Per:
Ricardo Coarasa (Targeta de la foto. C./Belén Modrego)
Bruges és una ciutat acostumada a mirar-se al mirall. D'una altra forma resulta impensable que hagi estat capaç de conservar intacta aquesta bellesa medieval que la va convertir en un dels centres neuràlgics del comerç a la vella Europa.
Adornant façanes d'edificis històrics, cisellat en espectaculars xemeneies, arrelat en festes populars, retratat en admirables vidrieres i, fins i tot, en marques de cervesa. Bèlgica no s'ha oblidat de Carles V.
Un illa idíl·lica sense cotxes al mar de Màrmara que, al llarg de la història, ha estat refugi de prínceps vinguts a menys i milionaris sense més pàtria que els diners. Prohibit utilitzar qualsevol mitjà motoritzat. Només es pot recórrer en carruatge, bicicleta o a peu. Sonava tan bé que calia acostar-.
"Excursió a Collarada". Així havia encapçalat el meu pare, i 1944, una quartilla que ara semblava incapaç de resistir una bufada: la de la seva pujada a Collarada des Villanúa, un dels més grans desnivells de Pirineu. Feia temps que em rondava el cap intentar emular-. Setanta-un anys després, havia arribat l'hora.
Els dotze quilòmetres de sorra verge de la platja de Cofete, protegits per una successió de muntanyes que sembla aixecar-se sobre tones de sutge, contrasta amb la vasta extensió de sorra azafranada que el separa de l'Atlàntic.
Saragossa és una ciutat enfosquida pels tòpics i per una icona, el Pilar, que històricament ha postergat, a ulls del visitant, a la resta de l'urbs. Anem a buscar Saragossa a les antigues muralles i, sobretot, a les seves desaparegudes portes.
Té alguna cosa d'especial anar a la recerca del gel mentre Espanya es fon. Cada vegada són menys les geleres que resisteixen als Pirineus la temporada estival però, ¿I el gel? Per trobar-cal endinsar-se en les entranyes de la serralada.