Portsmouth: el port que va acomiadar els herois del Dia-D
[pestanya:el viatge]
De vegades cal donar la volta a la història com un mitjó per recuperar la perspectiva i fugir dels paisatges trillats. El quadern de bitàcola de la Segona Guerra Mundial té una data gravada a foc, l' 6 de juny de 1944, i aquest full del calendari ens porta indefectiblement a les platges de Normandia, escenari del major desembarcament bèl · lic de la història. Però el viatger que conservi una mica de curiositat a la motxilla està obligat a mirar a l'esquena, l'altre costat del Canal de la Mànega.
I allà treu el cap Portsmouth, la ciutat del sud d'Anglaterra des d'on van salpar els vaixells de transport plens de 4.000 llanxes de desembarcament, les drassanes on va començar tot, el port on milers d'homes consumien les seves últimes hores de vida abans de posar rumb al cor de l'Europa envaïda pels nazis. Churchill va deixar una frase per a la posteritat. "Mai tants van deure tant a tan pocs". L'homenatge a aquests soldats que van entregar tot el que tenien per intentar canviar el rumb de la història del món bé mereix una visita a aquesta ciutat del comtat de Hampshire.
la ciutat mira a aquestes platges des de les quals van partir les tropes per enfrontar-, en paraules del cèlebre fotògraf Robert Capa, "A una nova classe de por"
Per als lectors aficionats al futbol, el nom de Portsmouth està associat al club de la Premier League, el popular Pompey, la irrupció en l'elit del futbol anglès fa uns pocs anys va situar la ciutat al mapa de molts seguidors de l'esport rei. Però per sobre de la visita a l'estadi, el viatger ha d'apropar de forma ineludible al D-Day Museum, història viva del desembarcament de Normandia, que des del passeig marítim de la ciutat mira a aquestes platges des de les quals van partir les tropes per enfrontar-, en paraules del cèlebre fotògraf Robert Capa, "A una nova classe de por". Van aconseguir vèncer-, perquè en un mes ja havien desembarcat un milió de soldats a la costa francesa i el cop resultaria letal per a la derrota nazi.
Churchill es va quedar a terra
Un il · lustre viatger es va quedar a terra en aquella ocasió. El primer ministre britànic va intentar ser de la partida. L'instint periodístic encara apuntava en un polític que sabia que estava davant d'un dels esdeveniments cridats a canviar la història. I ho va justificar així: "Un home que ha de prendre part d'una manera tan directe a assumir la major responsabilitat i les greus i terribles decisions que implica la guerra bé pot necessitar el lenitiu de l'aventura". Però els seus esforços van resultar erms, el propi rei Jordi VI va haver de dissuadir-, com recorda Piers Brendon en la seva biografia del líder dels aliats. Una magnífica crònica que mai s'escriuria.
Caminar en l'actualitat pel renovat passeig marítim de Southsea és evocar aquesta gesta amb igual èmfasi que a Normandia i, suposa, en part, reconciliar-se amb la història, que en certa manera ha postergat a la ciutat britànica, enfosquida per les llampades dels escenaris del crucial desembarcament. Un pot imaginar sense dificultat els comiats dels soldats en les tavernes del port, els adéus que serien per sempre i les llàgrimes dels familiars en les hores prèvies als dies en què el món contindria la respiració
Gratacels i tavernes
A més del museu, no pot deixar de visitar la drassana en què encara ancoren unes relíquies del poder naval britànic: els vaixells HMS Victory i Warrior i les restes del Mary Rose. La centenària presència de la Royal Navy a Portsmouth també ha deixat empremta: el Royal Naval Museum, un tros d'història de la major potència marítima que hagi solcat mai els mars. I per als qui busquin escampar la mirada i la imaginació per les aigües que van acomiadar a la imponent flota aliada, res millor que pujar a la moderna Spinnaker Tower, que ofereix immillorables vistes del canal de la Mànega des de més de cent metres d'altura.
Portsmouth és, més, un bon lloc per aprendre anglès. Va ser aquest el motiu que em va portar a viure aquí durant més de tres mesos, després remenar anar a estudiar anglès a Canadà o els Estats Units. Les ofertes són nombroses. A la propera Brighton, sense anar més lluny, ESL Idiomes ofereix interessants cursos d'anglès, un al · licient més per al viatger que encara es baralli amb la llengua de Shakespeare
[pestanya:el camí]
Des Santander (Brittany Ferries) i Bilbao (P&O Ferries) parteixen ferris periòdicament que comuniquen la costa espanyola amb Porstmouth. El preu del bitllet no arriba a 200 EUR. És una manera diferent d'arribar a la ciutat britànica utilitzant el mateix mitjà de transport que les tropes del dia més llarg.
[pestanya:una becaina]
L'ésser, prop del passeig marítim de Southsea. El hotel de Beaufort (71 Festing carretera) és una opció a bon preu. Bastant més car, l' Queen 's (Clarence Parede), amb impagables vistes a l'illa de Wight.
[pestanya:a taula parada]
L'oferta gastronòmica és àmplia, encara que el viatger aconsella per sobre de qualsevol delit culinari refugiar-se en una taverna i jugar unes partides al pool (billar britànic) a ritme de pintes. I si coincideix amb un partit del Pompey, millor que millor.
[pestanya:molt recomanable]
-La millor recomanació del viatger és que, sadollada la curiositat històrica, es perdin per qualsevol taverna del port després de recórrer sense pressa el passeig marítim i, pinta en mà, brindin per aquests valents.
-Tot sobre la ciutat i la seva història a la web www.visitportsmouth.co.uk
[pestanya:FINAL]
Comentaris (3)
Luis
| #
Vaig estar a Portsmouth fa temps. Ha canviat molt, però recordo la ciutat amb afecte. Enhorabona per la web
Contestar
Elena
| #
És indubtable que per conèixer una mica més la història d'Anglaterra cal visitar Portsmouth. Molt bon article.
Salutacions
Contestar
samuel
| #
Vaig estar estudiant idiomes a Portsmouth i guardo uns records inesborrables de la ciutat. Gràcies per recordar aquests mesos fantàstics!
Contestar