Líbia… tal com érem

Per: Vicente Plédel i Marián Ocaña (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

De sobte… un gran cop de porta. Líbia, que ens tenia seduïts des de la primera vegada que les rodes de nostre 4×4 mossegar les seves sorres i les nostres botes trepitjaven ciutats fantasmes d'altres temps… tanca les seves portes d'una forma violenta. S'inicia una sagnant guerra civil contra el dictador Gaddafi. Però la fosca i allargada ombra de l'integrisme islàmic comença a contaminar tot per canviar una dictadura per una altra. L'hospitalitat de la seva gent, les restes d'antigues civilitzacions i les dunes i oasis del seu fascinant desert, que amb tantes aventures ens havien captivat, quedar pèrdues en una tòrrida tempesta de la qual encara no s'han alliberat ni els seus descoratjats habitants ni el seu superb territori.

Esperarem pacientment que la porta es torni a obrir. És impossible no somiar amb els teus restes de cultures mil · lenàries, amb el teu Sàhara, amb els teus grans espais oberts d'espectacular bellesa, amb la solitària immensitat dels teus paisatges gairebé irreals… Així et vam conèixer, així et volem recordar i així volem tornar a trobar-te.

És impossible no somiar amb els teus restes de cultures mil · lenàries, amb el teu Sàhara, amb els teus grans espais oberts d'espectacular bellesa…

Líbia, unes vegades tancada pels designis del dictador Gaddafi i altres per boicots internacionals per acollir terroristes de tot signe, sempre s'ha perfilat com una destinació molt complicat. Amb Algèria banyada amb rius de sang pel terrorisme integrista des de principis dels anys 90, vam veure a Líbia com un naixent destí on descobrir insòlits nous tresors. Aconseguir el primer visat va ser una autèntica epopeia pel fet que Líbia estava en ple boicot però els següents, coneixent l'enutjós procediment, van ser més senzills. Amb el seu espai aeri tancat, només es podia accedir a Líbia d'una manera: per terra.

Situat a la vora de la Mediterrània, entre dues grans receptors de turisme com Tunísia i Egipte, la nostra primera entrada a Líbia se'ns va revelar amb aquesta màgia dels països que són descoberts per primera vegada i en el qual encara no hi havia ni un sol visitant. Va ser llavors quan es va produir l'enamorament. Un autèntic enamorament sobtat per un país que hem seguit visitant al llarg del temps… fins que la guerra civil ho ha tornat a deixar prohibit. Per a aquells que no van aconseguir arribar a temps per recórrer, els convidem a conèixer-lo a través d'aquestes línies, rememorant les nostres vivències per la fetillera, extens i majestuós territori.

La mar Mediterrània va permetre que a la costa africana arribessin fenicis, grecs, romans, bizantins… Com en les emblemàtiques ciutats imperials de Roma o Atenes, en les seves ribes van aixecar grans urbs que les posarien geloses amb els seus teatres, temples, palaus, banys, basíliques… que ara, com espectres de l'elegància i distinció, ens evoquen el seu gloriós passat imperial. Recintes tan espectaculars com Sabrata i Leptis Magna a la Tripolitània o Cirene i Apollonia a la Cirenaica, són enclavaments que satisfan sens dubte les exigències del més apassionat amant de l'arqueologia i la dels que ens agrada somiar amb ciutats d'una altra època.

Satisfan les exigències del més apassionat amant de l'arqueologia i la dels que ens agrada somiar amb ciutats d'una altra època.

Seguint la carretera paral · lela al mar no és difícil veure embolicat per un aire calent que aixeca espessos núvols de sorra. El famoso «yabli» es un viento provocado por las bajas presiones mediterráneas, i que crea una xafogor realment insuportable i molest. Amb aquesta atmosfera asfixiant entre Tripolitània, per assolir Sabrata. L'estrella indiscutible és el seu famós teatre, que amb els seus 108 columnes corínties és una rèplica exacta del palau construït per Septimus Severus a Roma. Si continuem passejant cap a la platja ens anem trobant diversos temples, banys, basíliques, el fòrum, la cúria ... posant de manifest que va ser un important port comercial. Probablement sota les aigües del mar hi ha les restes d'altres temples que la Mediterrània custòdia gelosament.

