Patagònia: la terra promesa dels galeses
Estacionem la camioneta davant de la petita hostatgeria. Estàvem morts de cansament, amb la meva dona veníem de fer 1.200 quilòmetres. Vaig tocar timbre, la porta es va obrir: "Croeso i Patagònia!"Em va dir la dona. "Gràcies Mònica per la benvinguda en galés." Li vaig contestar jo. Finalment havíem arribat a Gaiman, centre d'una de les majors curiositats de la zona: una colònia galesa enmig de la Patagònia.
Es feia de nit. Mònica i el seu marit Gwynn preparar la taula i vam menjar, parlem del lloc i les seves històries. A la sobretaula mirem fotos antigues de la família de Mònica, descendent dels primers colons galeses. "En aquest poble hi ha gent que parla gal · lès", va dir mentre em mostrava el premi que havia guanyat al Eistesfodd de la propera Trelew. Es tracta d'una reunió meitat celebració i meitat concurs on els descendents de gal · lesos demostren les seves qualitats artístiques. Cada tant la televisió britànica transmet el festival, ja que a Gal · el segueixen amb orgull, pendents que en aquestes terres llunyanes es mantinguin els costums.
A mitjan segle XIX l'explotació del carbó de Gal · les havia atret tants anglesos que tant la llengua com la cultura gal · lesa estaven en perill. Diversos voler emigrar per mantenir els seus valors. A un jove anomenat Lewis Jones va pensar que a la Patagònia podrien fundar una Nova Gal · les. Va viatjar i des de la llunyana Argentina escriure a Gal · les, havia trobat la terra promesa. Molts es van anotar en l'aventura. Es van embarcar i el 28 de juliol 1865 Mimosa ancorar en les tranquil · les aigües del Golf Nou.
Amb la meva dona vam anar a caminar pel lloc del desembarcament, actualment a la moderna ciutat de Puerto Madryn. Com a escriptor, passejant per allà no vaig poder deixar d'imaginar-me la decepció que hauria envaït als colons quan van tocar terra i es van adonar que es tractava d'estepa erma. "On hi ha aigua?", li haurà preguntat un dels homes a Lewis Jones, que se suposava coneixia el lloc. Sens dubte el líder no va poder donar una bona resposta perquè es va armar un gran enrenou. Sense aigua la colònia no era factible, però tornar a Gal · les tampoc era una opció perquè tots havien venut el poc que tenien per pagar-se el viatge. El Mimosa havia de sortir però, d'alguna manera, convèncer al capità a esperar uns dies mentre ells buscaven una font d'aigua. Aquest mateix dia es van dividir en grups a la recerca d'aigua, però la posta del sol va portar la primera tragèdia per a una de les famílies. Al vespre un dels nois no va aparèixer, ni mai més es va saber res d'ell. Tampoc havien trobat aigua.
Els colons van haver d'acceptar la bandera argentina, les lleis argentines i escoles argentines. Es s'enfonsava el seu somni d'una Nova Gal · les però es va salvar la colònia.
La vall al voltant de Gaiman està ple d'esglésies protestants dels colons galeses. Mentre visitàvem una i altra, creuem desenes de canals d'aigua. Sí ... finalment un dels gal · lesos trobar aigua. La desembocadura del Riu Chubut estava a dos dies de marxa d'on van desembarcar; triar aquesta vall per assentar. Les coses semblaven millorar per aquests gal · lesos, però ... cap tenia experiència de granja.
Entrem al museu del poble que funciona en el que va ser la primera estació de tren, construïda molt després de la història que estem narrant. Allà, al museu, trobem pistes del durs que van ser aquests primers anys.
La majoria dels colons venien de ciutats, no de granges, mai havien plantat res. Portaven llavors, molta fe i un manual que explicava tot pas per pas. Amb molt esforç van plantar tot el que tenien al maig, tal qual ho deia el manual però, ¡Era tardor! La manual era de l'hemisferi nord! Es va perdre tota la collita. La fam amenaçava les famílies. Un petit grup va poder viatjar a Buenos Aires i demanar ajuda al Govern Argentí. En aquesta època Xile i Argentina disputaven la Patagònia. Poblar aquest territori era el que l'Argentina buscava, però no de gal · lesos sinó d'argentins. Els colons van haver d'acceptar la bandera argentina, les lleis argentines i escoles argentines. Es s'enfonsava el seu somni d'una Nova Gal · les però es va salvar la colònia.
