empremtes Negres: després el rastre de l'esclavitud
Tot va començar per una casualitat tan estranya que després vaig adonar que no era tanta casualitat. A poques setmanes de viatjar a Jamaica, una amiga em va dir que el país reclamava al Regne Unit una recompensa pels perjudicis del comerç d?esclaus, així que vaig començar un rastreig d'aquella tragèdia colossal que ara, juntament amb quatre països més (Gàmbia, EUA, Colòmbia i Cuba) es publica a “Petjades Negres. Després del rastre de l'esclavatge” (La Línia de l'Horitzó).
Era finals de l'any 2015 i al Carib havia acabat la temporada d'huracans tropicals, però dues setmanes després en vaig sortir pensant que la veritable tempesta portava instal·lada molt de temps. Un país enfonsat moralment, sense el seu lloc al món, que cridava als quatre vents que gran part de la seva misèria tenia nom i cognoms. Llavors, el que vaig pensar era un reportatge sobre un fet aïllat, es va inflar com una espelma i em vaig proposar seguir la història: aniria a algun país del que haguessin arrenquessin éssers humans com a esclaus (finalment va ser Gàmbia), i després aprofundiria en els aixecaments al sud dels Estats Units.
El que vaig pensar era un reportatge sobre un fet aïllat, es va inflar com una espelma i em vaig proposar seguir la història
Aquella trilogia em permetria enquadrar la desventura i donar veu als que van patir una tragèdia que les Nacions Unides van qualificar d'atroç en la història de la humanitat “per la seva barbàrie avorrible”, “la seva magnitud”, el caràcter organitzat i la negació de l'essència de les víctimes. Amb aquests viatges realitzats, un reportatge publicat i dos per completar, la Fundació Gabriel García Márquez per al Nou Periodisme Iberoamericà (FNPI) va atorgar al projecte la beca Michael Jacobs de Crònica Viatgera que permetria continuar la investigació a Colòmbia i Cuba.
Un es pregunta, després d'una cosa així, què ha canviat. Abans de començar el primer dels reportatges no coneixia, ni de bon tros, la dimensió i les conseqüències del comerç d'esclaus actualment. D'una cosa que va passar tan llunyana en el temps, pensament, és difícil cercar testimonis, històries, ferides. I, però, em vaig trobar cinc països a estones en carn viva, amb unes víctimes molt concretes –amb les seves històries, els seus plors, els seus èxodes– les desgràcies del qual van començar amb el comerç d'esclaus.
Em vaig trobar cinc països a estones en carn viva, amb unes víctimes molt concretes les desgràcies de les quals van començar amb el comerç d'esclaus
Cada país ha viscut processos molt diferents i, però, tan patits. Jamaica se sent anul·lada; Gàmbia, humiliada. Els estats del sud dels Estats Units són els més pobres i els crims racistes han tornat a ressorgir, si és que alguna vegada se'n van anar. En Colòmbia, la població negra és el col·lectiu que més ha patit el conflicte intern. I la població negra de Cuba –“aquí fins al racisme és diferent”, com em va dir una investigadora– tremola per ser-ho.
És el que intento retratar en aquest llibre en l'elaboració del qual he après tant com espero aprengui el lector. No és altra la tasca del periodista que treure de les profunditats un tema i mostrar-lo públicament, més quan aquesta investigació va començar després de sorprendre'm que existissin esquerdes que un, per pura ignorància, no sabia que existien.
Aquestes pàgines també suposen un viatge a les nostres petjades negres, a la responsabilitat que tenim tots dels nostres actes
Però les pàgines que bussegen per la mitja desena de països també suposen un viatge a les nostres petjades negres, a la responsabilitat que tenim tots dels nostres actes com la que van tenir els negrers durant el tràfic transatlàntic. Per aquesta raó vaig escriure un pròleg que introdueix el sentit del llibre, els fonaments dels reportatges, i el moment en què van ser escrits. Conceptes com a llibertat, memòria o negritud es qüestionen durant uns textos que recullen el testimoni de moltes víctimes de l?esclavitud. Dos segles després de la seva abolició, sorprèn comprovar que les conseqüències segueixen massa presents.
El divendres 16 de febrer, a les 18:00 hores, en el Club Internacional de Premsa (CIP) de Madrid, ho presentarem.
