La «poesia» dels camps de batalla
Redacció Graham Greene que "amb el temps, fins i tot els camps de batalla semblen llocs poètics ". Jo he vist uns quants en el curs dels meus viatges, ja que les indagacions històriques m'empenyen inevitablement cap a ells. I es conserven en general per al record, perquè la majoria dels homes admiren més els triomfs en la guerra que les victòries en la pau. I fins i tot, de vegades, arriben a admirar les seves derrotes. Hi ha molts exemples: Balaclava, Trafalgar, Little Big Horn, l'Ebre, Pearl Harbour ... Som sens dubte una espècie alguna cosa esquizoide.
El passat any, mentre passejava pel camp de Gettysburg -On en 1863 va patir la seva gran derrota la Confederació enfront dels exèrcits nordistes, durant la Guerra Civil-, vaig veure un tipus que pujava a un turó amb una corneta a la mà. Es va posar al peu d'una estàtua del general Ulysses Grant i escombrar el silenci dels boscos amb un toc de silenci en honor dels morts de fa segle i mig. Uns anys abans, mentre em trobava en el tranquil d' Insandlhwana, Sud-àfrica-el lloc on els zulus massacrar a 1879 a un exèrcit anglès-, al poc vaig veure arribar un cotxe del qual va baixar un matrimoni de turistes. Em va semblar que pregaven durant una estona i, a fi, van deixar un ram de flors al costat d'un munt de pedres que guardaven una tomba. Molt a prop, cabres pasturaven entre les tombes, ignorant de tanta glòria i la barbàrie humana. Poesia pura, ja dic.
la majoria dels homes admiren més els triomfs en la guerra que les victòries en la pau
No obstant això, he de reconèixer que hi ha un camp de batalla en el que el meu emoció supera amb escreix la repugnància que em produeix la idea de la guerra. Em refereixo a Marató, el lloc on els atenencs van derrotar els perses en el 490 abans de Crist. El lloc, en una caleta situada a 42 quilòmetres de la ciutat d'Atenes, és avui un centre turístic amb hotels, restaurants, botigues de "souvenirs" i gent nòrdiques que es socarren sota el sol. D'aquella batalla tan sols queden un petit museu amb algunes peces que recorden la trobada i peces de la columna de la Victòria que els grecs van alçar en record del seu triomf. I és clar, a l'esplanada al costat de la platja, s'alça encara el gran túmul de diversos metres d'altura, en forma gairebé piramidal, on es van enterrar les restes dels 192 atenesos morts en el combat (els perses van perdre 6.400 homes).
L'important de Marató és que l'exèrcit atenès representava a la primera democràcia de la història, mentre que l'exèrcit persa representava les ambicions de conquesta d'un rei absolut i tirànic. Deu mil soldats de la democràcia van derrotar a vint mil de la tirania. Si hagués estat al revés, potser mai més en tota la història humana hagués tornat a florir una democràcia. Quan el general Milciades, cap dels grecs, va donar l'ordre d'atac, estava obrint el camí dels nostres vots d'avui.
Per això, en Marató, m'hagués agradat tenir una corneta per llançar un toc de victòria.
JAVIER REVERTE
Comentaris (15)
casa
| #
Quina meravella!
Contestar
Charly
| #
Gran Reverte!
Contestar
Erika
| #
Un cop més, el mestre Reverte no defrauda. Enhorabona a VAP!! Tot un encert el seu fitxatge. Fantastics els reportatges
Contestar
Anne
| #
Aupa Reverte! Com sempre, el mestre no defrauda. Enhorabona a VAP per l'encert del fitxatge.
Contestar
Quique
| #
Interessant reflexió. Un luxe tenir-te per aquí, Javier. Benvingut!!
Contestar
Pas per pas
| #
Doncs a mi els camps de batalla em fan angúnia…
Contestar
Motxiller
| #
Hola Javier, que alegria llegir-te. No sabia que et prodigaras per la Xarxa, Per a quan nou llibre de viatges?
Contestar
Teo
| #
Sí senyor, un bon article. ¿Va a estar molt tiempor per aquesta pàgina senyor Reverte? Salutacions
Contestar
Juancho
| #
Magnífica crònica. Enhorabona a VAP pel fitxatge, i al fitxatge per VAP!!!
Contestar
elisa
| #
Gran R everte! Que bé escrius!. Prodígate MÉS!.
Contestar
ontheroad
| #
Doncs vaig estar a Atenes, però no sabia que Marato estava tan a prop. Gràcies, Javier
Contestar
Maribel
| #
Increïble. Un gran fitxatge per VAP. Felicitats
Contestar
Paco Gómez
| #
Per què té tan clar que els bons eren els atenesos i els dolents els perses? Grècia no va ser tan perfecta
Contestar
isabel
| #
Em impersiona i m'agrada, però em fa por la poesia de la guerra
Contestar
Lalo
| #
Per desgràcia, sense algunes batalles com la de marató o com la que tenen de Normandia molta gent viuria sense llibertat
Contestar