Hi ha una geografia de les paraules que sedueix amb la mateixa intensitat que els mapes i les històries que obren maletes i tanquen prejudicis. És una geografia de noms rotunds i enigmàtics, de paraules que t'atreuen de forma irremeiable abans ni tan sols de situar-les en una bola del món.

Cal intentar tornar als llocs on la natura t'ha rebutjat o ha intentat confondre't. Un camí equivocat, uns núvols amenaçadors o un contratemps inesperat només són un punt ia part, uns passos ajornats per a un dia sense data.

Aquella dona que venia cap a nosaltres amb la botella de plàstic plena es comportava, veritablement, com si de la seva aixeta sempre sortís aigua i aquesta hospitalitat que nosaltres hem oblidat fa temps m'admirava i, al mateix temps, em desconcertava.