Tordesillas: l'ocàs de la reina Joana

Per: Ricardo Coarasa (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Tordesillas desborda història per tots els seus porus. És d'aquells llocs que es recorren pressentint un ric passat. En aquesta vila castellana a la vora del Duero on Espanya i Portugal es van repartir el món va estar captiva gairebé mig segle la reina Joana, anomenada «La boja», arrabassada de desamor i malenconia.

[pestanya:el viatge]Les aigües del Duero baixen, al seu pas per Tordesillas, prenyades de murmuris de temps passats. Només cal seure a escoltar-. Allà, costat del pont medieval, on la silueta de la vila val · lisoletana es retalla al cel castellà, el riu escampa per la vora els rumors d'una lenta agonia, els laments d'una reina tancada en el seu palau durant gairebé mig segle. Juana I de Castella arriba a Tordesillas al març de 1509 amb el cadàver del seu espòs, Felip el Bell, mort dos anys abans, encara sense enterrar. Reina sense tron, als seus 29 anys lluny estava d'imaginar que el seu captiveri duraria 46, fins la seva mort 1555.

Però, ¿On està el palau on Juana la Boja va plorar la seva soledat? El viatger té davant seu, de banda, les cases del tractat, on Portugal i Castella es van repartir el món conegut a 1494, i l'antiga església de Sant Antolín. A l'altre, el monestir de Santa Clara. Entre ambdós, la mirada escruta sense èxit a la recerca del palau-presó de la reina. El drama turístic de Tordesillas és que de la residència reial construïda durant el regnat d'Enrique III no queda res en peu. El lloc on s'aixecava, entre l'església de Sant Antolín i el convent de Santa Clara, està ara ocupat per edificis d'habitatges. Un altre rei, Carles III, va ordenar enderrocar l'edifici de dues plantes en 1773 perquè amenaçava ruïna. El silenci de la Història va caure llavors com una freda llosa sobre la memòria de la reina boja.

Musica d'òrgan per una tancada

On rastrejar, doncs, el drama de la filla dels Reis Catòlics en aquesta vila? El viatger ha de dirigir els seus passos, plaça major avall, cap el monestir de Santa Clara, antic palau reial d'Alfons XI, d'inconfusible estil mudèjar. Allà, en la seva capella daurada, es guarda un realejo, un vell òrgan portàtil castellà, que va poder pertànyer a la reina Joana, molt aficionada a la música. En l'inventari dels seus béns realitzat després de la seva mort figura, almenys, un instrument d'aquestes característiques, explica la guia de Patrimoni Nacional.

Per arribar al mirador de l'església de Sant Antolín cal pujar els 57 graons de la torrassa on, suposadament, Juana la Boja es deixava veure per recordar al poble que seguia captiva.

Tot i la proximitat del monestir amb el palau de Donya Juana, la reina mai va posar un peu aquí, encara la seva mirada va haver perdre en multitud d'ocasions entre aquests murs, on jeia enterrat el seu marit. El 15 d'abril de 1555 ella també va ser enterrada a la capella dels Saldaña, però Felip el Bell ja no hi era. El seu cos havia estat traslladat a Granada trenta anys abans, el mateix camí que seguirien les restes de la reina a 1574 per ordre del seu nét, Felip II. La capella major es pot visitar avui dia, però cal abandonar-se al instint per endevinar la fossa on va estar enterrada la reina.

La torrassa de Donya Juana

Sortint del monestir seguint el curs del Duero, el viatger camina davant dels terrenys on es va aixecar l'antic palau, la façana mesurava 75 metres de llarg, amb certa amargor. En els jardins situats davant, que Carles III va cedir al municipi després de la demolició de l'edifici, no és difícil imaginar la terrible malenconia d'una reina que, probablement esquizofrènica, tindria molts moments de lucidesa. Rescatada fugaçment de l'oblit pels comuners, que van voler asseure en el tron ​​i fins i tot la van visitar a palau, la derrota de la causa revolucionària en 1521 va afegir un motiu més per donar l'esquena a la sobirana. El visitant encara pot observar per si mateix les empremtes d'aquest oblit recorrent els voltants de la plaça major, on les famililas nobles que van recolzar la lluita comunera van esborrar els seus escuts pairals per no deixar pistes a Carles V del seu suport a la reina boja.
Sobre l'actual carrer de Sant Antolín, un passadís elevat connectava el palau amb l'església del mateix nom, avui museu, el que permetia a la senyora Juana assistir als oficis religiosos sense haver de sortir al carrer (de fet, només va abandonar el palau durant uns mesos per una epidèmia de pesta a 1533). La llegenda diu que la reina solia sortir a la finestra de la torrassa del temple i als seus peus, els tordesillanos van erigir fa uns anys una estàtua de Donya Juana, potser volent compensar per tants anys d'oblit.
Per arribar al mirador de l'església de Sant Antolín cal pujar els 57 graons de la torrassa on, suposadament, Juana la Boja es deixava veure per recordar al poble que seguia captiva. A primera hora del capvespre, el sol espurneja en les tranquil · les aigües del Duero i la vista del viatger, com potser la de la reina cinc segles enrere, es perd en la vasta extensió de l'altiplà castellà, al cel velazqueño que convida a seguir endavant. El vent esvalota els cabells i insufla a l'ànim una desbordant sensació de llibertat que a la sobirana, així almenys prefereix imaginar el viatger, havia de reconciliar-fugaçment amb aquesta vida que no el van deixar viure.

