Llac Yamdrok: el monestir budista que va salvar la dona-porc

Per: Ricardo Coarasa (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

[pestanya:el viatge]Una noia que es transforma en porc per salvar el seu poble. Un monestir a la vora de un dels llacs més bells del món, refugi de colèrics esperits venerats des de fa centenars d'anys pel poble tibetà a esquena de la serralada de l'Himàlaia. Una llegenda, un paisatge sorprenent i les muntanyes més altes de la terra. No es pot demanar més. Poques experiències s'encaminen els passos del viatger cap a un passat més remot. Tot i la implacable i tenaç marea xinesa, hi ha racons del Tibet que encara semblen arraulits a l'edat mitjana i regalen al visitant estampes inoblidables del país de les neus. Ens dirigim al Llac Yamdrok, al sud de Lhasa, al nord de la frontera amb Bhutan, en una carretera que s'enfila a ports impossibles per travessar l'espina dorsal de l'Himàlaia. És el somni de qualsevol amant de la Natura.

Ens dirigim al Llac Yamdrok, al sud de Lhasa, al nord de la frontera amb Bhutan, en una carretera que s'enfila a ports impossibles per travessar l'espina dorsal de l'Himàlaia

Per tenir les primeres vistes del llac turquesa cal coronar el Corda, un ("La" és port en tibetà), després de més de dues hores d'ascensió quasi ininterrompuda obrint-nos camí entre l'espessa boira. Mai se sap què hi ha darrere de la corba. De vegades, de cop i volta, ens donem de cara amb una colla de nens, carretó en mà, netejant de pedres el castigat asfalt. Altres, amb obrers omplint els freqüents esvorancs o amb ovelles de pèl esclarissat que creuen amb parsimònia. Els despreniments estan a l'ordre del dia en època del monsó i les seves empremtes, mossegades violents en els vessants de la muntanya, es poden veure a cada pas. Inútil preguntar-se què passaria si ens atrapés un ple. En dues hores no ens hem creuats amb cap altre vehicle i l'hospital més proper és a Lhasa.

A lloms d'un iac

La recompensa és infinita. Els pals plens de banderoles d'oracions que el vent escampa per l'horitzó del Tibet als esperits de les muntanyes ens indiquen que hem arribat al port, una 3.800 metres d'altitud. Als nostres peus s'estenen les blaves aigües del Yamdrok, un dels quatre llacs sagrats del budisme tibetà al costat dels de Lhamo La-tso, Nam-tso i Manasarovar. Els pulmons s'omplen d'un gèlid misticisme.

Mai se sap què hi ha darrere de la corba. De vegades, de cop i volta, ens donem de cara amb una colla de nens, carretó en mà, netejant de pedres el castigat asfalt

En aquesta oda a l'inesperat que és viatjar pel Tibet, el viatger es veu envoltat, només fer un peu a terra, per un grup de pagesos que insisteixen que es pugi a un dels seus encobertats iacs (una mena de vaca llanosa de prominent gepa que pobla aquests paisatges extrems) per fer-se una fotografia a canvi de cinc iuans (només mig euro). No cal mirar al voltant. No hi ha ningú que pugui recordar després un espectacle tan surrealista, així que aviat estàs enfilat a lloms del mas animal gaudint de les vistes del llac turquesa com mai havies imaginat.

La carretera descendeix a partir d'aquest punt de forma tan abrupta com abans ha guanyat alçada, vorejant les esquives vora del llac (la fisonomia alguns comparen amb un escorpí, encara que cal tenir molta imaginació). Aquí a sota treuen el cap les ruïnes del monestir de Samding, Vivio On Dorche Pagmo, l'adolescent a la qual Heinrich Harrer, l'autor de "Set anys al Tibet", es refereix com "l'única reencarnació femenina del Tibet".

Porcs i senglars per espantar els mongols

Aquesta dona ha passat a la història tibetana per salvar de la destrucció al monestir en 1716. Quan les tropes mongoles provinents d'Àsia Central es disposaven a assolar l'edifici, Dorche Pagmo es va convertir en porc, "Els monjos van adoptar la forma de senglars i tot el monestir va quedar convertit en una cort de porcs". Els invasors van passar de llarg i van deixar el temple intacte. Des de llavors, la jove s'ha anat reencarnant sempre en una nena de curta edat.

El monestir, on encara viu un grapat de monjos, es pot visitar, encara que el més aconsellable és arribar a peu des de la propera població de Nangartse, perquè la pista sol estar en mal estat, sobretot en temporada plujosa.

A recer de cims de més de 6.000 metres, la carretera gira l'esquena al monestir en direcció oest, allunyant-se de la ruta que segueixen els fervorosos pelegrins, el "kora" o circuit que envolta els llocs més sagrats del Tibet, siguin muntanyes, llacs dels temples budistes (que en aquest cas requereix de gairebé una setmana de caminada). Abandonem el Yamdrok. L'únic gest de complicitat a la civilització d'aquest incomparable paratge, una polèmica central hidroelèctrica construïda pel Govern xinès, també queda enrere, com la bellesa d'un llac únic bressolat per muntanyes plenes de pau.

