Vladivostok: lluny de la resta del món
A 9.288 quilòmetres de Moscou, una parella d'adolescents es besa davant d'una platja gelada on el Pacífic trenca les seves últimes onades. Els soldats russos beuen vodka en els locals de moda, les dones caminen amb la mateixa gràcia que a la Plaça Roja i els nens juguen al passeig marítim sense entendre que Vladivostok està més enllà del que podem assimilar al territori d'un mateix país.
Però irremeiablement, aquest lloc segueix sent Rússia. El transsiberià transporta cors trencats d'un lloc a l'altre del món, perquè gairebé 10.000 quilòmetres són, fins i tot per als russos, un món just abastable. La ciutat s'enfronta als seus hiverns, a la seua història, al seu oblit. Quan vaig arribar a Vladivostok vaig descobrir una ciutat que desafia tot això amb una naturalitat admirable. Els cafès són plens de joves i sona música als carrers. És una forma de reinventar, de sobreviure allà, a l'extrem del mapa, de qualsevol mapa.
En la mirada dels habitants encara hi ha una resplendor de bombes, com si no volguessin admetre que fa temps va acabar la Guerra Freda.
D'altra banda, els vaixells armats estan amarrats al port ia la mirada dels habitants encara hi ha una resplendor de bombes, com si no volguessin admetre que fa temps va acabar la Guerra Freda. Vladivostok és una ciutat de dues velocitats. Una es refugia a l'abric les botigues de moda o en un ordinador amb Internet. L'altra segueix ancorada als seus museus amb forma de submarí i s'alegra en la seva solitud, en el seu orgull bèl · lic. Uns surten a ballar, altres aviven les flames enceses que recorden els morts de les guerres. Uns volen oblidar, altres ja no poden més que recordar. Ahir i demà, botes militars i talons d'agulla, estàtues de pedra i nits de vidre. Vladivostok lliura la seva pròpia batalla per definir, indiferent amb la indiferència de la resta del món, sentint a Rússia encara que Rússia gairebé s'oblidi de sentir, lluny de tot, molt lluny, com en un altre planeta, com aquests dos adolescents que es feien un petó sense saber que estaven a 9.288 quilòmetres de Moscou. "I a ells que més els dóna?", pensament.
Comentaris (9)
Viatges de Primera
| #
Felicitats, un article ple de màgia en forma i fons! A més, ens encanta el nom de la secció!
Contestar
Daniel Landa
| #
Viatges de Primera, moltes gràcies pel teu comentari.
Contestar
Nacho
| #
Gràcies Dani, m'has portat tan lluny… que m'ha suposat una font imminent d'inspiració, per desitjar amb força el que reso sigui la destinació final dels meus caps. Sense ser-hi, ho he vist. Brutal.
Contestar
Joan
| #
Bonic article. Una de les coses que més m'atreia de la meva fallit transsiberiano era seure en aquelles platges de la fi del món, mirant cap a fora del mapa, mes a les antípodes que les geogràfiques.
Contestar
Berta.
| #
A aquesta gent la batalla de Stalingrad els ha de sonar a xinès. Les enxampa al doble d'on visc jo.
Contestar
SERGI
| #
Molt poètic l'article, però com en tants de llocs molt llunyans, tota aquesta malenconia està més en el paper (o en la imaginació de qui escriu) que en la realitat.
Vladivostok està des de fa un parell de dècades, més a prop que mai, tant per al rus, com per a l'estranger. Dejó ya de ser «zakritiy gorad» (una mena de 'ciutat tancada') com diuen els russos i que implicava que tot i ser rus es necessitava un permís especial per viatjar-hi (en aquest cas per ser una base naval militar estratègica) i com de fet encara segueix succeint amb diferents llocs, ciutats o fins i tot una regió, en l'actualitat russa (la ciutat de Tiksi, la regió de Chikotka,…). Tan a prop com que Aeroflot i Transaero ofereixen des de Moscou diversos vols directes diaris (8 hores) a més d'alguna altra companyia. Ara a més aterres en el nou aeroport que està a l'altura d'un aeroport de ciutat mitjana espanyola.
