Ghyaru, la vall de les fades i els dracs màgics
Dia 6. Pisang Alta-Bhraga. Una cosa que m'encanta de la muntanya és que cada matí es pot re-esmorzar sense càrrec de consciència. Un s'aixeca d'hora i adolorit, es posa cec a cafè, cereals, musli, farinetes de civada, fruita, dolços, pa tibetà amb mel i coses així ... I a mig camí de la jornada, per i es torna a omplir fins a dalt.
I a sobre notes que els pantalons et queden cada vegada més folgats i que els altres no et critiquen per golafre, sinó que t'animen a que recuperis energies. Això està bé, encara que hi hagi de caminar molt.
Aquesta sisena ronda, en plena ascensió, hem re-esmorzat a Ghyaru, el sostre d'un pic abrupte que neix en plena serralada himalaya i que està a 3.720 metres d'alçada, exactament dos més que el cim d'Espanya, el Teide, que té 3.718. Un s'imagina mirant l'Atlàntic des de tan alt i, per un moment, no li importaria canviar-se per refrescar-vos i prendre's una Mahou gelada a la platja. Després torna a mirar cap a la seva esquerra, i repassa amb els ulls els massissos nevats del Annapurna 2, l'Annapurna, 4, el Gangapurna i l'Annapurna 3, i recorda que està en un dels llocs sagrats de l'univers.
L'etapa d'avui ha estat per desconjuntat les cervicals, de tant girar el cap a banda i banda per admirar la magnificència de les muntanyes. Després de coronar Ghyaru hem entrat, en perllongada baixada, en una mena de canó envoltat de gegants blancs i de iacs, els mítics remugants blancs d'aquestes terres, acompanyats sempre pel sempitern riu Marsyangdi, praderies esquitxades de pins, roures i rododèndrons i minúscules aldees en què un es pregunta de què viuran aquí. Si algú m'hagués dit que és en aquesta vall on van néixer les fades i els dracs màgics, ho hagués cregut.
Un s'imagina mirant l'Atlàntic des de tan alt i, per un moment, no li importaria canviar-se per refrescar-vos i prendre's una Mahou gelada a la platja. Després torna a mirar cap a la seva esquerra, i repassa amb els ulls els massissos nevats del Annapurna.
Ha estat, aquest divendres, una jornada divertida. Definitivament, els bombers ens han adoptat. Són desternillantes. Fan broma amb totes les noies que ens trobem, els regalen flors, s'han fet amics d'arreu del món… Som més coneguts que Fernando Alonso. Un d'ells, Gustavo, fa fotos espectaculars, exactament les que esteu veient en els meus cròniques d'aquests dies. Un altre, Alberto, estudia música, surfeja i arregla motos antigues. Mari és especialista en descens de canons. Avui hem tingut un problema en retrobar-nos amb Quico, Sara i Javi, que es van desviar ahir de la ruta per pujar a un mirador de gairebé 5.000 metres. Molta tela. Quico ha tornat malalt. No sabem si serà una bronquitis o el mal d'alçada, però li fa mal el pit i té molta febre. Encara sort que demà no toca pujar, perquè farem dia d'aclimatació. Hem decidit aturar a Bhraga, així és com la 20 minuts caminant del poble més important de la zona, Manang. No ho hem fet per res en especial, sinó perquè ens ha semblat recollit i interessant, molt més tranquil que Manang.
Comentaris (3)
Tweets que esmenten Ghyaru, la vall de les fades i els dracs màgics | Turisme Cultural - Viatges culturals -- Topsy.com
| #
[…] Aquest lloc ha estat esmentat a Twitter per 3viajes, Viatges al Passat. Viatges al Passat said: Ghyaru, la vall de les fades i els dracs màgics. Una aventura en els Annapurnes http://j.mp/gtMIiq […]
Contestar
javier
| #
Començar una crònica d'un ascens als Annapurnes explicant que el millor és que pots posar-te fins a les celles menjant em sembla sublim. Gràcies per divertir una estona i imaginar menjant fins als iac que veies en els vessants.
Contestar
Juancho
| #
Jeje… Els grassonets són els grassonets, a? I no em llencis de la llengua, que t'acabo explicant el de la pota de iac rostida… Abraçada!
Contestar