Guadarrama: un illot sobre l'onatge

Per: Eduardo Martínez de Pisón (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Va ser Madrid per a mi un lloc d'acollida, entre tants pobladors que vam arribar aquí un dia i ens vam quedar. I Madrid em va semblar ample i agitat. Però aquest mar tenia per fortuna un illot de sílice, l' Guadarrama, que sobresortia sobre l'onatge perquè descansaràs en ell, gaudiràs de l'horitzó i et poguessis salvar de previsibles naufragis.

Sense aquesta propera referència de silenci, roques i boscos, penso que Madrid seria per a molts de nosaltres bastant menys habitable. Madrid no es pot explicar sense la seguretat bondadosa que emana del Guadarrama. Per això i per altres coses, tothom està d'acord que aquesta serra és un paisatge amb ànima.

Sense aquesta propera referència de silenci, roques i boscos, penso que Madrid seria per a molts de nosaltres bastant menys habitable

Aquest illot és un do natural, alguna cosa castigat. En una altra ocasió he escrit que, quan repasso l'últim mig segle de la Serra de Guadarrama, veig desfilar en successió els patiments que ha experimentat i em sembla similar a el Quixot quan algú li preguntava: «¿Cómo que hasta aquí has llegado, sense haver-te mort els infinits pals que tens a sobre?». Però, igual que els ciutadans de Madrid podem tenir la capacitat necessària per atropellar la Serra, també en aquesta ciutat nia la més forta voluntat de salvar-. Així ha estat. El mar bat, però també defensa el seu illot. Guardar seus valors naturals ha constituït per a molts un acte de civilització.

Com no anàvem a mostrar lògica alegria en assistir a la vostra arribada, per fi, a Parque Nacional?

Aquesta reserva de silenci té cims alts, vores torreada, circs glacials amb llacunes, vessants amb arbredes, valls àmplies i goles ombrívoles. En aquesta senzillesa s'ha modelat al llarg de segles un paisatge amb rostre humà, on no hi ha una parcel · la sense nom ni record. En la meva experiència de muntanyes tinc aquests llocs del Guadarrama com casa pròpia, escenaris d'assossec, d'aprenentatge, de repetits trossos de vida i, per això, d'afectes a les coses, als llocs, als panorames. I, així, en el fons de la bellesa i la fondària dels paisatges, la Serra és una arca d'experiències, de cordialidades i emocions, un pou de sentiments.

Estic agraït, sempre ho repeteixo, a la serra del silenci, a la dels grans arbres amb arrels nuoses que creuen els senders

Estic agraït, sempre ho repeteixo, a la serra del silenci, a la dels grans arbres amb arrels nuoses que creuen els senders, a les seves penyes grisos, panorames suspensions menteixen. A la serra de la tempesta que roda donant cops pels seus turons, a la de l'aigua de rierols humils, de llacunes que bressolen la llum en les roques de la seva riba ia la de neus que regalen d'any en any tanta dignitat als paisatges. Roques aspres, males herbes en forma de jardins, vent que parla amb l'aigua, profundament, moltes gràcies.

Com no anàvem a mostrar lògica alegria en assistir a la vostra arribada, per fi, una Parc Nacional, encara que només sigui amb aquestes poques paraules? Però, des d'aquesta satisfacció plena i sense manies, com sabem que sempre us mereixeu més, continuarem pensant en la manera d'engrandir el regal.

  • Compartir

Escriu un comentari