Vladivostok és una ciutat moderna i dinàmica (almenys per als estàndards russos i de l'est d'Europa) i ho sé de bona font doncs he estat en moltes ocasions, ja que la meva promesa és nata d'allà i la seva família habita a 500km al nord de Vladivostok (si l'autor de l'article hagués estat per aquest nord de Primorskiy Krai (regió de la qual Vladivostok és la capital), més enllà de Ternei i on comença la taigà russa i es pot anar a pescar a rius on, si et porten, no hi ha una sola ànima més, que hagués escrit?! (i no ho dic pq ho hagi llegit, he estat allà i no invoco als fats de la fantasia literària per això). I és exagerar per exarcebar els somnis del lector habitual que viatja poc (economia obliga) o no molt lluny, és senzill, però és un furt a la realitat.
És sabut pel viatger experimentat, que d'una guia de viatges no trauràs res de bo (la millor inversió és no comprar una), pero parece que ese estilo de «confin del mundo» y de violines melancólicos sonando de fondo, s'imposa cada vegada més també a la xarxa… Des del meu punt de vista, és una pena.
Para el que quiera ir un poco más allá de la realidad de la red y de las guías que hablan de un «Planeta solitario» (encara que et portin per milions al mateix lloc, tants com lectors) es pot reservar amb temps d'antelació i en temporada mitjana o baixa (fora d'estiu i de Nadal) un vol de Madrid, Barcelona o Màlaga (i suposo que d'alguna ciutat més) un vol d'anada i tornada a Vladivostok amb Aeroflot (amb escala a Moscou-Sheremetyevo) per al voltant de 600 € (el primer vol pot aparèixer de vegades com Air Europa i fins i tot ser-ho de veritat, doncs les dues són de Sky Team). Recomano, després de passar 2 l' 3 dies de rigor a Vladivostok agafar un autobús cap al nord (o idealment fent autoestop) en direcció a Arsenev i Dal'negorsk. Pel camí (i per això recomano el autoestop) un podrà aturar-no ja en aquestes ciutats, sinó també en llocs més petits, on trobarà (a més de 0 turístic, doncs jo encara no vaig veure mai 1) la «verdadera» Rusia (soviètica si es vol), amb depauperades localitats, però amb gent que després de trencar aquesta primera impressió gèlida, tenen un gran cor i hospitalitat. És cert que molt més si saps rus, però bé, recomano portar un diccionari rus-català, que us traurà de més d'una dificultat i ajudarà a esprémer més el feedback amb la gent, ja que rarament es troba a algú que parli anglès (de totes maneres donat qu al nostre país tot just el parla ningú, això tampoc suposa cap desavantatge extra).
Para los que quieran «más», en una població pel nord (més enllà de Dal'negorsk, però no recordo el nom) hi ha un servei d'helicòpter subvencionat per l'estat (literalment per quatre duros), que porta a la gent a algunes de les poblacions més aïllades (del nord) de la regió (això si reserves per telèfon, amb prou antelació i només parlen en rus, encara que pots volar siguis d'on siguis). El servei es dóna pq sovint no es pot passar per mesos ni en 4×4 pq les pluges escombren el tobogan de terra que fa de pista de connexió.
I tot i que amb el que s'ha dit (i només és el principi del que un pot fer) podrien començar a sonar els violins (i no per Vladivostok, mare meva, si això és gairebé com anar a Bratislava!) prefereixo que no ho facin i que sigui cada un que ho visqui amb la intensitat que ho senti, en lloc de jactarme amb el meu prosa. Però allà cadascú… amb el seu estil.
Salutacions i bons viatges
Contestar
Daniel Landa
| #
Hola SERGI:
Llegeixo que no t'agrada el meu estil, l'accepto, només faltava. Però aquesta malvolença no l'acabo d'entendre.
