En els parcs de Zàmbia s'escolta i contempla als lleons en les seves rutines de caça i migdiada. Els animals semblen amos de tot, d'una naturalesa que frega la perfeccción. Potser Kenya i Tanzània tinguin parcs més espectaculars i més plens de vida salvatge, però a Zàmbia vaig fer els meus favorits safaris, especialment en els fabulosos Lower Zambezi i South Luangwa.

Zimbabwe és pols i pedra. Un país gairebé mort, un fantasma que sobreviu per inèrcia, per salvatge. El seu camp és cruel, agradable, desordenat. Zimbabwe és l'Àfrica d'ahir. La seva gent són cultes i simpàtiques però en els seus rostres s'intueix el desencant de tot el que no els permeten ser. Zimbabwe es mata en el seu passat sense saber si tornarà a néixer.

Moçambic va ser la meva casa durant més de dos anys i mig. Un país ple de contrastos que divaguen entre diluir o renéixer. Pot ser la gran joia de el sud d'Àfrica si ells decideixen de veritat apostar per això. Moçambic ha de decidir el que vol ser.

Els parcs de Botswana són mítics per la seva gairebé perfeccción. L'Okavango és un desert inundat d'aigua que no cal perdre. Res té lògica en aquest lloc. Nxai Pa un dels millors secrets d'aquest continent.