Capella de marbre i el robatori del riu Fènix

Per: Gerardo Bartolomé (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Durant més de 150 anys Argentina i Xile es van disputar la zona cordillerana de la Patagònia. Queixes, acusacions, trampes i fins amenaces es van aplicar sobre desenes de punts en litigi. Juntament amb la meva dona anàvem a visitar un dels punts més controvertits d'aquesta frontera. Es tracta d'un llac molt particular, perquè s'assenta en una estepa que forma un enorme hiat en el llarguíssima serralada. Els dos països havien acordat que els Andes serien seva frontera però, i allí ... On són les muntanyes? Només es tracta d'una estèril plana ondulada.

L'Acord de 1881 proposava el criteri de determinar la frontera pels alts cims o la divisòria d'aigües. A falta de pics s'havia definir que on les aigües desaguaran al Pacífic el territori li corresponia a Xile i on desaguaran a l'Atlàntic li corresponien a l'Argentina. Per desesperació dels primers exploradors argentins, aquest llac i tota la zona circumdant desaiguava al Pacífic, pel que li correspondria a Xile. Així estava la cosa en 1896.

Enfilem la nostra camioneta cap a una estada al costat que avui li correspon a l'Argentina, buscant conèixer el lloc on va ocórrer una de les més increïbles estratagemes de la història de la Patagònia: el robatori del riu Fènix.

Cavalcàvem prop de la riba, guiats per un gaucho coneixedor de la zona, 01:00 baqueano, buscàvem chenques, tombes indígenes. Amb el córrer de la tarda l'horitzó, sobre l'oest es va anar tenyint d'un color violaci. "És el vent que aixeca les cendres del volcà." Va assegurar el gaucho. Què volcà?
"Va ser terrible." Ens va dir la propietària del camp. En 1991 un llunyà volcà xilè, el Hudson, va entrar en erupció. El perpetu vent de l'oest, sense muntanyes que el frenés, va portar pluja de cendres que va cobrir la Patagònia fins a l'oceà Atlàntic, a gairebé quatre-cents quilòmetres de distància. Als voltants del llac es va dipositar un mantell de cendres de gairebé un metre de gruix. Van morir totes les ovelles. A la propera població dels Antics els sostres van sucumbir al pes i gran part de la gent va haver es evacuada. Del costat xilè les cendres embalsaron i desviar rius, sepultar cases i van deixar aïllats a molts colons. Molts anys el va portar a la zona recuperar-se de la terrible erupció.

Nosaltres seguim el nostre camí vorejant el llac, seva riba plena de petites pedres flotants. ¿Pedres flotants? Sí senyor. Pedra tosca

En 1896 Francisco Moreno, conegut com el Perito Moreno, explorar la zona. Li preocupava que aquesta estepa pogués quedar en mans de Xile per un petit factor: l'únic fil d'aigua de la zona, el riu Fènix, zigzaguejava però en lloc de deixar-se portar pel pendent general del sòl i enfilar cap a l'Atlàntic, inexplicablement doblegava cap a l'oest per desembocar en aquest enorme llac. Moreno ja s'havia internat al terreny xilè per assegurar-una cosa, aquest llac desaiguava al Pacífic. ¿Aquesta estepa li correspondria a Xile? "De cap manera!"Deu haver pensat el perit, i va idear una acció audaç i patriòtica però inescrupulosa.

Nosaltres seguim el nostre camí vorejant el llac, seva riba plena de petites pedres flotants. ¿Pedres flotants? Sí senyor. Pedra tosca. Alguna vegada va ser pedra incandescent llançada pel volcà que, en refredar ràpidament, va generar tants porus que internament conté més aire que pedra. Flota perquè és més lleugera que l'aigua. En la seva última erupció el Hudson no havia llançat pedres, només cendres. Estava clar que hi havia hagut moltes erupcions en la llarga història geològica de la zona.

Poc després del pas del Perit un grup de colons galeses, especialistes en la construcció de canals, es va posar a treballar en el precís lloc que Moreno els havia indicat. Palearon durant alguns dies fins a acabar el seu treball. Ara el riu Fènix corria cap a l'est ... cap a l'Atlàntic.

El sòl gris ens deia clarament que les cendres eren les culpables i els arbres sobre la llera vell ens permetien calcular que això es devia a una erupció

Del costat xilè seguim buscant evidència d'antigues erupcions del Hudson i el seu efecte sobre la zona. Un bosc mort, ofegat per un altre riu que la naturalesa havia canviat de curs. El sòl gris ens deia clarament que les cendres eren les culpables i els arbres sobre la llera vell ens permetien calcular que això es devia a una erupció ocorreguda fa, si més no, 80 anys.

