La pell blava de Líbia

Per: Vicente Plédel i Marián Ocaña (Text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Sabha, punt de trobada i partida per a les actuals expedicions pel desert, es va desdibuixant al nostre retrovisor però aviat arribem a la propera, eixuta i desconeguda Murzuk. Antany era la capital del Fezzan i el seu compacte fort otomà, aixecat en el llunyà segle XIV, va ser un altre enclavament de vital importància en la història del Sàhara i la clau per obrir la porta d'un mutant món de sorres i roques. Es va erigir en aquest oasi com un essencial assentament per afermar el control de la zona i com a punt de partida de les exploracions britàniques al segle XIX que partien a la recerca del llac Txad i la llegendària Tumbuktú. Exploradors com Denham, Clapperton o Oudney arribar Murzuq amb la intenció d'obtenir la protecció del Sultan i aprovisionar de queviures per prosseguir les seves expedicions cap al sud.

Al sud, molt al sud, arribem Ghat. El seu fastuós oasi acull una ciutat amagada al llindar del magnànim desert. La seva laberíntica medina conserva el sabor de temps remots, quan era una important etapa de les rutes caravaneres transaharianes que creuaven el desert des dels regnes africans de l'oest fins a les costes mediterrànies.

Els seus rostres es troben coberts pel característic vel anyil, a través dels quals només és possible distingir el seu inquietant i penetrant mirada.

Quan ens acostem al mercat no és difícil reconèixer la figura emblemàtica de Ghat: el Tuareg. Aquesta població enmig de sorres sorres ens obre la porta als dominis dels senyors del desert. Els seus rostres es troben coberts pel característic vel anyil, el «tagelmoust», a través dels quals només és possible distingir el seu inquietant i penetrant mirada. La sudoració destenyeix els seus hàbits i confereix a la seva pell un to blavós.

Aixequem la vista i un fort italià es encresta al turó més alta, encara sembla vetllar per la capital tuareg de Líbia. Quan ens posicionem al capdamunt dels seus torrasses albirem les imponents muralles de les muntanyes Akkakus i les grans dunes aguaitant al seu voltant. La naturalesa, bella i salvatge, desafia al viatger, indicant clarament les dificultats que ens trobarem quan comencem a rastrejar els tresors que alberguen els seus dominis petris.

Els Akkakus són uns escarpats massissos rocosos que s'alcen per sobre de dunes que van modificant els seus colors. A mesura que avancem entre elles anem passant d'un pàl · lid daurat a un vermellós intens enmig d'un paratge encantat amb mil formacions rocoses que modelen el paisatge prodigiosament. Uns tresors esculpits per la natura que acullen altres transcendents tresors creats per l'home des de la prehistòria.

A l'abric de les parets rocoses es conserven les imatges de la vida que va succeir al llarg dels últims… ¡10.000 anys!

A l'abric de les parets rocoses es conserven les imatges de la vida que va succeir al llarg dels últims… ¡10.000 anys! Els frescos del Akkakus suposen un llibre ric d'imatges testificant una manera de vida diverses vegades mil · lenari i recreant el medi ambient d'una regió que l'evolució del clima s'ha transformat en un món mineral. Gràcies a aquests artistes del passat hem pogut traslladar-nos als orígens de la nostra humanitat i podem observar els pastors viure de nou, als caçadors movent-se en un marc reproduït amb un naturalisme sorprenent, com l'espontaneïtat amb què apareixen representades dones rentant el pèl o preparant el menjar. Éssers estranyament personificats, homes amb cap rodó i cossos estilitzats, que les teories més atrevides relacionen amb éssers extraterrestres. També apareixen els habitants de l'Imperi Garamant traslladant-se en carros tirats per cavalls, aquells romans que van aconseguir aquestes apartades però transitades terres. Podem observar com els tuaregs començaven a usar un tipus d'escriptura primitiva permetent deixar missatges sobre les roques quan creuaven amb les seves caravanes el vast desert.

Es descobreix a través de les nombroses pintures que cobreixen les roques del Akkakus la transmutació que es va produir per aquests llocs amb l'evolució del clima canviant la fauna, la flor, els costums i les gents que la van habitar. Com els hipopòtams, rinoceronts, elefants van anar donant pas als animals més propis d'un paratge que començava a desertizarse: estruços, cèrvids, guanyat… fins a arribar finalment a les representacions del camell, quan el desert ja havia devorat tot vestigi de vegetació ... una inesgotable extensió d'art rupestre.

Estem assistint a un univers de formes i colors compost per columnes que semblen dissenyades per Gaudí

Estem assistint a un univers de formes i colors compost per espectaculars arcs, roques en forma de dinosaure, agulles afilades, columnes que semblen dissenyades per Gaudí, esbeltos picos en forma de dedos unida a una valiosa iconografía que embellece sus paredes rocosas y que convierten al Akkakus en una hechizante galería de arte al aire libre.

Els nostres únics contactes humans es produeixen amb aïllats assentaments tuaregs, d'itinerant vida nòmada, que es dispersen per aquesta singular atmosfera sahariana. En petites zeribes i l'abric de les roques situen les seves senzilles i limitades pertinences, famílies senceres amb nombrosa prole ens reben tímids i sorpresos a la nostra arribada. Com sempre, el cap de família és el que més contacte s'estableix amb nosaltres mentre la resta de la família no deixa d'observar-… com nosaltres a ells. És la trobada de dos mons nòmades ben diferents i que vagant pel desert es troben sorpresivament.

Les nits d'acampades es van succeint al costat d'un bon foc de llenya. Aquests relaxants moments ens permeten oblidar les punxades, el laboriós esforç de sortir de les trampes de sorra, les fatigoses eventualitats sorgides pel camí i gaudir sota un intens cel estrellat d'un càlid got de te al costat de les brases ardents del nostre reconfortant foc nocturn.

  • Compartir

Escriu un comentari