L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació.
Missa de campanya centre cívic de Bariloche i el fèretre amb els ponxos dels cacics
L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació.
Multitud al Centre Cívic de Bariloche, a la dreta l'estàtua eqüestre de l'expresident Roca
L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació.
L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació.
L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació.
L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació.
Col · locació de Llosa que cobreix les restes de Moreno a l'illa Sentinella
L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació.
L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació.
L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació.
imatges anteriors
següent imatge
encapçalament informació
contingut d'informació
L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. La idea era fer diversos de les caminades que porten a llacunes d'alçada entre la selva valdiviana que s'hi manté prístina. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació. Jo encara no pensava en escriure el meu llibre "El límit de les mentides" però quan, diversos anys després, vaig escriure el final d'aquest llibre vaig tenir en ment aquell matí assolellat.
La figura del Pèrit pot semblar, potser, "Massa" argentí ja que ell va estar involucrat en la delimitació de la frontera i, usant diverses estratagemes (molt argentines, per cert), va aconseguir que s'acceptés la proposta argentina. Però, més enllà del mite i la llegenda, la veritat és que Moreno sempre ha apuntat que la frontera fos justa per a les dues parts, única manera que hi hagués una pau duradora entre aquests dos països germans.
L'altre motiu per recordar i honrar al Perit és que, les terres que el Govern Argentí li va atorgar, ell les va donar perquè es convertissin en el pimer parc nacional. Així va néixer i per això es preserva aquesta meravella que és el Parc Nacional Nahuel Huapicuya capçalera és la famosa ciutat de Sant Carlos de Bariloche.
El lloc triat per a la seva darrera morada, el Brazo Blest del lago, en el cor descansen les seves restes, va ser testimoni de diverses de les seves aventures i per recordar el seu últim viatge, quatre anys després de la seva mort, res millor que copiar les últimes línies del meu llibre:
San Carlos de Bariloche - Gener 1944
El taüt de Francisco Pascasio Moreno, cobert amb la bandera argentina, havia viatjat des de Buenos Aires travessant la Pampa i la Patagònia, tal com ell mateix havia fet tantes vegades. Era tot un símbol el que fos un tren el que el portés, ja que el Perit va ser el visionari que va somiar amb 1 solcant les vastes planes del país.
San Carlos de Bariloche era un poble noi però el 22 de gener era enorme la multitud que es va congregar per acomiadar. El taüt va posar al mig de la plaça del Centre Cívic, al peu del monument a Juliol Argentí Roca. Semblava que l'expresident no volia perdre l'oportunitat de saludar, en el seu últim gran viatge, a qui fos el millor defensor dels límits de la pàtria.
Membres de comunitats aborígens van posar els ponxos dels cacics Shaihueque, Catriel i Pincén sobre el seu fèretre abans que aquest fos pujat al Modesta Victoria al moll proper
La banda va començar a tocar l'himne, els militars van fer la vènia i la resta del públic cantant amb força es va posar la mà sobre el cor. Després diversos personatges del Govern van dir paraules al · lusives, però molt pocs ho havien conegut. Seixanta-vuit anys després de la seva arribada al lloc i molt a prop d'on ell mateix va enarborar, per primera vegada, la bandera argentina en les marges del Llac Nahuel Huapi, el Perito Moreno finalment rebia l'homenatge que sempre havia merescut. Membres de comunitats aborígens van posar els ponxos dels cacics Shaihueque, Catriel i Pincén sobre el seu fèretre abans que aquest fos pujat al Modesta Victoria al moll proper.
Va partir el vaixell amb una comitiva i el poble es va acomiadar del Perito amb vint canonades. El Modesta Victoria continuar navegant cap al Sud i prop d'aquell vell xiprer, on ell havia estat pres presoner, virar cap a l'Oest per un llarg i estret fiord que s'internava a la Serralada. El Perito coneixia molt bé aquest lloc.