No acabes d'explicar què és el que et molesta. Que penses que el meu article és malenconiós i tu no penses que Vladivostok ho sigui, val, perfecte.
Jo no he negat que sigui una ciutat moderna o dinàmica: "Els cafès són plens de joves i sona música als carrers." Dic que hi ha una atmosfera bèl·lica, la qual cosa és obvi traient el cap al port o veient les flames enceses als caiguts i els museus de guerra en lloc preferent. Però de cap manera he criticat jo als russos. Mai ho he fet. M'apassiona Rússia i m'apassiona Vladivostok. veuràs, Sergi, el que explico intento mostrar-ho en imatges, com has pogut veure en el vídeo, la qual cosa més enllà de "la meva imaginació", són testimonis gravats.
Jo no portava una guia de viatges (cosa que no va demonitzar, per cert), ni l'article fa cap referència a res que no hagi viscut en primera persona i a diferència de tu, en lloc d'aquest vol que agafes de 600 € jo vaig prendre el transsiberià, on la gent em va explicar les històries que aquí suggereixo, on la distància amb tren, per a alguns que no tenen aquests 600 € -amb els que tu vas i vienes-, deja «corazones rotos», amb famílies plorant a l'andana. Perquè 9.000 kms és molta distància per a molts russos amb els que segurament tu no has tractat. T'asseguro que no l'he llegit en cap guia i per cert, t'animo a viatjar alguna vegada en el transsiberià, si no ho has fet. Pots veure el vídeo aquí, on surt la gent que et dic, perquè vegis que aquesta tristesa tampoc m'ho invento: https://www.viajesalpasado.com/transiberiano-un-viaje-de-tundra-y-vodka/
Jo no he estat a Primorskiy Krai, però he estat bastant més al nord d'allí, a la Península de Kamchatka i per cert, he estat allà a l'hivern. És una Rússia molt autèntica on almenys l'any 2007 havia encara llocs no accessibles als civils, no sé si avui segueixen sent "zakritiy gorad", com has apuntat que criden a les ciutats tancades. En aquest cas eren només petits llogarets o bases militars. I perquè vegis que tampoc és fruit de la meva imaginació et deixo un nou document videogràfic: https://www.viajesalpasado.com/kamchatka-entre-la-bruma/
Et recomano que viatges allà amb la teva promesa. Però he de prevenir d'alguna cosa, Kamchatka també té un punt molt poètic.
Contestar
SERGI
| #
De Hola Daniel,
Agraeixo que t'hagis pres el temps de contestar i exposar el teu punt de vista (amb sinceritat no ho esperava). Encara que no crec que el meu comentari arribés a la malvolença (però cert és que de vegades puc ser bastant mordaç). Vaig fer una part del transsiberià (Vladivostok Irkutsk és una 2009, ja que no tenia temps de fer-ho tot i vaig pensar que seria més interessant la part siberiana i del far east i en efecte em va semblar un viatge molt interessant i recomanable, de fet aquest primer viatge a Rússia és d'on va néixer el meu amor per Rússia i que va fer que seguís repetint i donés peu a que conegués la que ara és la meva promesa de Primorskiy Krai). Quant als diners emprat en vols o tren, pots donar un cop de ullada tu mateix en els cercadors. un Moscou – Vladivostok (aquest) venda 10 mesos a l'any per 170 € (aprox) ara mateix i jo ho vaig arribar a comprar per 125 € (l'any passat). Com saps ja que has fet el transsiberià, no crec que ni a platskaart (3a classe) pugui batre això o com a molt per aquí ronda (i en lloc de 6 dies i mig, que no tots els russos tenen, rebaixes a 8 hores). Crec que excepte trams curts o mitjans, el transsiberià de cap a cap queda per romàntics viatgers (i el recomano) o per russos no gaire al dia de les noves tecnologies i la compra de vols (que n'hi ha a puntades). Quan dic que vaig prendre l'avió és pq després d'aquesta romàntica i fantàstica primera vegada, em semblaria absurd tirar-me gairebé una setmana al tren cada vegada que he hagut d'anar a Vladivostok, però per descomptat recomano sempre el tren a l'avió, o qualsevol bus / furgoneta, per desplaçar-se per terra en qualsevol punt del planeta. I com a mètode favorit (per a mi) l'autoestop, que va ser una de les sorpreses més grates i inesperades en els meus viatges.