[pestanya:el camí]
Tordesillas és al quilòmetre 182 de l'A-6 (carretera de la Corunya), a hora i mitja en cotxe des de Madrid.

[pestanya:una becaina]
El viatger va dormir al hotel Els Toreros (46 euros l'habitació doble), però el municipi ofereix al visitant força possibilitats d'allotjament. El millor és consultar el web turística de Tordesillas, www.tordesillas.net, tot un exemple de com brindar al visitant una informació útil i atractiva.

[pestanya:a taula parada]
Val la pena deixar-se caure pel Fogó de Santa Clara (És. Maria, 11, a tocar de la la plaça Major) per degustar una espatlla de lletó al forn amb patates panaderes (18 EUR) i regalar-se un bEURino de Toro. En els restaurants del centre històric els menús oscil · len entre els nou i els 15 EUR. Si el visitant es decanta per les tapes, l' "Barra Figón", a la plaça Pepe Zorita, té una bona barra a preus adequats (provar les patates farcides de bacallà o de carn). Per esmorzar, la coca de poma de l' "Bar Castella", Situat al damunt de l'anterior, és deliciosa. Si el viatger vol endur uns dolços típics, els bollos de fulla i el pa de llet no poden faltar en el seu equipatge.

[pestanya:molt recomanable]
Veure capvespre des de la marge esquerra del Duero, a l'esplanada al costat del pont de pedra, és una experiència inoblidable. Mentre les ombres amenacen les cases del tractat i l'església de Sant Antolín, el sol encén els pilars del pont i la brisa acompanya el murmuri de l'aigua. Tordesillas llueix com mai. És una mirada cara a cara amb la història.
-Per a qui vulgui conèixer més dades històriques sobre Joana la Boja i Tordesillas és un plaer escoltar els comentaris de Pili, la guia de l'església de Sant Antolín.
-Els llibres es recomana especialment: "Vida quotidiana i art al Palau de la Reina Juana I a Tordesillas", de Miquel Àngel Zalama. Universitat de Valladolid, i «Juana la Boja. La captiva de Tordesillas ", de Manuel Fernández Álvarez. I. Espasa, aquest últim més divulgatiu.
[pestanya:FINAL]

  • Compartir

Comentaris (5)

  • martin

    |

    Fantàstic reportatge sobre Tordesillas i la reina Joana. És un magnífic destí de cap de setmana

    Contestar

  • Chelo

    |

    Gràcies Ricardo per recordar-nos el nostre passat. Biene bé recordar-ho, doncs en ell es basa el nostre present i és un punt de partida per millorar o no el nostre futur. Em vaig sentir molt propera a les teves paraules quan vaig visitar aquest lloc històric.

    Contestar

  • Ricardo Coarasa

    |

    Tens raó en tot el que dius Chelo. M'alegra molt que les meves paraules et acompanyaran a Tordesillas i que et inspiressin. Per això vam crear aquesta revista fa ja gairebé cinc anys. Una salutació

    Contestar

  • MARIA

    |

    He estat a Tordesillas i l'estàtua de la reina Joana I de Castella, m'ha commogut enormement. Tant els metges com la seva pròpia família no van saber ni entendre ni tractar la malaltia que patia. Als seus familiars no els interessava en absolut, només volien el poder i els seus propis interessos polítics.

    Contestar

  • Mariam Rovira

    |

    Bé val la.pena visitar aquest castell…veure el torreon on va estar emcerrada…segons em van explicar des de alli Joana veia a un cavaller…. ( sera una mica romantic pensar-…) el poble el Castell de la Mota….jo vaig tenir l'oportunitat de fer la visita….em va agradar molt…la còmoda també..

    Contestar

Escriu un comentari