Tot el viatge va ser un trencament d'estereotips, des dels alemanys retozar per l'herba fins al cementiri amb bicicletes i esportistes, des de la nostra amiga malalta rient, fent broma i abraçant-nos amb cura fins a la il·lusió sincera de la seva família que, lluny del núvol de tristesa imaginada, ens van tendir els braços d'una alegria de veritat.

La felicidad quedaba dentro del desorden, el premio parecía exclusivo de quien se hubiera dejado perder. Nos acordamos entonces de que en la plaza principal, donde empieza una calle angosta por la que deambulan vagabundos atemporales, enfrente de un monumento a las batallas navales de Chile, está el Palacio de Justicia.

Jane me contó, mientras iba sacando café, papaies, tostadas, mantequilla, mangos y yo la iba siguiendo plátano en mano, que, más allá de fales y playas, de mercadillos ambulantes y de palmeras que rozan el mar, en Savaii había “un milagro”-.