"Tinc pels més feliços que hagi viscut mai els dies en què, amb la meva miserable farcell a l'espatlla, vagabundejava per muntanyes i valls en el meravellós país de les neus ". De vegades, una simple frase és suficient per creuar mig món a la recerca d'uns paisatges somiats. El viatger, mentre vola de Katmandú a Lhasa, la capital del Tibet, no deixa de donar voltes a aquestes paraules d'Alexandra David-Néel, la primera dona europea que va aconseguir entrar a la ciutat prohibida, disfressada de captaire, en el ja llunyà 1924.

Portsmouth és la ciutat portuària des d'on van salpar els vaixells de transport plens de 4.000 llanxes de desembarcament, les drassanes on va començar tot, el port on milers d'homes van consumir les seves últimes hores de vida aquest 6 de juny de 1944 abans de posar rumb al cor de l'Europa sotmesa pels nazis.

Un dominic disposat a somiar. Un marí amb una aventura temerària sota el braç. Un frare que vol creure. Un estranger cansat que ningú li crea. Fra Diego de Deza. Cristòfor Colom. Estem a Salamanca, en l'any de gràcia de 1486.