Sèrie Pacífic en DVD i Blueray
El mundo de equipaje. El primer libro de Ediciones ViajesalpasadoEl Maconde Africano de Javier Brandoli. Un libro de Ediciones Viajesalpasado

Namíbia: encara dues nits i 6 núvols de pols

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
A Namíbia les distàncies són pols. Es calculen a ull, o això compten a el menys que fan les aus quan travessen les llargues tàlvegs de fusta i sal amb la paüra de equivocar-se i arribar a un lloc. No hi ha temps a Namíbia, no és possible, no ho permeten els dies morts que sempre han d'arribar. I com fer llavors? "No hi ha manera, res es fa perquè res passi. Així ocorre tot ", ens contestaven uns ulls.
  • Compartir
 
 

Aquelles belles fotos de South Luangwa

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
Un país que té molt de la meva imatge i el meu cor en aquest continent. Sempre em costa entrar i d'alguna manera mai em deixa anar. Ara també, per avaries, per compromisos i perquè Zàmbia mai sé del tot on acaba. south Luangwa, com ja ho va ser el parc del Lower Zambeze, aniran sempre amb mi, aniran sempre en el meu record d'Àfrica.
  • Compartir
 
 

I 25.000 quilòmetres després… llegó el fin
Per: Javier Brandoli (text i fotos)

mirábamos el mar, que en L`Agulhas se mece violento, en busca de las inexistentes sombras del horizonte. Y al entender que no estaban, que allí no hay rincones, entendimos que se acababa el camino y que habíamos llegado a nuestro destino. Y sentimos la emoción del niño que sueña y la del adulto que hace realidad sus sueños. Lo habíamos hecho, estàvem allà.
  • Compartir
 

La millor posta de sol que vaig veure a l'Àfrica
Per: Javier Brandoli (text i fotos)

Era un hotel nuevo, Mkulo, l' 15 euros el cuarto, que tenía un restaurante con grandes lazos en las sillas y lustrosas jardineras en el parking. No obstant això, pronto descubrimos que nuestro cuarto olía a cloaca. El limpio agujero en el suelo que era el retrete desprendía un olor que ocupaba todo el pequeño dormitorio hasta casi dar arcadas.
  • Compartir
 

Sud d'Etiòpia: la tribu de les mirades mortes
Per: Javier Brandoli (text i fotos)

I dies després baixem a Konso i ens vam creuar per casualitat amb els samai. Estàvem asseguts en un bar rústic quan van aparèixer espectres com jo mai havia contemplat. No semblaven homes ni bèsties, semblaven motlles d'argila que amb prou feines feien ombra. I tota la gent de Konso va començar a envoltar-los i a mirar-los com es mira als fantasmes.
  • Compartir
 

Últims tweets

No tweets trobat.