Va protagonitzar una de les majors gestes de tots els temps, la conquesta de l'imperi asteca, que empetiteix a la més agosarada pel·lícula d'aventures. Però, però, les portes de la glòria estan tancades per a ell.
En Cuernavaca fa olor de flor ja primavera i els seus carrers del centre històric semblen dibuixades a pinzell. És una ciutat per la que fa mal passar pressa. Hernán Cortés sabia el que es feia quan va aixecar aquí la seva residència, el descans del guerrer, un altre miratge al cap ia la fi, doncs el conqueridor de Mèxic sabia que era ja massa tard per esdevenir un terratinent sedentari.
L'antiga ciutat olmeca és, sobretot, del seu patrimoni cultural 200 metres quadrats de murals que van deixar constància de la desaparició de la ciutat després d'una cruenta batalla amb els teotihuacanos, seus enemics acèrrims.
Un, que estima a Mèxic amb les seves virtuts i els seus defectes, està ja una mica cansat d'escoltar anatemes sobre la inseguretat al DF. Només cal fer una simple cerca a Google amb les paraules "inseguretat DF". Gairebé tres milions d'entrades.
Per a un espanyol resulta complicat sentir-se estranger a Mèxic. Són demasidos llaços els que ens uneixen. Però si hi ha una ciutat on és impossible intuir foraster és Pobla, segurament la més espanyola de les ciutats mexicanes. Llevat que sigui 15 de setembre.
Caminar costa amunt per l'empedrat del barri dels Castells en direcció a l'església de Santa Prisca és una sobredosi d'aromes colonials amanits per la qual segueix sent principal senyal d'identitat de Taxco: la plata
En poques ciutats una estàtua és tan reveladora de la seva idiosincràsia com a Tlaxcala. Els seus avantpassats es van aliar amb Hernán Cortés per enderrocar l'hegemonia asteca, però l'únic monument que recorda els fets és una estàtua de Xicoténcatl "El jove", el fill del cacic que es va rebel · lar contra el conqueridor i va ser penjat per això.