Les seves restes van ser desembarcats en un illot en el qual s'havia construït un sobri mausoleu. Allà van baixar el taüt, el van col · locar en el seu lloc i una llosa el va cobrir. Mentre dos homes segellaven les juntes un sacerdot va llegir l'Evangeli. En acabar es va fer el senyal de la creu i tots els presents el van imitar, llavors sis rifleros disparar a l'aire i centenars d'ocells aixecar vol. Amb tristesa, tots van pujar a l'Modesta Victoria. Quan el motor el va començar a portar de tornada a San Carlos de Bariloche el Capità va fer sonar tres vegades la botzina, una última salutació al Perit. Així SER Francisco que queda a terra aquesta illa, que a partir d'aleshores es va anomenar l'illa Sentinella.
Contacto@GerardoBartolome.com Gerardo Bartolomé és viatger i escriptor. Per conèixer més d'ell i el seu treball ingressi a www.GerardoBartolome.com
De veritat que ho és. En la seva veritable enterrament a 1919 no va ser ningú del Govern (d'un altre signe polític) tot i que el Perit passés anys al servei de la nació. En 1944 es va fer una mica de justícia. Todavía estaba vivo uno de sus «segundos» Eduardo Frei, que ho va recordar amb emoció.
Estimat Gerardo, tinc l'honor de ser rebesnét del Perit, com s'ho deia familiarment. Lamentablement la meva família, un munt d'inútils, incloent a la meva mare, mai li van donar l'espai ni el lloc que ell mereixia. El consideraven un boig aventurer i això em va privar en la meva infantesa d'escoltar i conèixer les seves històries de primera mà. Avui, recorro a persones com vós, que amb el mateix amor a la pàtria, recopilen les seves aventures per compartir-les amb qui somiem semblar una miqueta a ell. Als meus 13 anys, per ser descendent del Perit, la municipalitat de Bariloche ens va portar als meus germans i els meus pares a l'illa Sentinella, i acompanyats per un guia, ens van permetre desembarcar. Ho recordo com una cosa emocionant. Gràcies per mantenir el seu record viu.
La veritat que davant d'personatge , laboriós , estudiós i senzillament genial, en una nota curta fer referència gairebé exclusiva a les'' estratagemes'' 'no em sembla just i pitjor encara qui diu ser familiar que no faci referència a aquest tema. El Perito Moreno va ser sobretot un home d'una gran intel · ligència , que utilitzo en favor del seu poble i de Latinoamerica , per deixar bé en clar els límits i així els governs feixistes que les dues nacions van saber sostenir des de les seves respectives oligarquies (Xile i Arghentina) no tinguin excuses per fer una guerra
Comentaris (4)
Paula
| #
Que història tan emocionant!
Contestar
Gerardo Bartolomé
| #
De veritat que ho és. En la seva veritable enterrament a 1919 no va ser ningú del Govern (d'un altre signe polític) tot i que el Perit passés anys al servei de la nació. En 1944 es va fer una mica de justícia. Todavía estaba vivo uno de sus «segundos» Eduardo Frei, que ho va recordar amb emoció.
Contestar
Ramiro Quiroga
| #
Estimat Gerardo, tinc l'honor de ser rebesnét del Perit, com s'ho deia familiarment. Lamentablement la meva família, un munt d'inútils, incloent a la meva mare, mai li van donar l'espai ni el lloc que ell mereixia. El consideraven un boig aventurer i això em va privar en la meva infantesa d'escoltar i conèixer les seves històries de primera mà. Avui, recorro a persones com vós, que amb el mateix amor a la pàtria, recopilen les seves aventures per compartir-les amb qui somiem semblar una miqueta a ell. Als meus 13 anys, per ser descendent del Perit, la municipalitat de Bariloche ens va portar als meus germans i els meus pares a l'illa Sentinella, i acompanyats per un guia, ens van permetre desembarcar. Ho recordo com una cosa emocionant. Gràcies per mantenir el seu record viu.
Contestar
Enrique
| #
La veritat que davant d'personatge , laboriós , estudiós i senzillament genial, en una nota curta fer referència gairebé exclusiva a les'' estratagemes'' 'no em sembla just i pitjor encara qui diu ser familiar que no faci referència a aquest tema. El Perito Moreno va ser sobretot un home d'una gran intel · ligència , que utilitzo en favor del seu poble i de Latinoamerica , per deixar bé en clar els límits i així els governs feixistes que les dues nacions van saber sostenir des de les seves respectives oligarquies (Xile i Arghentina) no tinguin excuses per fer una guerra
Contestar