Flors silvestres sobre la tomba de Selous

Per: Javier Reverte (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Fa tot just un mes-el 4 del gener passat- que s'han complert els noranta-cinc anys de la mort d'un dels meus herois de referència, un caçador que es deia Frederick Courtenay Selous. Mai he sentit una particular admiració pels caçadors i no és un esport que m'hagi atret particularment per practicar-. Però Selous va ser alguna cosa més que un caçador. Primer de tot, un somiador; després, un home valent; i en tercer lloc, algú que va saber construir-se una biografia acomodada a les seves passions, potser l'empresa més difícil de totes les que pot emprendre una ésser humà i que només arriben a complir els privilegiats, a base sobretot de tenacitat i un pessic de bona sort.

Selous era fill d'una acomodada família britànica, un noi excepcional pels seus dots intel · lectuals i per la seva tremp. Quan era un nen, patinant al costat d'altres xavals sobre la superfície gelada d'un estany del Hyde Park, el gel es va esquerdar sobtadament. Diversos nois van morir, però Frederick va mantenir la calma: surant en un tros de gel, va ser acostant-se a altres grans i, saltant de placa en placa, sense perdre el cap, va aconseguir guanyar la riba.

En complir la majoria d'edat, el noi va fer el petate, va comprar un parell d'escopetes i es va deixar anar en un vapor a Àfrica del Sud

Estava destinat a ser metge, com el seu avi i el seu pare. Però aquest últim va cometre un error: li va donar a llegir un llibre de Livingstone sobre les seves exploracions africanes. I Selous proclamar en concloure la seva lectura: "Me n'aniré a l'Àfrica i seré caçador". Potser el seu pare va somriure en sentir-li. Però és probable que el seu somriure es convertís en un cabreig monumental quan, en complir la majoria d'edat, el noi va fer el petate, va comprar un parell d'escopetes i es va deixar anar en un vapor a Àfrica del Sud. No va tornar fins passats els seixanta anys d'edat, quan ja era un mite de l'exploració i de la caça a l'Àfrica.

Selous era un cavaller que va impulsar regles de joc netes a la caça. Mai disparava sobre femelles, per exemple, i rebutjava caçar lleons des dels vehicles de motor: preferia abatre'ls mentre carregaven sobre ell o els perseguia a cavall, la forma més perillosa de la caça del lleó.

Quan va decidir jubilar-, es va retirar a Anglaterra a escriure els seus records africans. Però en esclatar la I Guerra Mundial, es va obrir un front nou en les colònies d'Àfrica i Selous, amb més de seixanta anys, va partir com a voluntari al continent negre, amb l'ocupació de capità. El 4 de juliol de 1917, en una escaramussa amb l'enemic, un franctirador li va arribar d'un tret al cap, als marges del Riu Beho Beho. Va morir instantàniament. Els alemanys i els anglesos, en temps de guerra de cavallers, van pactar una treva de 24 hores per retre-li homenatge.

Haggard es va inspirar en Selous per crear la figura d'Allan Quatermain, el protagonista de "Les mines del rei Salomó"

Diuen que el novel · lista Ledgard Ridder Haggard es va inspirar en Selous per crear la figura de Allan Quatermain, el protagonista de "Les mines del rei Salomó". En qualsevol cas, les autoritats tanzanes, quan el país va accedir a la independència, van decidir batejar el parc nacional en on va trobar la mort amb el seu nom. I avui la reserva de Selous, el parc d'Àfrica i el segon més gran del món, és un dels llocs del continent negre on es troba una de les més nombroses concentracions d'animals salvatges, amb grans poblacions d'elefants i hipopòtams.

He visitat per dues vegades la tomba de Selous, en les boscoses vora del Beho Beho, una zona freqüentment visitada pels lleons. M'agrada el ritu de visitar els llocs on reposen les restes dels meus herois de referència. I deixar sobre les seves tombes unes flors silvestres com homenatge.

 

  • Compartir

Comentaris (5)

  • Carlos García

    |

    Com m'agrada llegir aquest tipus d'històries de Reverte. em porten motnón de records a viatges per Àfrica amb un llibre seu a la mà. Gràcies Javier.

    Contestar

  • casa

    |

    M'han donat ganes d'anar a caçar (encara que amb càmera de fotos en mà)

    Contestar

  • Alberto

    |

    Una bona història. Sempre cal fer una volta per les tombes dels nostres herois.

    Contestar

  • sonia

    |

    La memòria dels grans inspira sempre els llocs on la terra els ha fet un lloc. Vaig sentir això en la tomba de Kafka a Praga i en moltes altres de gent a qui admiro

    Contestar

Escriu un comentari