Villas do Índic: la haima més bonica del mar
El fum de la foguera es barreja amb el de la barbacoa. Tots dos, quan els mires fixament, es barregen mentre ascendeixen al cel dissenyant formes imprecises entre les fogonades de petites cuques de llum. Cerca, aquesta nit la marea aquesta alta, les onades baten les petites pedres que divideixen terra i mar. Un grup de viatgers, cooperants que van venir des del fred Canada i que s'allotgen al lodge, arriba fins als maderos que es fan cendres i comencen a seure al voltant de les flames. A sobre de tots nosaltres la lluna comença a decréixer però és encara inflada com una pilota de gel. Corre una mica de vent. No s'escolta res que no siguin les avui dèbils rialles dels clients després d'una nit, l'anterior, on es van beure 40 mojitos i van acabar amb gairebé tres ampolles de tequila a aquestes hores en què un es va a dormir donant les bones tardes.
En aquesta cantonada cal muntar un bar d'aigua, sorra i foc
Jo faig mentre fotos per a la web de l'hotel observant tot allò. Avui aquell tros de platja és una haima, un lounge bar a la africana, un lloc bell i confortable en el qual gaudir de les nits i l'oceà. Em sento per un segon i recordo quan vaig arribar aquí i vaig pensar: "En aquesta cantonada cal muntar un bar d'aigua, sorra i foc ". Avui ja és una realitat.
L'Hotel Villas do Índic és el tipus d'hotel en el que m'agrada allotjar. M'agraden les coses naturals, amb encant, que fugen del luxe repetit encara que tots creguin que ells són els originals. El pitjor que pot tenir un lloc per ser oblidat és no voler ser oblidat. La major part d'hotels en què vaig estar en la meva vida barallaven per ser millors sense entendre que empataven en excel · lents i repetibles amb tots els que juguen la seva lliga de detall artificials.
El pitjor que pot tenir un lloc per ser oblidat és no voler ser oblidat
Sempre em sembla curiós els milers d'euros que la gent es deixa en ells sense entendre que almenys el preu tota la resta és tan irreal com il · localitzable. La majoria d'aquells llocs, en el "check out", indiquen al client el número de compte i el país en el qual han realitzat el pagament perquè no tinguin problemes en ensenyar després als veïns les diapositives d'un lloc sense nom. Ser bo i ser diferent és el que fa a un lloc màgic. Tan difícil només imaginar.
El Villas do Índic té una banyera jacuzzi a la qual fer el curs de busseig a les cambres de bany; no trobaran un equip d'animació cultural que et pregunta si prefereixes avorrir sol o prefereixes avorrir-te amb ells fent salts a la piscina; i no busquin allà tampoc un lloc on els amos recorren les meses preocupats per semblar preocupats.
No et molestis, deia en un cartell que ningú va pintar
No és aquest l'hotel que jo vaig conèixer fa dos anys. Vaig arribar amb un grup de viatgers de Zimbabwe, després creuar un bon tros d'Àfrica ia, i em va enganxar la llibertat que es respirava en aquell lloc. El lloc és bonic, lindísimo, amb habitacions cuidades al detall, un restaurant de menjar excel · lent i una piscina i mar d'aigua clara i càlida. Però el que més m'agrado és que vaig entendre que l'única regla que em imposaven era pròpia i no estava escrita: "Et molesta a", deia en un cartell que ningú va pintar.
Avui aquell petit bar en el qual sempre hi ha una foguera encesa esperant a la nit sembla complir aquesta regla. Una mica de sorra, milers d'estrelles i l'oceà mar dient "no et molestis". I a mi em sembla el lloc amb més encant del món i perquè entenc que no ho és i no ho vol ser estic convençut que així és. Hotel Villas do Índic.
Comentaris (2)
Juan Antonio Portillo
| #
Quin, vagi…… aquest matí m'heu regalat bells i bonics relats….. he estat en aquest lloc on «no et molestis» i m'ha encantat el missatge…….
Abraçades Javier i segueix gaudint
Contestar
Lydia
| #
Donen ganes de pujar a un avió i plantar-hi.
Contestar