De sobte, quan ja es colava a la matinada al dia, entre la foscor i el clar, va aparèixer una llarga fila de monjos carregant les seves túniques taronges com si la tela els naixés de les seves espatlles, en una absoluta falta de soroll en el qual només se sentien els passos, la respiració i el tres i no de les seves cistells. Em va semblar una imatge bella, serena.