Pujar pels contraforts que sostenen el Potala per descobrir el centre de l'antic palau d'hivern del Dalai Lama és com creuar el pont llevadís d'un d'aquests castells de l'Amadís de Gaula que encenien la beneïda bogeria del nostre universal Don Quixot.
El palau d'estiu de la màxima autoritat espiritual del budisme, el "parc de la joia", és l'antítesi de la ciutat-fortalesa del Potala. En aquest jardí emmurallat dels afores de Lhasa l'actual Dalai Lama, Tenzin Gyatso, aprendre a conduir en dos Austin i un Dodge que el seu antecessor va fer portar per peces a través de l'Himàlaia davant l'estupor d'un poble que vivia ancorat en l'Edat Mitjana.
Jo no sé els altres, però a mi la tensió nerviosa em puja per minuts. És com que ja arriba el moment de la veritat i, d'una banda, vols enfrontar-te a això com més aviat millor, i, per una altra, vols sortir corrents. De moment, clar, em quedo.
Ens el trobem per casualitat als carrers de Lhasa hores abans de posar rumb al campament base de l'Everest. Hi Richard, un bomber de Vitòria que viatja sol. Va a fer la nostra mateixa ruta, els 1.100 quilòmetres que separen la capital del Tibet de Katmandú, però amb bicicleta. De camí, es desviarà a saludar uns amics al Sishapagma. Avui me'n vaig a dormir sentint-me molt petit. Hi ha gent que té uns pebrots com vuitmils.
Una cosa que m'encanta de la muntanya és que cada matí es pot re-esmorzar sense càrrec de consciència. Un s'aixeca d'hora i adolorit, es posa cec a cafè, cereals, musli, farinetes de civada, fruita, dolços, pa tibetà amb mel i coses així ... I a mig camí de la jornada, per i es torna a omplir fins a dalt.
El monjo assenyala un penyal per sobre de 4.000 metres, a l'est del monestir de Sera, on s'endevina una rústica casa de pedra. Els tibetans, compte, carreguen amb els seus morts a l'alba fins cingles solitaris com aquest per trossejar a cops de destral. Els voltors i els corbs fan la resta. Al país de les neus no hi ha cementiris.
Viatjar al Tibet i no visitar un monestir budista és com estar a Port Aventura i no pujar al Dragon Khan o anar a «Lucio» per primera vegada i no demanar uns ous trencats. L'avantatge de passar uns dies a Lhasa abans de endinsar-se en la serralada de l'Himàlaia-a més d'aclimatar gradualment a l'altitud, que no suposa cap tonteria- és que en les proximitats de la capital del Tibet se situen tres dels més importants: Drepung, Sera i Ganden.