Julióbriga: el final de les tribus càntabres
[pestanya:el viatge]
Encara és tardor, però l'hivern anuncia la seva arribada. Les muntanyes s'oculten entre densa boira escopint un aire gèlid que colpeja els nostres rostres apressant el caminar per carrerons que semblen vigilar els seus escassos visitants. La localitat de Retortillo exerceix de protectora dels més importants restes romans que es conserven a Cantàbria, l'antiga ciutat de Julióbriga. Murs i columnes on s'alçaven llars, vies on es comerciava, vestigis d'un Fòrum que testimonia la importància que va arribar al lloc. I allà on la imaginació no arriba per recrear un escenari, el museu, la Domus de Julióbriga fa la resta, ilustrándonos amb recreacions, dades i dates que puguin semblar sepultades per les centúries transcorregudes. A escassos quilòmetres del jaciment de Julióbriga comença la Calçada Romana que parteix de Pesquera per morir a Barcena de Peu de Conquilla. Una jornada per somiar amb la vida de fa dos mil · lennis.
El primer parada queda molt a prop de Reinosa, al sud de Cantàbria i veí de terres castellanes. En ple vall campurriano l'escenari és immens. Muntanyes i turons, pobles que adornen els vessants amb les seves cases de pedra, una ciutat que pateix l'embat hivernal dels vents i neus cada any, gents acostumades a la duresa d'una regió que va obligar els antics càntabres a treballar la pròpia supervivència i va atorgar l'orgull de qui l'aconsegueix. Al voltant d'any 29 A.C. les legions romans van arribar fins aquí amb la glòria d'un imperi que s'estenia. Van trobar un poble, el càntabre, instal · lat en ancestrals costums, que en la part més dura de l'any sobrevivia a base de glans i altres fruits que trobaven en els boscos.
La lluita es va lliurar per una llibertat tan estimada i somiada llavors com avui. L'orografia del terreny perjudicava les tropes romans habituades a la lluita en terrenys oberts. L'avanç es enquistar durant tres anys, de manera que l'emperador August va decidir personar-se en l'ofensiva cap a l'any 26 A.C. La seva arribada amb set legions al nord de Burgos, tres d'elles-formades per 5.200 soldats cadascuna- dedicades al que es coneixerien com les Guerres Càntabres, va acabar suposant la conquesta de tota la zona en el 19 A.C.
Les restes romans més importants de Cantàbria
Caminem entre les restes de Julióbriga, la ciutat romana nascuda l'any 15 A.C. l'abric de la conquesta i que va acabar suposant un imant per a la gent de la zona, facilitant la seva integració en l'imperi dominant. El jaciment es troba disseminat en diversos punts del poble de Retortillo. Als ulls del inexpert penes poden suposar vells murs entre la mala herba i restes on abans van existir columnes. Cal recrear amb la ment les cases senyorials que s'alçaven sobre els fonaments trobats i les humils vivendes de les que poden distingir les estades gràcies a les línies que dibuixen les pedres que conformaven parets i murs. També es pot recrear el Fòrum, que al centre del municipi recordava la seva importància i la presència en certa manera de l'autoritat de l'emperador.
El paisatge és immens. Com avantsala a les muntanyes de cims nevats
Una freda brisa acompanya el nostre recorregut mentre una euga pasta al costat del que queda del centre públic de Julióbriga, aliena a l'homenatge que el nom feia a Juli Cèsar, pare adoptiu de l'emperador August. El paisatge és immens. Com avantsala a les muntanyes de cims nevats destaquen planes d'escassa vegetació que permeten gaudir de la vista de l'embassament de l'Ebre. Les aigües quietes i el pont que travessa la seva banda estreta resultarien inimaginables fa dos mil anys quan al nostre voltant tot eren boscos que van ser desforestats i cremats per guanyar terres a l'agricultura i la ramaderia. Completem la visita accedint al Museu Domus, que recrea la vida en època romana a través de les estades d'una clàssica habitatge, així com amb els estris i altres restes trobades al jaciment. Les narracions històriques resulten imprescindibles per comprendre la importància que va arribar al lloc i que resulta impossible imaginar tan sols observant les ruïnes que ens han arribat.
La calçada romana
El següent destí és Pesquera, localitat on comença la Calçada Romana. Originalment arribava Portus Blendium, l'actual Suances, que servia de port per a les mercaderies transportades per la via. Es conserven tan sols uns 7 quilòmetres que arriben fins al municipi de Bárcena de Peu de Conquilla. Comencem a caminar sobre les mateixes pedres que ho fessin altres fa mil · lennis, el que produeix una estranya sensació, potser de respecte i admiració. En alguns trams el pas del temps ha modelat una calçada irregular, gairebé imperceptible en ocasions. Les fulles caduques de roures i castanyers han alfombrando la silenciosa i immortal via d'un mantell d'espectaculars colors. S'admira un davant el quadre que regala la naturalesa. Les vistes entre turons que se succeeixen, les olors d'un estació humida, els boscos de baixes arbredes, les fulles d'infinits tons bruns, verds i marrons sorgits d'una paleta mestra o la quietud de la soledat entre tanta bellesa. Durant les escasses tres hores de recorregut caminem sentint sota els nostres peus les pedres col · locades per un imperi que va solcar Europa i que a través del llatí o del sentit de la justícia i la pau de Roma va atorgar un nexe d'unió entre pobles i nacions que comparteixen veïnatge.
Bárcena de Peu de Conquilla marca el final del nostre passeig per la memòria i per una naturalesa que els càntabres entenien seva, i que van defensar fins a la mort en molts casos, preferint el suïcidi degollándose o enverinant abans que la rendició. La tarda ha començat a decaure, el sol a retirar-se i el termòmetre perd algun grau. Les xemeneies fumegen sobre les teulades de Bárcena, passem al costat de la provisió de llenya que cada casa acumula per encarar l'hivern. És diumenge, algunes finestres s'il · luminen i la gent es recullen a la calor de la llar. Hora de tornar amb el record dels paisatges fascinants d'aquesta terra i de la seva història, tan llunyana com captivadora. Potser és el temps de somiar amb les legions romans d'August, amb les tribus càntabres, amb Julióbriga, amb els llocs visitats i aquells que ens esperen. Per recordar qui vam ser i fabular sobre els qui serem.
Eduardo De Hivern
blog.infoviajero.es
info@infoviajero.es
[pestanya:el camí]
A l'autovia Santander - Palència, hem de prendre direcció Reinosa Sud, continuar en direcció Bolmir i Julióbriga.
En la mateixa autovia després agafar la sortida de Pesquera trobarem fàcilment les indicacions cap a la Calçada Romana.
[pestanya:molt recomanable]
-Resulta molt interessant visitar el museu de Julióbriga la Domus. L'entrada costa 3 Euros i dóna accés a més del propi museu al Centre d'Interpretació del Romànic a la localitat propera de Villacantid ia les restes arqueològiques de la vil · la romana i les termes de Camesa. Podem visitar els museus fins un mes després de comprar l'entrada.
-En Pesquera trobarem el Centre d'Interpretació de la Calçada Romana que il · lustra perfectament com era originalment la via, seva utilització i el seu recorregut complet.
[pestanya:FINAL]
