Istanbul en tres mossos

Per: Álex Esquerrà (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

"…al meu aquests cercles em resultaven inaguantables de pur artificials i sense ànima, poc a poc m'anaven agradant més els carrerons de la ciutat i les seves imatges d'amargor…"Orhan Pamuk, "Istanbul".

Estambul. Constantinopolis. Sens dubte és una de les ciutats més boniques que conec, i una de les que em fan sentir viu i feliç al visitar. Passejar seus barris, creuar el Pont de Gàlata una i altra vegada mirant als pescadors, pujar els carrers de Pera, agafar el ferri cap a Àsia… No crec que ningú pogués haver escollit un escenari tan grandiós i malenconiós per construir una ciutat.

Sutanhamet és la zona més turística, plena de temples i monuments, Aya Sofia, la Mesquita Blava, els carrers entorn del Hipòdrom o el Palau de Topkapi… Tot està molt bé, preciós i ple de llocs que impacten.

Et recomano que t'oblidis d'aquests carrers una mica plastificades i dels seus restaurants on, oh sorpresa, no trobaràs a cap turc

Però si de menjar es tracta, de menjar seriosament, et recomano que t'oblidis d'aquests carrers una mica plastificades i dels seus restaurants on, oh sorpresa, no trobaràs a cap turc, sinó únicament turistes. Llocs on els menús són cars, previsibles i, massa sovint, cuinats sense l'ingredient principal, l'amor. Si vols trobar turcs menjant menjar turc, en llocs on gent normal cuina amb afecte i cura intérnate en l'altre Istanbul, el que no és portada a les guies, el que taca i fa olor.

Les delícies de la cuina turca, hereva de la diversitat i riquesa de l'imperi Otomà, són ben conegudes i estan magníficament representades a l'antiga capital; kebabs, pizzes, dolmas, cuina kurda, böreck farcits d'espinacs i formatge, rústics guisats de llegums o sofisticats dolços. El millor és perdre pels barris i menjar en qualsevol bar, en qualsevol carrer, envoltat de la gent que passa, els nois que reparteixen te i el mercadeig constant…

Condicions, investiga, menja i gaudeix. No tinguis por.

M'agradaria recomanar 3 plats que m'han encantat en la meva última visita. Són coses senzilles i conegudes, però cuinades amb una barreja de passió i perfecció que em van fer enamorar d'ells;

1- Demana- A Turquia hi ha 2 tipus de pizza, una de forma rodona, el "lahmacum" i una altra amb forma de vaixell, el "demana". Aquesta és més substanciosa i la meva preferida. Tria un local amb forn de llenya i exigeix ​​que te la facin al moment, perquè en molts llocs les tenen ja preparades i simplement te la reescalfar. A més de l'espectacle de veure pastar, menjaràs alguna cosa realment deliciós. M'encanta la mixta o "Demana Sarisik". Una massa cruixent i fina, embolicant amorosament 3 tipus de carn; "Salsitxa" (llonganissa amb all), "Pastırma" (cecina de xai) i carn picada, a més de "kasar" (formatge del Mar Negre), tomàquet, xilis verds rostits i un ou batut. Tot rostit al forn i servit amb abundant paprika dolça per sobre. El trobaràs per tota la ciutat, però fuig dels llocs més turístics, i busca aquells on el mestre la pasti al moment per a tu. Per exemple als carrers al voltant de la mesquita de Rustam Passa, més enllà de la zona congestionada del Basar de Espècies.

A més de l'espectacle de veure pastar, menjaràs alguna cosa realment deliciós

2- Tava Hamsi- Simplement seitons fregits, cuinats tots junts en una paella, de manera que es queden enganxats entre si com una flor. A Istanbul els entrepans de verat i els musclos farcits d'arròs s'emporten la fama, però aquests peixets són un autèntic highlight… Hi ha molts llocs per provar, però et recomano que creus el Pont de Gàlata, en direcció a Pera, a l'esquerra, i busquis entre els xiringuitos del mercat de peix, on el peix va directament de la xarxa al foc. O bé que agafis un ferri i passades a Üsküdar, un dels barris d'Àsia. En ambdós llocs els seitons estan frescos, recentment peixos, i es fregeixen fins deixar-los daurats i cruixents. Servits amb llimona, pa, amanida i un te negre calent…

3- Adana Kebab- Pinxos de carn picada a la brasa. Normalment es prepara amb una barreja de xai i vedella, bé assaonats amb paprika picant, ceba, el, pebre i julivert. Quan estan preparats sobre brases són deliciosos, molt sucosos i suaument especiats, amb la suficient greix perquè tinguin una lleugera textura gomosa, res seca. Es serveixen amb "bulgur,"Pebrots verds rostits, iogurt batut, "Lavash" (un pa pla i fi) i "ezme" (salsa fresca de tomàquet). Si pots trobar un lloc on tinguin la graella en el mateix saló on es menja millor que millor. No ho dubtis, acóplate davant les brases i a gaudir. Podria menjar-me una dotzena de pinxos…

A més us recomano altres 3 coses per beure i unes postres. Per beure "Cay" o te negre. L'impressionant suc acabat d'esprémer de "nar" (magrana). I sobretot "Ayran", iogurt batut amb aigua i sal. És refrescant, sa, i està molt molt bo. I com a postres busca els "fistikli", altra variació de l'omnipresent "baklava", però mil vegades millor. Un rotllet fregit de massa, mullat en xarop de mel i amb pols de pistatxo per sobre. Poques vegades he menjat alguna cosa tan bo…

Sort i gaudeix en Constantinópolis!!

  • Compartir

Comentaris (1)

Escriu un comentari