Llavors es parteixen els carrers i les cases s'inunden. Veus a gent traient en cubs el cel de casa, mobles flotant, sostres llauna que es desfan. La ciutat es paralitza, especialment en el Maputo de cartró, on el proper mar sembla menys violent que el fangar d'aquells barris perduts. Tot passa amb aquesta recança africana on els cops es converteixen en costum.
Llavors es parteixen els carrers i les cases s'inunden. Veus a gent traient en cubs el cel de casa, mobles flotant, sostres llauna que es desfan. La ciutat es paralitza, especialment en el Maputo de cartró, on el proper mar sembla menys violent que el fangar d'aquells barris perduts. Tot passa amb aquesta recança africana on els cops es converteixen en costum.
Llavors es parteixen els carrers i les cases s'inunden. Veus a gent traient en cubs el cel de casa, mobles flotant, sostres llauna que es desfan. La ciutat es paralitza, especialment en el Maputo de cartró, on el proper mar sembla menys violent que el fangar d'aquells barris perduts. Tot passa amb aquesta recança africana on els cops es converteixen en costum.
Llavors es parteixen els carrers i les cases s'inunden. Veus a gent traient en cubs el cel de casa, mobles flotant, sostres llauna que es desfan. La ciutat es paralitza, especialment en el Maputo de cartró, on el proper mar sembla menys violent que el fangar d'aquells barris perduts. Tot passa amb aquesta recança africana on els cops es converteixen en costum.
Llavors es parteixen els carrers i les cases s'inunden. Veus a gent traient en cubs el cel de casa, mobles flotant, sostres llauna que es desfan. La ciutat es paralitza, especialment en el Maputo de cartró, on el proper mar sembla menys violent que el fangar d'aquells barris perduts. Tot passa amb aquesta recança africana on els cops es converteixen en costum.
Llavors es parteixen els carrers i les cases s'inunden. Veus a gent traient en cubs el cel de casa, mobles flotant, sostres llauna que es desfan. La ciutat es paralitza, especialment en el Maputo de cartró, on el proper mar sembla menys violent que el fangar d'aquells barris perduts. Tot passa amb aquesta recança africana on els cops es converteixen en costum.
imatges anteriors
següent imatge
encapçalament informació
contingut d'informació
Portava tot el matí gris, com si fos ennuegant el cel de poc a poc, xuclant. Llavors, just darrere de la enreixada finestra de la casa d'una amiga a Maputo, vaig sentir el so brutal de l'aigua picant a terra. Va ser en un segon, no va passar més, des que es va passar de la calma amenaçant fins que va començar a ploure obscenament. Llavors vaig treure el cap per la finestra i vaig veure com en pocs minuts els carrers estaven inundades. Vaig veure gent caminar amb l'aigua pels genolls. Vi el cielo temblar, trencar. I així va ser durant hores. I així va començar la rutina del caos.
La natura a l'Àfrica és excessiva. Ho és per imponent, salvatge, però ho és sobretot per indomable. La gran diferència entre una tempesta aquí i una tempesta en el món preparat és el receptor. És cert que el cel va descarregar amb fúria del tròpic durant tot el matí, que ho feia amb acarnissament, amb ganes de destrossar-ho tot. Però és cert també que la ciutat no té desguassos, que el seu asfalt acumula forats en els quals s'enfonsa la terra, que la brutícia ho tapona tot.
Vaig veure gent caminar amb l'aigua pels genolls. Vi el cielo temblar, trencar
Llavors es parteixen els carrers i les cases s'inunden. Veus a gent traient en cubs el cel de casa, mobles flotant, sostres llauna que es desfan. La ciutat es paralitza, especialment en el Maputo de cartró, on el proper mar sembla menys violent que el fangar d'aquells barris perduts. Tot passa amb aquesta recança africana on els cops es converteixen en costum. Ningú sobresalta, gens esdevé que no sigui part dels temps ja previstos. Arriba l'estació de pluges i amb ella arriben els esperats destrosses.
Dies després vaig saber que el diluvi havia causat un nombre de morts encara indeterminat. Vaig saber que algunes persones que conec van perdre part de les seves cases i les seves pertinences sota el xàfec. Vaig saber que Unicef calculava que hi havia gairebé 20.000 desplaçats. Va caldre reparar nombrosos danys materials, assecar a mà el xàfec i esperar que els vents es duran núvols. Tornarà a passar en breu de nou, tornarà el cel a humitejar tot, a reveure, ho farà diverses vegades durant aquesta època humida sense que res canviï. No passa res, només cal acostumar-se a mullar les espatlles. Després arriba el sol i seca tot el que va aguantar l'envestida, fins a les tombes que tenen el costum de mullar aquí a Moçambic.
