El so del foc trenca el silenci. Està allotjat en una estufa quadrada de ferro. El foc és el cor de la llar mongol, la iurta o "ger", orgull i base del seu estil de vida.

Vaig viatjar a Mongòlia per mirar als ulls a aquesta gent que viu a 40 graus sota zero al mig de la plana, a aquesta gent que té tan poca inclinació a les coses que canvia la seva casa de lloc cada sis mesos.

Va passar de cop i volta per les urgències de la calor. Aquest any es va avançar el "part" i allà estàvem nosaltres intentant entendre aquell néixer. Gairebé el més interessant era observar com ho observaven ells. El culte a aquesta harmonia; el delicat moviment de milers de persones capaces de caminar mirant al cel sense ensopegar; el silenci impossible quan hi ha tants, molts, deambulant en el teu entorn; la cura amb el que tocaven les flors; els centenars de persones que trobem en diverses ciutats arreglats amb els seus vestits tradicionals per la seva cita amb un arbre. Així, tan simple, un arbre.

Els rohinyás porten a Myanmar diversos segles i la seva població actual duplica la islandesa. S'assenten en un territori abundant en cobejades matèries primeres, però viuen en camps de concentració i se'ls impedeix tenir fills