Però el cas del Riu Fènix era diferent, no havia estat desviat pel volcà ... Es va produir un escàndol diplomàtic quan una expedició xilena va descobrir l'ardit argentí i tot va acabar en un arbitratge davant la corona britànica. El Rei anglès va manar a un experimentat home de l'exèrcit imperial que va recórrer la zona amb un representant de cada país. El coronel Robert Holdich va confirmar que el riu havia estat desviat artificialment. El Perito Moreno no ho va negar, era impossible fer-ho, però es va defensar dient que l'haver desviat el riu amb tan poca feina demostrava que les cendres d'una erupció podien fàcilment canviar el curs del riu. Potser, aventurar, en la seva història el riu havia corregut cap a l'Atlàntic i cap al Pacífic alternativament. Holdich el va mirar seriós; havia evidència de gran quantitat d'erupcions volcàniques. Moreno va arriscar encara més: El llac també està en un equilibri inestable; les cendres d'una gran erupció podrien tancar el desguàs oest i fer-ho desguassar cap a l'Atlàntic. Segons el perit, alli, causa de la inestabilitat de la zona, havia de descartar el criteri de divisòria d'aigües i aplicar un criteri més salomònic. Sense dir la seva Holdich va tornar a Anglaterra per redactar el seu informe.

Finalment, nostre periple al voltant del llac ens va portar a un lloc amb grans blocs de pedres semi submergits que mostraven cavernes de formes gòtiques. Estàvem en Capella de Marbre. Una llanxa ens va apropar a les roques. De prop es notava que l'aigua havia erosionat les pedres. Com? Les erupcions llancen grans quantitats de sofre a l'aigua del llac i aquesta químicament menja el marbre generant aquestes estranyes formes de catedrals. Estava clar que el Hudson llançava cendres des de feia milers d'anys.
En 1904 Sir Robert Holdich va llegir el laude britànic que definia la major part de la llarguíssima frontera argentí-xilena. En aquest punt de discòrdia la decisió havia estat la de dividir el llac al medi. L'anglès havia acceptat la tesi argentina. Per evitar majors discussions al mateix llac se li van donar noms diferents de tots dos costats. A les aigües argentines se les anomenava Llac Buenos Aires mentre que les aigües xilenes van rebre el nom de Llac General Carrera.

De tornada a Buenos Aires vaig consultar amb geòlegs. Em van assegurar que les modernes observacions demostraven que el riu Fènix mai havia fluid cap a l'Atlàntic. La hipòtesi del Perito Moreno no era certa ... però li va servir per convèncer Holdich.

Contacto@GerardoBartolome.com
Gerardo Bartolomé és viatger i escriptor. Per conèixer més d'ell i el seu treball ingressi a www.GerardoBartolome.com

  • Compartir

Comentaris (19)

  • Pablo Basanta

    |

    Per què eren els britànics els que feien els laudes? Quina és la relació amb Argentina i Xile?

    Contestar

  • Gerardo Bartolomé

    |

    En diverses oportunitats l'Argentina i Xile no van poder arribar a un acord sobre els seus límits i van acudir a tercers països com a àrbitres (alguna cosa comuna entre els països de Sud-amèrica). En el cas de la Puna l'àrbitre va ser EUA, a la Patagònia va ser Gran Bretanya i en 1978 el Vaticà va ser àrbitre al Canal del Beagle.

    Contestar

  • Ana Luisa Per tant

    |

    Em va encantar el relat Gerardo!!! Tot un patriota Moreno, inescrupoloso, però un gran patriota!!!

    Contestar

  • Gerardo Bartolomé

    |

    Gràcies Ana Luisa. Estas trampas o «avivadas criollas» (tan argentines…) són moneda comuna a tot judici. Un Arbitratge no és res més que un judici entre països però un judici per fi. Creu-me que no només Moreno cap trampa… Salutacions

    Contestar

  • Gerardo Bartolomé

    |

    En aquests moments un volcà està fent estralls al sud de Xile i Argentina. Situació similar a la que he descrit en aquest bloc. Des aquí els enviem una salutacions a les milers de persones que estan patint per les cendres del volcà Puyehue.

    Contestar

  • Joan Carles

    |

    I després diem que els xilens són uns lladres expansionistes.

    Contestar

  • Mariano Martínez

    |

    Un, Joan Carles. En aquest mateix conflicte de límits dels xilens havien fet diverses trampes. No obstant això, no comptaven que Moreno coneixia la zona molt millor que ells i les seves trampes van ser descobertes. D'altra banda, Les condicions favorables per l'Argentina van començar per l'expansionisme xilè, ells es van embarcar en la guerra del pacífic contra Bolívia i Perú, i van haver acceptar les condicions Argentines ja que no podrien haver afrontat dos fronts de guerra.

    Contestar

  • Mariano Martínez

    |

    Benvolgut Gerardo, és un gust comunicar-me amb vós per aquest mitjà. He leído tu libro «El Límite de las Mentiras», excel · lent treball. No he podido aún encontrar «La Traición de Darwin» pero espero leerlo pronto. I que veig que has estat allà et pregunto una cosa que no em queda clar. El desviament del riu Fenix ​​va ser revertit o quedar definitivament així. Per la foto que has sembla això últim. Salutacions. Marià.

