Sèrie Pacífic en DVD i Blueray
El mundo de equipaje. El primer libro de Ediciones ViajesalpasadoEl Maconde Africano de Javier Brandoli. Un libro de Ediciones Viajesalpasado

A poc a poc

Per: Javier Brandoli
I entre mitges pas tot i de tot, que mai en aquella ruta que és la tercera vegada que la feia passaven tantes coses en el meu entorn. Era com si tot tingués resposta perquè res era preguntat. I el sol es va aixecar amb nosaltres i, cosa de fer-ho tot tan lent, sempre ens va estar esperant.
  • Compartir
 

Namíbia: encara dues nits i 6 núvols de pols

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
A Namíbia les distàncies són pols. Es calculen a ull, o això compten a el menys que fan les aus quan travessen les llargues tàlvegs de fusta i sal amb la paüra de equivocar-se i arribar a un lloc. No hi ha temps a Namíbia, no és possible, no ho permeten els dies morts que sempre han d'arribar. I com fer llavors? "No hi ha manera, res es fa perquè res passi. Així ocorre tot ", ens contestaven uns ulls.
  • Compartir
 

Poesia de Moçambic

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
Declamava un actor en veu de Moçambic. I parlava el país d'ells en forma de poesia. Plovien paraules i somnis, queixes i anhels, mentre es cenyia la nit. I es parlava del arribar del dia, miracle de la no mort en aquesta terra. I d'amor, que la poesia només es va inventar en el seu origen per curar els mals de tenir trencada l'ànima i així seguirà sent mentre la vida no es ordeni i s'avorreixi
  • Compartir
 
 

Aquelles belles fotos de South Luangwa
Per: Javier Brandoli (text i fotos)

Un país que té molt de la meva imatge i el meu cor en aquest continent. Sempre em costa entrar i d'alguna manera mai em deixa anar. Ara també, per avaries, per compromisos i perquè Zàmbia mai sé del tot on acaba. south Luangwa, com ja ho va ser el parc del Lower Zambeze, aniran sempre amb mi, aniran sempre en el meu record d'Àfrica.
  • Compartir
 
 

I 25.000 quilòmetres després… va arribar la fi
Per: Javier Brandoli (text i fotos)

miràvem el mar, que en L`Agulhas es bressola violent, a la recerca de les inexistents ombres de l'horitzó. I a l'entendre que no estaven, que allà no hi ha racons, vam entendre que s'acabava el camí i que havíem arribat al nostre destí. I sentim l'emoció de l'infant que somia i la de l'adult que fa realitat els seus somnis. Ho havíem fet, estàvem allà.
  • Compartir