[pestanya: el camí]Des de la capital del Tibet, Lhasa (a la qual es pot arribar amb tren des de Pequín o amb avió des de la veïna Khatmandú) cal agafar la "Carretera de l'amistat" que uneix el Tibet i Nepal a través de la serralada de l'Himàlaia. El llac Yamdrok es troba a tres hores de viatge en cotxe des de Lhasa i aquest tram està asfaltat.

[pestanya:una becaina]En Nangartse, el principal poblat a la vora del llac, la Gra Guesthouse és una opció interessant en un entorn que ofereix comptadíssimes possibilitats d'allotjament. La nit surt per uns 30 iuans (tres euros). Si es prefereix una mica millor (i per tant més car), Pensió dels Pobles.

[pestanya:a taula parada]A la planta baixa de la mateixa Grain Guesthouse està el restaurant Sichuan. No esperi floritures gastronòmiques.

[pestanya:molt recomanable]-Superat el llac i seguint la carretera en direcció a Gyantse es puja un altre port imponent, l' Karo-la (5.045 metres). Una mica més avall mor La Glacera de-Nojin Kangtsang, dos mil metres de paret de gel i roca que deixen al viatger sense alè. Un "Chorten" (estupa funerària budista) assenyala el lloc per als més despistats.

-Dos lectures molt dispars però igual d'interessants: "Retrobament amb el Tibet", de Heinrich Harrer i "El millor hotel de l'Himàlaia", Alec Le Sueur.

[pestanya:FINAL]

  • Compartir

Comentaris (22)

  • Roberto

    |

    Jo vaig estar fa tres anys i no vaig saber que les ruïnes del monestir eren les que es troben en una de les fotos que ha penjat (la que sembla una illa). Ens va explicar malament la història nostre guia, i ens vam assabentar bé de la llegenda en tornar a Lhasa. El lloc és increïble, l'hi recomano a tots els seus lectors

    Contestar

  • Asier

    |

    Bonica història. Ve de gust deixar-se caure per allà i les fotos són espectaculars. No coneixia la web, la veritat, però em sembla molt currada

    Contestar

  • Escombraries

    |

    que bellesa de text i de fotos… per descomptat vénen ganes de viatjar cap allà…

    Contestar

  • ricardo

    |

    Gràcies Maca, amb incondicionals així dóna gust…

    Contestar

  • Maria (Ruiz)

    |

    El pal, ¿Té el teu cinta blanca onejant? M'agrada com ho comptes… (per cert, ara hauràs de ensenyar-nos la foto sobre el iac 😉

    Contestar

  • ricardo

    |

    Les cintes blanques són «kates», els mocadors de benvinguda amb què els tibetans reben els seus clients. Quant a la foto del iac, està arxivada a la carpeta d'incunables perquè la obrin meus néts…

    Contestar

  • berta

    |

    M'encanta el reportatge. Donen ganes de tornar, jo vaig estar amb el meu marit fa uns anys i em va impactar tot, és indescriptible. Et dono la meva enhorabona per la pàgina, realment interessant.

    Contestar

  • ricardo

    |

    Moltes gràcies Berta, si has vist reflectida en certa manera la teva experiència és que almenys hem aconseguit transmetre una petita part d'aquestes emocions que, tens raó, indescriptibles fill. Una salutació

    Contestar

  • Anna

    |

    Qui pogués gaudir d'aquests paisatges.. Em fa que a no trigar Xina els omplirà de carreteres, si no ho ha fet ja. Quina llàstima!

    Contestar

  • Laura

    |

    Tant la descripció del paisatge i la narració de la història com la galeria d'imatges em semblen fantàstiques…
    S'han incrementat les meves ganes de conèixer el lloc…
    ¡¡Un Salutació!!

    Contestar

  • ricardo

    |

    Gràcies, Laura. T'animo a visitar aquests paisatges. T'asseguro que no et deixaran indiferent.

    Contestar

  • Vega

    |

    Un país màgic, sens dubte

    Contestar

  • motxillera

    |

    Realment espectacular. Fantastica pàgina. Us animo a seguir endavant amb aquestes propostes tan atractives per als que estimem els viatges

    Contestar

  • xi

    |

    D'on treuen aquestes propostes? Em gust el títol. Felicitats per la pàgina

    Contestar

  • ricardo

    |

    Un xy: Totes les propostes plasmen, d'una o altra manera, els nostres viatges pel món. Només les amanim amb una mica d'història. Viatjar és la nostra passió i ja se sap que qui escriu els seus viatges viatja dues vegades. Gràcies per l'alè.

    Contestar

  • Javier

    |

    Podrien ser aquestes com podrien ser un milió més. Viatjar és explorar una mica el desconegut i ens queda molt per conèixer. En això estem. La veritat és que cada viatge que aquí publiquem és per a nosaltres espceial

    Contestar

  • marta

    |

    Gràcies per fer-nos somiar… Tant de bo algun dia pugui conèixer el Tibet. M'agraden els seus reportatges.

    Contestar

  • Asier

    |

    Fascinant el Tibet. Apassionants paisatges. M'agrada el reportatge. Benvingut sr. Reverte!

    Contestar

  • Lydia

    |

    Un article molt interessant i precioses fotografies.

    Contestar

Escriu un comentari