I per la seva costa avancem fins arribar a la capital Trípoli o Tarabulus com l'anomenen els àrabs. En la antigüedad fue la «Novia Blanca del Mediterráneo». Si ens allunyem de l'intens trànsit, que circula a velocitats de vertigen amb bruscs frenades i violents accelerades, sortegem amb habilitat els cotxes de la Green Square per fi ens endinsarem al soc d'al-Mushir. El bullici del mercat és més suggestiu que el de la circulació. En els estrets carrerons i galeries descobrim a joiers (principalment d'or), sastres, teixidores de catifes (ja molt poques) i artesans del coure treballant amb cisells o garrotada net… Un pequeño alto en uno de sus múltiples cafetines nos envuelve con la aromática esencia de las «chichas» – la popular pipa àrab d'aigua i tabac-, antiguas «funduk» -pensiones- turques amb els seus patis arquejats ens ofereixen un resguard per al descans i els hamman-banys- on homes i dones alternen els dies d'obertura per no coincidir, un lloc per refrescar-.

En diversos racons podem trobar vestigis dels successius episodis històrics que es van donar cita en aquesta ciutat. Palacios i viles italianes delaten la seva recent passat colonial; l'arc de Marc Aureli, davant del port de pescadors, ens recorda el seu passat romà; i el vell castell espanyol, l'empremta dels cavallers espanyols de l'Ordre de Malta que van dominar el lloc.

Només ens acompanya el xiuxiueig del vent coquetejant amb les pedres i el soroll dels nostres propis passos.

El mar amb les seves insinuants ones ens convida a seguir recorrent costa ... i així arribem a Leptis Magna. La costa Líbia va ser molt temuda, tant en el passat com en el present, per les seves platges inhòspites i els seus traïdors bancs de sorra. Però allà on desembocava en riu Lebdah va sorgir aquesta gran ciutat, lloc d'origen de l'Emperador Septimus Severus. Extraordinàriament ben conservades i restaurades, l'Imperi Romà va llegar a aquest litoral seu magnífic teatre amb vistes al mar, el fòrum, la basílica dels Severs, els luxosos banys d'Adriano, el mercat, el nimfeu ...

Explorem les ruïnes d'aquest Patrimoni de la Humanitat en la més absoluta soledat, només ens acompanya el xiuxiueig del vent coquetejant amb les pedres i el soroll dels nostres propis passos. No hi ha lloc a Leptis Magna que no mereixi una especial menció i un s'oblida del temps gaudint entre els seus imperials pedres. Des de la seva florent port s'exportaven per tot el món Mediterrani el ivori, l'or, les espècies i les mercaderies més exquisides i valuoses arribades en caravana des de tots els racons del continent africà.

A l'altra punta del país, Cirenaica és la província de les Muntanyes Verdes i un nom prou eloqüent per definir la imatge paisatgística d'aquesta regió que dista molt d'un país que es troba gairebé totalment cobert pel desert. Després de la seva homòloga romana a Tripolitània-Leptis Magna-, Cyrene és la més excel · lent metròpoli grega de l'antiguitat. Una monumental necròpolis, Gimnasium, àgora, mausoleus, fonts, propileus… delaten la seva importància amb la seva immemorial presència. Aquesta gegantina ciutat formava part de la Pentápolis grega i Apolonia, a la vora del mar, era el seu principal port. I aquí sí que és possible bussejar entre les restes d'aquesta antiga ciutat grega .

Encastats, o potser embriagats, per les restes mil · lenàries de la seva costa ara ens llancem cap al sud per anar endinsant-nos en l'essència de la cultura berber, els autòctons habitants del territori libi. Iniciem l'èxode cap al gran desert libi.

 

  • Compartir

Escriu un comentari