no permet que un home estigui casat amb més de quatre dones alhora, així que abans de contreure matrimoni amb una dona nova l'home ha de divorciar-se d'una de les seves esposes.

Fatuma havia deixat de tenir la menstruació feia uns mesos i el seu marit va decidir casar-se amb una dona fèrtil

Vaig acompanyar a Fatuma a parlar amb un dels ancians de la seva família, que portava la seva barba tenyida de vermell, com a símbol de ser una persona respectada entre els seus. El marit estava també present i Fatuma va començar a assenyalar en l'Alcorà els versicles que parlaven en contra del divorci:

-"De totes les coses que estan permeses, la que més odia Déu és el divorci "- recitava la dona.

-De les coses permeses- va repetir el marit- això és.

L'ancià em va assenyalar i va preguntar si era jo la nova dona.

-No, a- vaig dir.

-Què fas aquí?- preguntar.

-Fatuma és la meva amiga.

L'ancià va assentir pensatiu. Bevia te compulsivament i mastegava trossos de carn amb la boca oberta. Nosaltres li observàvem menjar. Quan va acabar es va rentar les mans en una palangana i es va dirigir a l'home.

-¿Pagaràs la seva manutenció?- preguntar.

-Sí- va contestar el marit.

Ens vam anar tots a casa de Fatuma, on es preparava un banquet per a tota la família (tinguem en compte que la família la formaven quatre dones i els seus respectius familiars). Era l'última festa que la dona passaria a la llar que havia estat seu durant els últims 25 anys. La resta de les esposes ho sabien i amb prou feines li dirigien la paraula. Ella ja no formava part de les tasques domèstiques i romania asseguda, observant aquest món seu que s'esvaïa.

Era l'última festa que la dona passaria a la seva llar. La resta d'esposes ho sabien i amb prou feines li dirigien la paraula

-La vida per als homes acaba quan s'atura el cor -va dir en veu baixa-, la de les dones quan el ventre s'asseca.

En aquest moment, Fatuma es va aixecar i es va dirigir cap al lloc on el seu marit menjava al costat dels homes de la família. Ell no es va immutar.

-Què vols?- li va preguntar sense tan sols aixecar la mirada del seu plat.

-Et divorci -va dir Fatuma-. et divorci. et divorci.

Les dones van deixar les seves tasques. Els homes van deixar de menjar. El marit es va aixecar tremolant, vermell d'humiliació i va bufetejar la seva exdona.

Fatuma va perdre el dret a la manutenció i a la protecció que li corresponia en el divorci. Va tornar a Somàlia i se li va prohibir que tornés a veure els seus fills. Avui dia viu amb deu dòlars al mes que guanya netejant peix. Pateix el càstig per haver volgut ser propietària de la seva vida.

Va perdre el dret a la manutenció que li corresponia després del divorci. Va tornar a Somàlia i se li va prohibir tornar a veure els seus fills

La situació de vulnerabilitat a la qual estan exposades les dones musulmanes en molts països africans és una injustícia feta callar en nom de la religió i de la cultura. Estem vivint un moment en què vam començar a veure dones que ocupen llocs d'importància a Somàlia i celebrem aquests casos comptats com si haguéssim guanyat una guerra. No obstant això, la realitat és que el Govern descentralitzat del país no és capaç de garantir els drets de les dones somalis. La situació només ha millorat per a una minoria. El 98% de les nenes segueix sent víctimes de la mutilació genital. El 92% de les dones depèn de la voluntat dels seus pares primer i de la dels seus marits, quan es casen.

Les poques dones que es rebel·len són automàticament etiquetades com pecadores i són apartades de la vida social en nom d'Allah, convertint-se en un mal exemple per ser lliures, independents, forts, valents. Veiem un cop més com en un ambient estrictament religiós és molt difícil defensar els drets humans. Els tractes discriminatoris i injustos a què s'enfronten les dones musulmanes en l'actualitat deriven de la Sharia (llei islàmica) creada entre els segles IX i X i que roman fins als nostres dies com una veritat absoluta i justa.

Les poques dones que es rebel·len són automàticament etiquetades com pecadores i són apartades de la vida social en nom d'Allah

L'educació és l'arma. Educar les nenes i els nens perquè siguin amos del seu futur per igual. Crear generacions que llegeixin l'Alcorà de forma analítica i entenguin que l'Islam defensa que tots els éssers humans són dignes amb independència del seu sexe.

Que les dones com Fatuma siguin l'exemple a seguir, i no una vergonya per a la societat.

  • Compartir

Comentaris (2)

  • Ana

    |

    És un gran tema

    Contestar

  • MDV

    |

    Que dur el que comptes, però el comptes tan bé que gairebé ens hem convertit totes en mama Fatuma i sentim el seu dolor però també l'orgull de ser dones. Gràcies de nou per donar-los veu.

    Contestar

Escriu un comentari