Escoltar el seu nom va escampar immediatament sobre la meva curiositat l'encís de temps medievals. Diuen que allà dalt es reunien els reis d'Aragó, Navarra i el vescomte de Bearn francès per dirimir les seves penes frontereres.

No tinc res en contra de les curses de muntanya. És una manera d'estimar la natura molt allunyada de la meva, però igualment respectable. Sí tinc molt en contra, però, dels que no respecten la muntanya o la embruten impunement.

Sólo teníamos dos horas para recorrer la ciudad flamenca de los 300 monumentos protegidos. Potser per això, Malinas nos recibió con lluvia. Nos lo merecíamos, sens dubte.

A la nit Sarajevo és encara més atractiva: els bars estan plens i per tot costat s'olora el perfum dolç del narguile i es beu el Bosanka Kafa (cafè bosnià) a les fidzani, les tasses d'origen turc. El cafè és la beguda nacional a Bòsnia: i 1571, cent anys abans que Londres o Paris, Sarajevo va ser una de les primeres ciutats a Europa amb locals destinats a la compra i el consum de cafè.