    Contestar

  • Guillermo García

    |

    Bon dia, molt interessant article.
    Entiendo que la foto «Rio Fenix en la actualidad» es errónea ya que representa al rio Page a la vera de la R 40.
    Si us plau agrairé revisar.
    Moltes gràcies

    Contestar

  • Gerardo Bartolome

    |

    Guillermo. Quan tregui aquesta foto no les geolocalizaba amb gps pel que no puc assegurar que sigui un o altre. Sempre vaig suposar que era el Fenix. Tots dos creuen la R 40 molt a prop un de l'altre i el Page és un afluent del Fenix. A més veuràs que les dues fotos són molt semblants. No podria estar segur que la foto de Moreno sigui del Fenix ​​o l'Page encara que el seu llibre el titula Rio Fenix. Potser la toponímia moderna hagi canviat alguna cosa. Si estàs segur que la foto actual és del Page la canviem.

    Contestar

  • Gerardo Bartolome

    |

    Marià: el Rio Fenix ​​quedo desviat cap al Atlantico. Sobre el curs antic corre un de petit que corre cap al llac (i d'ahi al Pacifico) que l'hi dic Rio Fenix ​​Noi

    Contestar

  • Tomàs

    |

    Tan orgullosos que se senten els argentins del seu avantpassat lladregot. Bé, en els gens el tenen, i serà la seva perdició. La decadència anirà en crescendo.

    Contestar

  • javier Brandoli

    |

    Sent com som una revista que respecta totes les opinions, on hem deixat escrits en els quals se'ns insultava els creadors d'aquest projecte per respectar d'alguna manera el que tots pensen i per no fer de censura interessada, hem de deixar clar que ens oposem a aquest tipus de comentaris amb els que no compartim una sola paraula. Viajesalpasado és tot el contrari a aquest missatge anterior; és una revista que intenta tirar barreres, ensenyar el món i evitar estereotips. Ens agrada Argentina com ens agrada qualsevol lloc del món pel que faríem aquesta mateixa apreciació davant un atac tan genèric i irreal. En aquest cas, en cooncreto, els tres creadors d'aquestes pàgina, així com l'autor del post, Gerardo, argentí, Som fanàtics d'aquest a la terra Desitjant que cada vegada que torni.
    .

    Contestar

  • ricardo Coarasa

    |

    L'única decadència que estem disposats a censurar a VAP és la manca de curiositat i la que porta a generalitzacions absurdes i injustes, com totes les generalitzacions. Si a algú no se li pot retreure que hagi edulcorat el personatge del Perito Moreno és, precisament, Gerardo Bartolomé, qui malgrat la seva condició d'argentí no ha tingut inconvenients a documentar les seves mentides (i de fet ha publicat un llibre d'èxit al respecte). Aquesta actitud de fugir dels estereotips, de curiositat intel · lectual, d'honestedat davant la història, és la que aplaudim a VAP. I si alguna decadència és irrefrenable és la dels que veuen el món a través de l'estret interstici dels prejudicis. Els meus condol, Tomàs.

    Contestar

  • Gerardo Bartolomé

    |

    Tomàs: Fa vostè un trist paper.

    Contestar

  • Giuliano

    |

    Perito Moreno pocavergonya no un llatinoamericà. ASI Una gran instància de part que van robar de la Patagonia Xilena. Xile PERQUÈ AQUEST tipus permetre?.Hauríem Que idea anat a la guerra. En 1978 vam estar a punt de Que les armes hablaran.Triste Destinació abans de dos països de cultura i història Similars. Xile Perdut ha una part Important de Territori nacional trasandina amb La Que pecat que hagi de l'ONU Tir Disparat. Perú i Bolívia una estafa Qui militarment derrotés Oportunitats ha en dues Importants BESTIAR quotes territorials. Argentina siendo territorialmente mas extenso que Chile hubiera sido derrotada y otro «gallo nos cantarìa». Els argentins mai han guanyat una guerra i la ùltima per les illes Falklands al Atlàntic sud significar una derrota humiliant a costa de G Bretanya a qui Xile recolzés estratègicament.

    Contestar

  • Giuliano

    |

    Exacte! Argentina paìs que mai ha guanyat una guerra …la ùltima gran derrota per les Falklands…ha practicado el despojo sistemàtico «aprovechando»que Chile enfrentaba a la alianza secreta peruano-boliviana a quienes derrotara militarmente en dos oportunidades.

    Contestar

  • Maria

    |

    Benvolgut Bartolome, Que se sap de Clemente Onelli, de cas el també desviava dels rius a favor d'Argentina? I de Llac Posadas amb el Rio Furiós i Or? Que saps d'ells?
    Gràcies per la teva coneixement,M

    Contestar

Escriu un comentari