El destí ha de tenir comptes pendents amb Tingri, l'última parada al Tibet profund abans d'arribar a la frontera amb Nepal. D'altra manera no s'entén que l'hagi ruixat de pesar de forma tan descarnada. Miris on miris, la mateixa neguit, idèntic desànim. El futur només arriba fins on es perd la vista: una pista polsegosa que sembla una condemna. Cap a on fugir? No vaig treure fotografies. No calia.

Entre les ciutats californianes de Monterey i Carmel, el Pacífic es mostra brau i irat. La 17 Mile Drive (ruta de les 17 milles) sorteja algunes de les mansions més exclusives del món, vorejant badies enganyoses pròdigues en naufragis, cassola a la vista de les foques i lleons marins. El punt culminant és l'inquietant The Lone Cypress, un solitari xiprer pujat en un penya-segat des de fa més de 250 anys, que passa per ser l'arbre més fotografiat del món.

I Rongbuk, els ulls espurnejants dels gossos salvatges aguaiten al turista que s'aventura en la foscor; posar-se una lentilla és un espectacle de màgia negra; qualsevol comistrajo, una menja i dormir, obstinació impossible. Centenars d'ampolles de cervesa buides-a 5.000 metres d'alçada, afortunadament, també es dóna de beure a l'assedegat- s'amunteguen formant un mur amb les millors vistes del món: una alba a l'Everest.