Veracruz és el principi i el final de la presència espanyola a Mèxic. En les seves costes van desembarcar les naus d'Hernán Cortés i allà segueix en peu el darrer baluard colonial, el fort de Sant Joan d'Ulúa, on es va arriar per última vegada la bandera espanyola.

Algunes muntanyes semblen portar en el seu nom una maledicció, com si arrosseguessin una implacable condemna o pesés sobre aquestes un anatema bíblic, però n'hi ha prou amb escoltar el seu nom per sentir irremissiblement atret per elles. Em va passar al seu dia amb els Inferns i la Maladeta, al Pirineu aragonès, i, més recentment, amb la Maliciosa, a Guadarrama.

Els pobles tenen formes de viure i, també, de morir. Només cal fer un tomb pels seus cementiris. El d'Arlington és molt revelador de l'ànima americana, sempre orgullosa del seu patriotisme i els seus herois. Els noms dels 300.000 caiguts, orfes d'històries, atordeixen al visitant. Però les seves làpides estan pulcrament alineades entre praderies de gespa tallada al mil · límetre, a l'ombra d'arbres centenaris i amb unes vistes gens menyspreables. La mort també pot ser confortable. És l'americà camí de la mort.

Una jove princesa decapitada per negar-se a casar amb un sarraí. Un barranc de santuaris camuflats a la roca, d'ermitans d'esquena al món, de llegendes i tradicions ancestrals. VAP recorre els escenaris del martiri de Santa Orosia a l'Alt Aragó.