I gràcies pel consell sobre Kamchatka. És tan cert que, casualitats de la vida, aquestes són les meves vacances aquest agost: Illa de Sakhalin i Kamchatka. He triat estiu doncs tinc intenció de pujar alguns dels volcans per aquí, que no conviden gaire a l'hivern, encara que segur que el paisatge nevat és fantàstic en aquesta època. I de fet anem amb Irina.
Però després d'aquest perllongat preàmbul (sempre he estat nefast per resumir) lo que me «»molestó»» (a posta entre dues dobles cometes, doncs és d'agrair poder llegir de viatges i no de tantes ximpleries com un pot trobar a la xarxa o TV) és que molt sovint em trobo amb el que al meu parer és una exageració del lirisme, «confinidad» del lugar o de lo que allí uno encuentra.
Encara que per descomptat com tot això depèn de la percepció i opinió de cada un, tant tu ets a la veritat com també ho estic jo (però també he volgut expressar el meu punt de vista). I és que com a els espanyol mitjà, i de la mà 99% de tots aquests llocs des de la seva butaca, crec que aquests articles o reportatges que proliferen en aquest estil literari o narratiu semblant, tendeix a fabulizar una mica o molt sobre el destí comentat (potser sigui per fer més amena la lectura, que es fa). El cas més típic, Àfrica. Just avui estava posada la tele a casa i veia caure un munt de tòpics en tromba. He tenido la suerte de viajar en ese continente por más de dos años y puedo decir que no hay lugar más maltratado por los «violines de fondo» que los paises del África sub sahariana. Molts dels reportatges que els tracten (com a destinació de viatge o per explicar alguna història) provoquen xafogor en què la coneix una mica (i en dos anys per aquí puc dir que només la conec una miqueta però suficient per reirme o acalorarme amb el que s'explica sovint). Però em desviament, tornem a Vladivostok. El punt és que per descomptat parlem de la teva opinió i la meva, com n'hi ha de tants, però simplement és que a llocs tan accessibles, moderns i fins i tot propers culturalment donar-los aquest bany místic, no sé, no em va. Però és clar és el teu bloc, així que endavant, però els comentaris oberts tenen això.
Si haguessis escrit de qualsevol altre lloc no hauria replicat, però el meu vas agafar amb temps i parlant del meu estimat Primorskiy Krai, així que no vaig poder passar per alt donar la meva opinió. Potser una mica canyera? Bé, tampoc tant i va bé una mica de contrast. A més vaig voler deixar unes quantes pinzellades d'informació força útil, no per fer-me el saberut o el Willy Fog, sinó per sincerament proporcionar dades poc coneguts a qui li pogués interessar furgar més a fons en la regió.
Encara que només sigui per això, crec que val la pena l'encreuament d'opinions. Bones viatges a tots,
Contestar
Daniel Landa
| #
Tot perfecte Sergi!
Només em permeto aclarir-te que la lírica no està renyida amb la realitat en segons quins llocs. Pero de hecho creo que este artículo que te «»molestó»» (dobles cometes;) parla precisament de les dues velocitats de Vladivostok, la qual està ancorada en el passat i la moderna. Sostinc que vaig percebre les dues coses i això és el que que vaig explicar, amb un estil que serà per a gustos. Res més.
Tancat el tema, que en el tant, et recomano que viatges al nord de Kamtxatka, que t'acostis als volcans i a les poblacions dels Aveny. Al, un poble que a l'hivern és com viatjar a un altre planeta!! Si us plau, saluda Rússia de la meva part.
Contestar