Mònica ens havia recomanat una casa on prendre el tradicional te gal · lès. Especialment aquesta coca fosca que originalment es feia en els casaments per menjar-se en el primer aniversari, quan se suposava que la parella esperava el seu primer fill. Ens van omplir la taula de coques, dolços, escones i diverses altres delícies.
L'època del progrés
Finalment, després de tants sacrificis, cap a fins del segle XIX va arribar el progrés a la colònia gal · lesa. Vint anys després d'aquell trist desembarcament dels veterans del Mimosa es van reunir per se una foto commemorativa. Però els temps havien canviat. La colònia ja exportava blat al mateix Gal · les i estava molt més poblada. Però el Govern Argentí va imposar les seves condicions, hi havia escoles que ensenyaven castellà, governador militar, lleis des de Buenos Aires etc. etc. De poc el gal · lès es va parlar menys i menys; per això Mònica se sentia orgullosa de seguir parlant la llengua dels seus avantpassats, per aquest motiu "Benvingut a la Patagònia" té tant valor.
Però aquí no va acabar la història ... la segona generació de gal · lesos argentins també va tenir la seva aventura. Però això mereix un altre post.
Contacto@GerardoBartolome.com
Gerardo Bartolomé és viatger i escriptor. Per conèixer més d'ell i el seu treball ingressi a www.GerardoBartolome.com
Comentaris (8)
Tweets that mention Patagònia: la terra promesa dels galeses | Turisme Cultural - Viatges culturals -- Topsy.com
| #
[…] Aquest post ha estat esmentat a Twitter per iVIAJERO, Viatges al Passat. Viatges al Passat said: Hi ha històries que si un té temps no s'hauria de perdre. Aquesta és una. Patagònia: la terra promesa dels galeses http://j.mp/gFfzj7 […]
Contestar
Leandro
| #
Sensacional història. M'encanten els contes que el senyor Bartomeu ens regala des de la meravellosa Patagònia. No es molestin la resta, que Vap em té enganxat, però aquest bloc és sensacional, el meu favorit.
Leandro Carpeño
Contestar
ricardo
| #
Fantastica història de somnis que s'esfumen en erms pedregosos, de superacio i de perseverança, de com convertir la desolació a llar… Si la Patagònia ja era un dels meus paisatges favorits del planeta, ara, amb aquestes meravelloses històries, ho és encara més. Felicitats Gerardo!
Contestar
Els viatges de Javier Reverte a internet
| #
[…] […]
Contestar
Gerardo Bartolomé
| #
Gràcies pels seus comentaris. Vull afegir una anècdota. Fa uns quants anys vaig estar a Gal · les. A la nit vam anar a dinar a un restaurant d'un petit poble. La senyora amablement ens va preguntar d'on érem. «¡De Argentina! – respondre – Tenim una colònia gal · lesa a la Patagònia. Aquí pasan por TV el Eistesfodd de allá.» Años después me lo confirmaron en Gaiman. La colònia legals de Patagònia és sostinguda des de Gal ·. Hi subsidis, fins i tot per a jardins d'infants on ensenyin gal · lès. Salutacions
Contestar
araucà
| #
Què bo, senyor Bartolome, què bo. Gràcies per apropar la Patagònia a tots els lectors d'aquesta fantàstica revista de viatges. Us animo a seguir descobrint la Patagònia mes enlla del Perito Moreno i els creuers pels gels.
Contestar
Mónica
| #
Gerardo :
Vostè és un escriptor molt especial. Gràcies pel seu treball molt professional de la Patagònia! Encantada de conèixer-te.
Contestar
Gerardo Bartolome
| #
Gràcies Mònica i bona sort en el seu parador!
Contestar