Viatge a «Les Galápagos» de la Patagònia

imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Davant aquella estranya pedra triangular el grup menjava animadament al campament mentre el sol es posava, ho fa molt tard en aquesta època de l'any al sud de la Patagònia. Cada un comptava anècdotes del seu llarg viatge. Un noi de cabell clar relatava la seva travessia per la pampa amb gauchos. Explicava com aquests havien caçat un estruç americà, un nyandú, amb les seves estranyes boleadoras per menjar-lo a la nit. "Els gauchos em van explicar que a la Patagònia hi havia un altre tipus d'estruç, un més noi. ¿Van veure vostès algun?". Un dels oficials va respondre: "És clar! És el que estem menjant. "Immediatament el noi de cabell clar es va posar dret i va començar a treure-li a tots els ossos del plat. Mentre la resta del grup el mirava atònit, el noi va anar a les escombraries i va recuperar el cap de l'animal i la majoria de les seves plomes grans. "Eureka!", va cridar amb satisfacció.

Això li va disparar la idea de la Biogeografia, clau per la qual el naturalista va desentranyar el misteri dels misteris: l'origen de les espècies per l'Evolució

Així, imagino jo, va ocórrer el graciós esdeveniment del descobriment del choique, com es diu actualment al estruç patagònic, el primer nom científic va ser Rhea darwinii en honor a Charles Darwin, aquest jove de cabells castanys que, en aquella vigília de Nadal a Port Desitjat, determinar que es tractava d'una espècie diferent de el ñandú pampeano. El descobriment va tenir molta més importància que la simple classificació d'una nova espècie. El estruç patagònic, molt semblant al pampeano, despertar el jove Charles la inquietud de per què espècies semblants viuen en territoris contigus. Això li va disparar la idea de la Biogeografia, clau per la qual el naturalista va desentranyar el misteri dels misteris: l'origen de les espècies per l'Evolució.

Des de les altures dels penya-segats ria dins del Desitjat observàvem aquesta estranya pedra triangular que indicava el lloc on la tripulació del Beagle va acampar en aquella tarda de 1834. La vista era absolutament colpidora. El fil d'aigua, el ampul · losament anomenat Riu Desitjat, corria entre blanquíssima sorra encaixonat en una profunda vall de pedres vermelles. Tot i estar a més trenta quilòmetres del mar un parell d'ocasions a l'any la màxima plenamar porta aigua marina-hi. Un d'aquests rars alineaments lunar-solars es donen prop del Nadal i va ser llavors que la tripulació del Beagle va poder navegar terra endins, en els seus pots en procura d'aigua potable que la marea entrant els allunyava més i més. En aquell lloc, que avui es diu "Miradors Darwin", l'artista del Beagle (Conrad Martens) va dibuixar el lloc del campament incloent l'estranya pedra triangular, per això estava jo tan segur d'estar veient el lloc exacte. "No crec haver vist mai un lloc més apartat del món que aquesta esquerda rocosa en l'extensa plana", escriu Darwin al seu diari i avui això segueix sent cert.

Nosaltres seguim a bord de la nostra camioneta rumb al poble de Port Desitjat, on la ria és ampla i profunda. Davant la nostra habitació de l'hotel teníem una altra estranya pedra, aquesta amb forma de I. "Britanny Rock" la va cridar Fitz Roy en un atac de patriotisme, avui se l'anomena Pedra Toba. En un altre dibuix de Conrad Martens apareix part de la tripulació caçant al peu d'aquesta pedra. En el dibuix s'aprecien maras, o llebres patagònica, avui difícils de trobar ja que van ser desplaçades per les lliures europees introduïdes a principis del segle XX.

Nosaltres seguim a bord de la nostra camioneta rumb al poble de Port Desitjat, on la ria és ampla i profunda

Mentre la tripulació del Beagle rellevava i mapeaba aquest port natural, nostre jove naturalista recol · lectava espècimens de la riquíssima fauna de la zona. Tal és així que molts la coneixen com "La Galápagos de la Patagònia". Uns joves amics meus van crear Darwin Expedicions, un emprendimiento turístic que porta els entusiastes turistes a conèixer la belleses que el naturalista va saber apreciar fa cent vuitanta anys. Una de les perles és "el mur dels corbs marins". Es tracta d'una paret de pedra on tres espècies de corbs marins nien fora de perill de qualsevol depredador terrestre. De desembre a febrer es troben alimentant les seves cries, qui ràpidament arriben a la grandària dels seus progenitors. Quan ens acostàvem, el més silenciosament que podíem, els corbs marins s'aturaven davant dels seus cries en senyal de protecció. No em vaig cansar de treure'ls fotos que realcessin els colors dels seus ulls i plomatge. A prop d'allà nedaven alguns llops marins i també van passar alguns dofins coneguts localment com toninas overas.

La clau de l'abundància d'espècies és que grans bancs de peixos trien l'abric de la ria per créixer i multiplicar-. Allà són presa dels mamífers marins i dels corbs marins nous des de els fàcil obtenir l'aliment que demanen les seves cries.

Tres dies ens quedem en el lloc, però és tant el que hi ha per veure que decidim deixar les ruïnes de l'antic i malmès assentament espanyol per a una altra oportunitat.

Tornarem a Port Desitjat a la recerca de més històries.

Contacto@GerardoBartolome.com
Gerardo Bartolomé és viatger i escriptor. Per conèixer més d'ell i el seu treball ingressi a www.GerardoBartolome.com

  • Compartir

Comentaris (3)

  • Blas Coves

    |

    Estupendes fotos d'animals, especialment les dels corbs marins. Les fotos d'aus són una de les meves passions com a aficionat, molt aficionat, a la fotografia.

    Contestar

  • Lorena

    |

    Fantàstic reportatge i magnífiques fotos sr. Bartolomé. Llegint-li m'entren encara més ganes de visitar la Patagònia. És segur viatjar pel teu compte per alli?

    Contestar

  • Gerardo Bartolome

    |

    Lorena, Blas.Gracias pels seus comentaris. M'encanta fotografiar aus, ja tinc 250 espècies argentines fotografiades.
    Respecte de viatjar a la Patagònia, és absolutament segur fer-ho. Les distàncies són grans i els costos també poden ser-ho, per tant, convé planejar bé.
    Siempre pienso en organizar tour para que los turistas conozcan «mi» Patagonia. Potser ho faci en el 2012.
    Salutacions des de l'Argentina

    Contestar

Escriu un comentari