Em bastava seure a la platja, tot sol, i deixar que els atrevits pingüins s'acostessin a tafanejar. Podia tenir-los al meu costat mirant-me, realment a prop. Si hagués estirat el braç, els obria tocat.

Vila de les Estrelles sonava a conte, a fantasia. El seu nom era tan irreal com el lloc on s'havia instal · lat i nosaltres ens dirigíem allà. Estàvem a punt de pujar a un avió per viatjar a l'Antàrtida.

Dos grups d'homes de diferents països, cultures i preparació, liderats per dos caps amb concepcions molt diferents del lideratge i de l'exploració, van prendre part en un duel èpic que es va desenvolupar a la regió més freda, desolada i erma del món conegut: l'Antàrtida