Després dels càntics regionals i exaltació de l'amistat de la nit anterior, partim per Trieste i parem abans a Brescia. Brescia és una d'aquelles meravelles que Itàlia té escampades per el seu mapa. Tan bella com real amb el seu mercat dels dissabtes on un contemplava amb un somriure que el desordre no és només una cosa ibèrica, és una cosa mediterrània.

Una tarda de novembre meu amic Víctor Hugo va aparèixer a la meva casa de Maputo i em va parlar d'un mapa. Em va dir exactament: "A casa meva d'Açores tinc des de fa anys penjat un mapa on vaig assenyalar algunes rutes que volia fer pel món. Ha arribat l'hora de fer la primera.